dimecres, 31 de desembre del 2008

BON ANY 2009!!!!

Bé, un any acaba i dóna pas a un altre, així és el cicle on estem tots ficats, no?

Doncs només em resta desitjar.vos a tots , de tot cor,

un fantàstic, màgic i feliç 2009.

Segur que entre tots, ho aconseguirem!!!

Salut!!!

dimarts, 30 de desembre del 2008

Frases del dia - XV

" M'agraden més els somnis del futur
que la història del passat"

Thomas Jefferson, president dels Estats Units d'Amèrica entre 1801 i 1809

Sóm al Segle XXI i penso igual que ell... quina llàstima!

Frase del dia - XIV


"Es una locura amar,
a menos que se ame con locura."

Proverbi llatí


Doncs ja sabeu què hem de fer, no???

dilluns, 29 de desembre del 2008

Recepta sana, fàcil i bona

Avui inaugurem secció!!!

A l'etiqueta "De cuinetes i fogons" intentaré posar receptes que us poguin ser d'interès. M'agrada molt cuinar, em relaxa i m'agrada anar tastant cosetes noves i diferents; malauradament , el problema per a que no ho faci tant sovint com voldria és la manca de temps... però vaja, ja n'aniré posant!

Vinga, doncs, primera recepta!!!
Sana i fàcil...
necessitem: 1 bròcoli , 1 col blanca ( o repollo en castellà) , 1 ceba grosseta, aigua, sal i un rajolí d'oli...
fàcil, no?

Posem tota la verdura neta i tallada ( la ceba pelada i per la meitat, el bròcoli a trossos, la col en 4 trossos aprox) ben coberta d'aigua i a bullir. Afegim el rajolí d'oli i la sal.
Deixem que bulli ben bé 20-25 minuts ( o que la verdura veieu que està cuita) . Si feu servir olla a pressió, un cop començi a alliberar vapor, esperar 5-6 minutets.

I ja està!

Teniu verdureta bullida ( al servirla afegir una mica més d'oli i pebre ( si us agrada, clar!).

A més, l'aigua on s'ha bullit la verdura és un caldo de verdures boníssim( no el llenceu!!) pot servir com a sopeta, hi podeu bullir pasta, o el podeu fer servir per cuinar ( arròs, per exemple...)


I una altra cosa! , si us sobra verdura, podeu fer-la servir per a un altre àpat... la saltejeu amb un all tallat petitet i pernil salat tallat i obteniu un "trinxat" menys calòric que el de la Cerdanya!!! Està molt bo, el vem fer ahir i mmmm ( també hi podeu afegir un xic de pebre, condimenteu al gust!!!)

que us sembla? En una bullida, 3 àpats com a mínim! I força econòmic!

Que aprofiti !!

diumenge, 28 de desembre del 2008

Descoberta Neandertal referent al grup sanguini



Com a biòloga, i com a aficionada a l'evolució i antropologia humana , avui he rebut una interessant notícia.


Cientifics espanyols ( entre ells un de casa nostra, que per a més inri tinc el gust de conèixer...) han descobert, a partir de dues restes nendertals provinents de El Sidrón, a Astúries, que els neandertals pertanyien al grup sanguini 0.


La troballa és especialment rellevant per que mostra que la mutació genètica que defineix el grup sanguini dels neandertals era comú a la dels humans moderns.


L' estudi ha estat coordinat per Carles Lalueza-Fox de l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona, en la part de l'estudi genètic, i Antonio Rosas, del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid i responsable de la investigació paleoantropológica de El Sidrón, qui ha excavat els fóssils.


Incloc links a les notícies de El País , RTVE noticies i d'un bloc ( Mundo Neandertal ) força interessant que inclou entrevista amb en Carles Lalueza.


Enhorabona per la gran feina!!! Penseu que extraure ADN de restes de 43,000 anys d'antiguitat és extremadament complicat, el material genètic està molt deteriorat i és necessària una rigurositat extrema.

Em reitero, felicitats! Segur que es descobriran moltes més dades interessants al respecte.

dissabte, 27 de desembre del 2008

Per molts anys, Serrat!



Avui en Joan Manel Serrat fa 65 anys... el "noi " de Poble Sec arriba a l'edat de jubilació establerta.

Però ell, en canvi, continúa al peu del canó i amb més empenta encara.

A hores d'ara , en Serrat és una figura entranyable, un clàssic, un mite...

Per a joves i grans, per a catalans, espanyols, sudamericans, per a gairebé la majoria de la societat que hem viscut en els darrers 50 anys, vaja!

