Google+ Followers

dissabte, 29 de novembre de 2008

Felicitats, mama!

Avui, la meva mare fa 65 anys...

Ella sempre comenta que el temps passa molt ràpid, que sembla ahir que els seus fills erem uns nadons en els seus braços, que sembla mentida com creixem... aquella frase de : "...ja fa tant de temps d'això?..." us sona familiar?
bé, tots som conscients de que el rellotge no s'atura mai, però per a les mares sempre sembla que el tic-tac és més ràpid.

Suposo que en mirar enrera, se n'adonen de tot el que han fet , i també del que no han fet, però en definitiva ,quan exclamen "com passa el temps"! , en realitat, el que estan dient és " que grans que ens fem!".

Bé, avui, la meva mama en fa 65, es jubila i espero que ara que encara té salut ( i que duri!) pugui aprofitar i gaudir aquests anys de "segona joventut", com anomenen alguns, doncs s'ho mereix, i molt!

La vida no és un camí de roses, però la meva mare és una rosa en sí mateixa ,
i es mereix aquest petit post d'agraïment i d'estimació.

PER MOLTS ANYS, MAMA!!

T'estimem!

Marta, Oriol i Jordi

diumenge, 16 de novembre de 2008

FILMETS o petits trossos de bon cinema



Aquesta setmana es cel.lebra la 34ena edició del Festival Internacional de FILMETS de Badalona.

( Ja haureu vist que he afegit un gadget nou sobre ell a la part dreta del bloc ,amb link directe a la web) --- Ja no està actiu doncs ja ha finalitzat el Festival...



Per a mi aquest festival té un sentit especial, no només per que fa uns quants anys que m'hi perdo, que també! , amb grans estones compartides de bon cinema, de coneixençes i de bons àpats en bona companyia, si no per que la gent que ho organitza ho fa de tot cor , amb una gran implicació . Com a resposta, la ciutat de Badalona s'hi implica moltíssim, fent possible arribar a aquestes 34 edicions... que té molt de mèrit!


Bé, només dir-vos que val molt la pena anar-hi; si teniu unes horetes lliures qualsevol dia d'aquesta setmana , deixeu-vos caure pel Teatre Zorrilla ( al bell mig de Badalona, molt ben situat i , per cert, preciós!) i gaudiu de petits trossets de cinema, de bon cinema la major part dels casos, que han estat seleccionats a partir de més de 1400 curts que s'han presentat al Festival d'enguany provinents de més de 50 països diferents ...


Si us agrada el cinema, seure en una sala fosca i còmoda, i restar a l'expectativa amb la incògnita de què us oferiran, aquest és el vostre festival!

El millor de tot és que en un parell d'hores es projecten 7 o 8 curts, petites però grans històries , fragments de vida, de sensacions, de denúncia, d´experiments visuals...
i en sortir de la sala sents aquelles pessigolletes a l'estòmac , et sents bé i penses:

"Visca el cinema!!!"


Gràcies, Filmets!!!

dijous, 13 de novembre de 2008

Frase del dia - XIII


" Un home amb una idea nova és considerat un boig fins que aquesta idea triomfa"

Mark Twain, escriptor


Visca la bogeria!!!!

Marketing "personal"

Fa uns dies estava prenent un cafè d'hora al matí amb les lleganyes als ulls i tot d'una s'em va acostar un noi amb un ipod i uns auriculars.

" Hola, sóc músic. Vols escoltar les meves cançons?"

Em va sobtar que fos tant directe i que m'abordés com si tal cosa.
Bé,... jo li vaig dir, "Vinga, aviam què tal" ( ja que ell no es tallava un pèl, doncs jo tampoc! )

La veritat és que alguna de les cançons no sonava malament, i el noi m'explicava que ho feia tot ell: música.,lletra, tocar els instruments, les gravacions... i que al no trobar discogràfica anava per tot Catalunya fent promoció directe a client amb el seu cd... que costava 10 eurus ( un pèl car, li vaig dir) però com que el nano em va semblar simpàtic i em va enganxar una mica fora de joc, li vaig comprar la seva creació...

Aviam, el cd no és gran cosa, les lletres són bastant senzilles, però les melodies no em van desagradar, alguna estava ben treballada.. així que em vaig sentir com que feia una aportació a una bona causa...

pel sol fet d'anar de persona en persona fent-se autopromoció ja es mereix un mèrit, no trobeu?

Com aquella dita "Yo me lo guiso, yo me lo como"

Que tinguis sort!!! Per alguna cosa es comença, no ?

Petons!

diumenge, 9 de novembre de 2008

"Yes, we can"

El passat 4 de novembre serà un dia que passarà als anals de la història, doncs per primer cop a partir d'ara el president de la potència nº1 del mòn no serà de raça blanca, serà de color.

I això, amics , tant sols fa 40 anys era com a mínim impossible...




