Avui, la meva mare fa 65 anys...
Ella sempre comenta que el temps passa molt ràpid, que sembla ahir que els seus fills erem uns nadons en els seus braços, que sembla mentida com creixem... aquella frase de : "...ja fa tant de temps d'això?..." us sona familiar?
bé, tots som conscients de que el rellotge no s'atura mai, però per a les mares sempre sembla que el tic-tac és més ràpid.
Suposo que en mirar enrera, se n'adonen de tot el que han fet , i també del que no han fet, però en definitiva ,quan exclamen "com passa el temps"! , en realitat, el que estan dient és " que grans que ens fem!".
Bé, avui, la meva mama en fa 65, es jubila i espero que ara que encara té salut ( i que duri!) pugui aprofitar i gaudir aquests anys de "segona joventut", com anomenen alguns, doncs s'ho mereix, i molt!
La vida no és un camí de roses, però la meva mare és una rosa en sí mateixa ,
i es mereix aquest petit post d'agraïment i d'estimació.
PER MOLTS ANYS, MAMA!!
T'estimem!
Marta, Oriol i Jordi
2 comentaris:
Preciosa entrada, como preciosa es la persona que la ha escrito.
"La vida no és un camí de roses, però la meva mare és una rosa en sí mateixa".
¿Qué más se puede decir?.
Felicidades a las dos, guapas!
Gracias`por tus palabras, Angeles
Tu mejor que nadie para entendernos a las dos...
Petonets!
Publica un comentari a l'entrada