A l'estiu del 2007 vaig poder gaudir d'un concert de la gira "Dos Pájaros de un Tiro" amb en Sabina... quins dos "mostres" ! Va ser un dels millors concerts que he anat mai!

Cançons com Paraules d'Amor, Cançó de Matinada, Cantares ( posant música a Machado...), Tu nombre me sabe a yerba, Ara que tinc vint anys i, evidentment , Mediterráneo, ja formen part de la cultura popular de les últimes dècades...

Il.lustraré el post amb algunes de les seves frases, en la tònica del seu pensament i actitud més recent.


"No pesan los años, sino los daños"

"Lo único que te permite poder caminar por la vida, sabiendo de alguna manera dónde estás, reside en el compromiso".

¿Jubilación? I ell respon: "¡Con lo bonita que es la palabra júbilo!".

Si, "noi" , quina raó tens!!!!!

Per molts més anys ens puguis anar musicant la vida...

dimecres, 24 de desembre del 2008

BON NADAL



Demà és Nadal...

per a mi , aquesta data té un sentit especial... he tingut la gran sort de poder.la cel.lebrar any rera any amb tota la meva familia i envoltada de companyonia i alegria...

Es una data on qui té la meva mateixa sort, és feliç, però , per contra, també hi ha persones que la passen amb un sentiment agredolç i trist... se m'acut la gran quantitat de families separades per molts quilòmetres, les persones que estan soles en aquest dia, els qui estan malalts... crec que si pensem en aquesta gent, segurament ens sentirem encara més afortunats.

Per què Nadal, sense els teus, no és Nadal.
Trobes a faltar els que no hi són, i gaudeixes dels que hi són.


Per a mi, Nadal és l'olor de caldo i carn d'olla, el baf als vidres de la cuina, els petits fent cagar al tió, l'arbre ben guarnit, la taula ben parada en tons blancs, verds i vermells, la llar de foc espurnejant, safates plenes de vianda, turrons i neules a la sobretaula, converses i rialles, el sol que t'acaricïa del gèlid fred, les nadales de la canalla i parant la mà a posteriori, els gossets trastejant per sota la taula aviam que els cau, i ... com a mínim, 15 boques menjant a una i 15 veus conegudes exclamant "mmm, que n`és de bo"... " boníssim, mama", " hi ha més caldo?", " jo vull més galets!", " farcidet amb mooolts pinyonets, si et plau, tieta"...

puc demanar més???


Us desitjo, de tot cor, que tingueu un Bon Nadal .

Una abraçada ben forta per a tots els que visiteu aquest bloc.

Marta

dilluns, 22 de desembre del 2008

Dolços Nadals...

Ja és Nadal...

Quan s'acosten aquestes dates el meu cap és un batibull de records, il.usions i situacions entranyables que fan que un nus a l'estòmac aparegui tot sovint.

I el que més recordo són els NAdals de quan era petita... on no existien responsabilitats, problemes ni decepcions... tot era lluminòs, màgic, alegre... era fantàstic,... massa sovint m'hi refugïo, en aquells moments, em fan mantenir l'esperit infantil que de vegades m'ajuda a enfrontar-me a la realitat.

Bé, especialment avui m'enrecordava de les xuxes del "Súper del Miquel i l'Almudena".
El "Súper" era, como podeu entreveure, el petit supermercat de sota casa , que tot i ser petitó, tenia de tot!
En arribar Nadal, l'estanteria que la resta de l'any era plena de pastes, tetra briks de sucs i llets, de cop i volta, s'omplia de tot un món de sucre i color... "Ja han posat les xuxes!!!" , exclamàvem els nens i tots anavem corrents a badar de puntetes per a veure quines d'aquelles petites meravelles demanariem als nostres estimats Reis Mags...
entre elles, la reina era la xocolata...mare meva! tenies la llauna de sardines, els espàrrecs, la capseta de quesitos , els paraigüets, els llapissos de xocolata, les monedes, els cigarrets que imitaven les marques més conegudes, i el més preciat eren els tres reis mags , el blanc, el ros i el negre, de xocolata, és clar ,però tant ben embolicats amb alumini de colors al màxim detall que et feia cosa menjarte'ls...
després, hi havien els caramels... confits que embolicadets feien de cebes i estaven penjats en una corda ( imitant una branca), els ous dins la ouera ( peladilles!), i l'orinal amb la caqueta marroneta i dolça amb la que els Reis obsequiaven els nens que ja anaven sols al wàter...
Evidentment, el carbó el miravem d' esquitllada, d'això no en voliem!!! però sempre queia algun trosset que restava a la cuina setmanes i setmanes...