I una dada significativa, la participació va ser elevadissima, indicatiu de la necessitat d'un relleu, de manera frepant.

I jo em plantejo...

El món està canviant???

Realment ens estem adonant de que ens cal anar més enllà, per a poder evolucionar i per a fer que les coses millorin??

Tant de bo ...

sigui com sigui, jo crec que el 4 de novembre del 2008 tots vem guanyar a la nostra manera. I es va fer història.


"Sí, podem! "

El Dimoniet Negre

L'altre dia estava jo com de costum per un dels hospitals de Barcelona, ja se sap, temes del curro, en concret era a Vall d'Hebron, i al sortir a l'exterior finalitzades les visites, i anant a buscar el cotxe, vaig sentir una flaira super agradable, com dolça... que semblava venir de la cigarreta d'un noi que era davant meu...

Era un "ambulanciero" que anava fumant tant panxo, i com que a mi les olors avainillades m'encanten, al anar.la sentint com que em va donar bon rotllo...

bé, doncs que no em tallo un pèl i li dic "- Perdona, sento l'atreviment , però quin tabac estàs fumant?-"

I el noi, super maco, em diu que és un tabac holandès, que un col.lega li havia recomanat, amb gust de vainilla, i que si en volia un... i, res, que m'en vaig anar amb un cigarret "avainillat" al bolso...


Bé, aquest tabac es diu Black Devil, té un disseny força txulo i les cigarretes són de color negre , semblen uns purets amb filtre i és tabac ros.

Al vespre, al fumar-me'l , em va agradar...





La meva sorpresa va ser al anar a l'estanc a comprar-ne ( em pensava que el dependent m'engegaria...) i veure que també n'hi han amb sabor xocolata!

Paquet negre, sabor a vainilla,; Paquet gris, sabor a xocolata...
em va fer gràcia, i total, que m'en vaig comprar un paquetet... de xocolata, doncs era el que hi havia a la botiga...



que voleu que us digui, un pèl empalagosos són... però son agradables de fumar... et deixa un regust als llavis bastant curiós, però el millor del tema és la olor que emeten, és com si es fumés en pipa...
i a mi em recorda anys enrera quan el meu pare fumava en pipa els dissabtes al vespre... potser per això en sentir la oloreta el primer cop em va donar bona sensació...



Au, aviam qui s'atreveix... de moment, a mi ja només em queda mig paquet...

El poder dels bancs


Incloc un fragment de l'entrevista de La Contra de La Vanguardia amb data 17 d'octubre del 2008 a en Frank Schirrmacher, copropietari y director del ´Frankfurter Allgemeine Zeitung´


"Tengo 52 años: esta es la peor crisis desde los años veinte. Hemos permitido que una élite de banqueros indeseables arruinen nuestro sistema y ahora debemos intervenir para defenderlo. Vivimos el fin de la permisividad financiera.

Hemos permitido que una élite de banqueros acumulen tanto poder que, para lucrarse, han podido arruinar sus propios países e infligir graves daños a toda la economía mundial.

¿Por qué arruinar su propia sociedad?

Porque ya no es la suya. Ya no tienen nada que ver con los problemas de todos nosotros ni son capaces de ponerse en nuestro lugar. Son marcianos que viven en su planeta privado, al que han llegado con retribuciones simplemente inimaginables para nosotros.

Y les importamos muy poco.

Por ejemplo. Paul Krugman cita el sueldo de un responsable de fondos de alto riesgo equivalente al salario de todos los profesores de primaria del estado de Nueva York durante tres años.

Si permitimos que un puñado de ejecutivos ganen más que todo un Estado, no nos podremos quejar luego de que arruinen ese estado y a nosotros con él.

¿Qué hacer?

Los europeos debemos cambiar la legislación, intervenir en los bancos, racionalizar su gestión y fiscalizar los salarios de sus ejecutivos.

Jared Diamond, profético en Colapso,lo explica muy bien: cuando ganas esas cantidades obscenas de dinero, dejas de ser un ciudadano y puedes arruinar tu propio país, y eso incluye el medio ambiente.

Esa élite que decide contaminar una región para mantener sus ingresos ya ha dejado de sentirse parte del planeta. Y sabe que si el daño que causa es lo suficientemente grande y global, quedará impune.

Defendámonos. "

Quin panorama, no?

Però jo segueixo pensant després de la pluja, SEMPRE acaba sortint el sol.
Petons

dimecres, 5 de novembre de 2008

M'en vaig de concert!

Molt bones!
com el titol del post indica, avui m'en vaig de concert!

Fa molt de temps que no hi vaig ( l'economia dóna pel que dóna!) , però avui gaudirem del final de gira de La Troba Kung-Fú , a Barcelona.
Ens hi han convidat i espero passar una molt bona estona sentint bona musica i movent una mica l'esquelet...

Doncs res, avui tindré un petit oasi musical entre la quotidianitat del dia a dia.
Petons!