Als que vivim en una gran ciutat , com ara jo, s'ens fa inevitable veure constantment, en els moments mes inesperats, el que jo anomeno "estampes urbanes"...
A qualsevol carrer, racó, asfalt, botiga et pots trobar aquests petits tresors...
i només es poden anomenar així quan tenen un efecte concret... quan fan que els que passem pel costat projectem un gran somriure, que per uns moments ens farà oblidar el que segons abans ens preocupava...
avui me n'he trobat dues... i m'han regalat dos somriures per a la meva col.lecció.
Tapeu-vos, que fa fred!!!
( pels que estigueu encuriosits, us dic quines eren les estampes... però explicades no fan el mateix efecte...
Al mercat del Ninot, al C/Casanova, a quarts de 4 de la tarda les dependentes de les paradetes de roba ,veient la manca d'activitat , passen el fred amb un cafe a les mans assegudes a l'acera en cadires i amb una taula al mig on juguen al parxís... el taulell, aixo si, per evitar que el dau caigui al terra te "reforços" de cartró que fan de barrera... totes contentes elles, s'ho passaven de bé... alegria per a la crisi !
Al C/Marina, pujant cap Sagrada Familia ( de mar a muntanya) , pel carril bici una noia amb una bicicleta de Bicing, i en una mà porta la corretja que l'uneix a un gosset corrent al seu costat.. els dos, tant panxos, al.liens a les mirades de complicitat que els dels cotxes els fem... transmetien tanta felicitat i tranquilitat... a més, el gosset era monissim, sempre pendent de la seva mestressa...
Bona nit! )
2 comentaris:
Escrius molt bé Marta. Encara que no sigui en foto, t'asseguro que la imatge del mercat l'he vista perfectament. És clar que cadascú hi posem les cares de les dependentes que tenim en els nostres imaginaris...o en les nostres fantasies. Molt bo.
Merci, rei!
Tu tampoc no escrius gens malament... ;o)
T'has congelat a Salamanca???
jejeje
Muaks
Publica un comentari a l'entrada