Ai! Quins temps aquells, inoblidables i punyents alhora. oi?

Avui em feia feliç compartir-ho amb vosaltres...

Nota: El "Súper" ja fa uns anys que el porten uns pakistanesos, i el Miquel i la Almudena , per raons diverses , ja han passat a millor vida... Ell, un tio trempat i pencaire, amb dona i fills, que amb 60 anys es va despenyar per la muntanya , i ella, una soriana que portava tota la vida a Catalunya , treballant al Súper, i que en tornar a la seva terra amb uns quants dinerets, un càncer de pit no curat se l'endugué en un tres i no res.

Des d'aquí, el meu sentit record per a ells... ells em van veure crèixer entre xuxes i queviures...

diumenge, 21 de desembre del 2008

B.S.O que recomano

Tots nosaltres estem acostumats a veure constantment pel.licules, que ens poden agradar més o menys, algunes ens colpeixen, d'altres ens deixen indiferents, altres ens fan patir , i algunes ens fan sentir malament de pertànyer a la raça humana... això és el cinema, no?

Bé, el tema que volia comentar és que a voltes, alguna d'aquestes pel.licules et sorprèn gratament amb la seva banda sonora... vull dir que quan la música o melodia que estàs sentint supera les imatges que estàs veient, per a mi , això significa que la banda sonora val enormement la pena.



En els casos que m'ha passat, he aconseguit el cd de rigor, i no m'ha decebut mai, per això volia compartir aquestes bandes sonores amb vosaltres.

Són de pel.licules relativament recents, de ben segur que no serà l'últim post al respecte i espero anar.li donant continuitat.


Una recomanació: abans d'escoltar la música, mireu el film en questió, i si us agrada el que sentiu, llavors, vosaltres mateixos ( ho dic per que la música combinada amb les imatges i amb el fil argumental del film pren encara més força). A mi em van agradar molt totes les pel.lícules.



-GARDEN STATE , 2004 ( "Algo en común") Artistes diversos, de Coldplay , passant per Simon&Garfunkel , i amb la descoberta de The Shins.




Protagonitzda per una jove Natalie Portman... el film és altament recomanable.


-EVERYTHING IS ILLUMINATED , 2005 ("Todo está iluminado"). Música de vessant acústica d'arrel eslava , un pél folkloritzada però d'una bellesa relaxant.



Protagonitzada per un sorprenent Elijah Wood, pel.licula d'autor.


-ONCE , 2007 Música del cantautor Glen Hansard (de la famosa banda The Frames) i Markéta Irglová , la pel.lícula està interpretada per ells mateixos sobre uns músics aficionats i està dolçament filmada a Dublín, Irlanda. Em va encantar.




-DREAMGIRLS, 2006 Film amb referències biogràfiques del grup musical The Supremes, que a finals dels 60 , principis dels 70 va assolir l'èxit i reconeixement amb les seves cançons . Va guanyar uns quants premis, entre ells un Oscar .


Protagonitzada per un camaleònic Eddie Murphy , Beyoncé ( qui posa la veu principal en les cançons)i per Jennifer Hudson (. Si us agrada la música negra dels 70, la Banda sonora és fantàstica , melodies enganxoses i vitals ( de fet, es van editar dues bandes sonores, una inicial i veient `l'èxit es va editar una altra amb les cançons que no havien sortit en el primer)


-ELIZABETHTOWN, 2005 Deliciosa la Banda sonora i deliciosa la pel.lícula, que es podria considerar un pél alternativa si no fos pels actors ( Orlando Bloom i Kirsten Dunst). Però no us deixeu dur pel nom dels actors, no us enganyeu, el film és entranyable i amb missatge, dels que a mi em fan pensar...


com us dic, les cançons són molt bones ( en especial les de Nancy Wilson, acústica excel.emt que et porta lluny, molt lluny...) i el tram final del film és una barreja de banalitats amb sentiments d'allò més profunds, un seguit de contradiccions visuals que fan que aquesta pel.lícula sigui una petita joia.



Aviam que us sembla aquesta petita selecció...

dissabte, 20 de desembre del 2008

Tot l'Univers al teu abast

Si, amics, sí, tot l'Univers al nostre abast i de manera gratuïta...

Amb motiu del Año Internacional de la Astronomia, com ha estat declarat l'any 2009, qui desitji tenir tot de planetes, estels , cometes i astres al seu ordinador, mòbil o suport media ho pot fer gratis entrant a la web http://www.astroparatodos.es/ .

Entrant a aquesta web ( a part de que si us agrada l'Astronomia està força bé) , us podeu descarregar fotos realment espectacul.lars , us en poso un aperitiu:




Aquesta iniciativa s'enmarca dins el projecte Astro, de l'Instituto de Astrofísica de Canarias ( IAC), i és una de eles iniciatives espanyoles per a conmemorar les primeres observacions astronòmiques d'en Galileo Galilei al 1609 (fa 400 anys!!!).



Per al proper 2009, estigueu atents si aquest mòn estel.lar us apassiona, doncs més de 130 països d'arreu preparen activitats que prometen ser d'allò més interessant.
Impressionant, oi?
I jo sempre em plantejo ... hi ha algú allà fora????
Gaudiu de les imatges!!!

diumenge, 14 de desembre del 2008

Nostàlgia plujosa

Aquest cap de setmana que deixem enrera ha estat ple d'emocions;
he gaudit de dinars fets amb carinyo, de sobretaules interminables amb converses d'allò més interessant, de partits de futbol d'infart (Visca el Barça!), de fer el gos al sofà , de caminadetes sota la pluja, de cerveses entre amics...
però també ha estat un cap de setmana un pèl nostàlgic i tristot per a mi... no sé ben bé per què, potser per la lluna plena que ens ha acompanyat, potser per la pluja que ens ha remullat, o simplement per que tocava, la questió és que avui em ve de gust compartir amb vosaltres un petit texte que vaig rebre en un mail d'una amiga meva ( lectora d'aquest bloc...gracias, sargento!) ara ja fa uns dies, escrit ple de nostalgia i sentiment...

O sigui que aqui el teniu:

"Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarte un día sin saber que hacer,
tener miedo a tus recuerdos.
Queda prohibido no demostrar tu amor...

Queda prohibido dejar a tus amigos,
no intentar comprender lo que vivisteis juntos,
llamarles solo cuando los necesitas.

Queda prohibido echar a alguien de menos sin alegrarte,
olvidar sus ojos, su risa, todo porque sus caminos han dejado de abrazarse,
olvidar su pasado y pagarlo con su presente. "


Doncs ja ho sabeu, queda prohibit no valorar cada moment que hem viscut...

Salut i tapeu.vos!!!

divendres, 5 de desembre del 2008

Escapadeta al nord

Aquest cap de setmana és més llarg del normal, dilluns es festiu...
Bé, doncs veient que el cos ho demana faré una escapadeta a Logroño, a La Rioja ...
Tinc tendència a anar cap al nord, Euskadi és una de les destinacions que més em motiven, però aquest cop em quedarè una mica abans en el trajecte.

No conec Logroño, però estic convençuda que gaudiré del viatge, de la companyia i de la sensació d'oblidar-me de la quotidianitat i omplir l'esperit de noves sensacions.

Ja us explicaré!

Petons i abrigueu-vos!!! Brrrr ....

Estampes urbanes

Als que vivim en una gran ciutat , com ara jo, s'ens fa inevitable veure constantment, en els moments mes inesperats, el que jo anomeno "estampes urbanes"...

A qualsevol carrer, racó, asfalt, botiga et pots trobar aquests petits tresors...

i només es poden anomenar així quan tenen un efecte concret... quan fan que els que passem pel costat projectem un gran somriure, que per uns moments ens farà oblidar el que segons abans ens preocupava...

avui me n'he trobat dues... i m'han regalat dos somriures per a la meva col.lecció.

Tapeu-vos, que fa fred!!!

( pels que estigueu encuriosits, us dic quines eren les estampes... però explicades no fan el mateix efecte...
Al mercat del Ninot, al C/Casanova, a quarts de 4 de la tarda les dependentes de les paradetes de roba ,veient la manca d'activitat , passen el fred amb un cafe a les mans assegudes a l'acera en cadires i amb una taula al mig on juguen al parxís... el taulell, aixo si, per evitar que el dau caigui al terra te "reforços" de cartró que fan de barrera... totes contentes elles, s'ho passaven de bé... alegria per a la crisi !

Al C/Marina, pujant cap Sagrada Familia ( de mar a muntanya) , pel carril bici una noia amb una bicicleta de Bicing, i en una mà porta la corretja que l'uneix a un gosset corrent al seu costat.. els dos, tant panxos, al.liens a les mirades de complicitat que els dels cotxes els fem... transmetien tanta felicitat i tranquilitat... a més, el gosset era monissim, sempre pendent de la seva mestressa...


Bona nit! )