dimarts, 26 de febrer del 2008

D' Òscars i chanson françoise

Bones de nou,

aquesta matinada, com cada any, Hollywood ha repartit les seves preciades estatuetes daurades i brillants...
ta ta ta ta ta ta ta ta ta ta tatatatatata ta ta tata rara ...



"...and the Oscar goes to...:"


Aquest any, però, sembla ser que no ha despertat en els americans el fervor i bojeria glamourosa al que ens tenien acostumats... la prensa ho atribueix a que en aquesta edició entre els guanyadors potencials no hi havia cap "estrella" coneguda als Estats Units que pogués aixecar les passions dels fans... (!)


Sorprenent, si més no, quan entre els nominats hi havia, sota el meu punt de vista , un ventall de talent que ja el voldrien les edicions de fa uns quants anys dels preuats Oscars! Això sí, hi havia molt europeu...i per tots és sabut que els americans, més enllà de les seves fronteres...aproven justet! ( ahir mateix un locutor de la NBA de bàsket presentava a Juan Carlos Navarro amb la cançó de La Bamba !... no comment...)


...mmm al que anava..., personalment, dins de la meva ignorància, considero que hi havia un gran nivell, i , particularment, l 'Òscar que s'ha endut la francesa Marion Cotillard per la seva interpretació de l'Edith Piaf a La Vie en Rose és del més merescut. Magnífica i emocionant pel.lícula amb aquesta impressionant actriu al peu del canó.


Sorprenent per a molts, doncs semblava bastant coll avall que la guanyadora seria Ellen Page per Juno ( pel.lícula recomanable però no per a endur.se l'Oscar).

Aquest guardó també té els seus detractors, que consideren que l'estatueta hagués hagut d'anar a mans de Julie Christie...

bé, totes s'el mereixien, com diuen sempre, no? ... però "solo puede quedar uno" !


I, evidentment, el reconeixement a Javier Bardem al guanyar l'Òscar al millor actor secundari, fa palesa la gran ratxa dels espanyolets a l'envejat escenari de Hollywood...
Que duri !!!

...però que s'aprenguin on estem dins del mapa d' Europa, per favor!!!! ( ... això és una altra història...)

Enhorabona, Javier!


Bona nit, familia!

Intercanvi de papers


Bona nit!


Ja sé que és molt d'hora encara per a aventurar.m.hi, però no podia deixar de reflexionar.hi...


No us adoneu que el mateix que l'any passat estava passant a la Lliga de Futbol Espanyola, quan el Barça anava primer amb una gran diferència respecte el Real Madrid, està passant enguany amb els papers intercanviats???

No deixa de ser curiós, no trobeu? ...

Tot i que la reflexió pot ser per a alguns d'allò més banal ( el futbol es només futbol...), he intentat anar més enllà de l'esport en sí...


Això em fa arribar a la conclusió que no es pot cantar MAI victòria fins que no s'ha assolit l'objectiu completament, i , per contra, també em deixa palès que sempre queda l'esperança d'assolir el que ens proposem...

Au, que tingueu una bona setmana! i... Força Barça!!!

divendres, 15 de febrer del 2008

"Bien está lo que bien acaba"

Benvolguts,

finalment!... després d'uns quants anys, després de disputes pol.lítiques, de patir ensorraments , després de reiterades sol.licituds orals de dimissions, i amb dos mesos de retard sobre el previst...

finalment, l'AVE arribarà a Sants!!!
Alel.luia!!!
Miraccolo!!!
... Sembla mentida, però sembla ser que aquest cop, Sí!

El "dia D "serà el proper 20 de febrer, rodonet i tot, tu!!

Ara falta saber si funcionarà com s'espera que funcioni ( per tots és sabut que els transports públics a Catalunya deixen molt que desitjar...) i també m'agradarà saber si els preus que s'anunciaven ahir "a bombo y platillo" es mantindran per molt temps...

Bé, siguem optimiiiiistes, que no hi han motius per pensar que la cosa no anirà bé ( ejem!!!...)
i el nostre estimat i desitjat "AVE " també ha d'arribar encara a Girona passant per sota la Sagrada Família...
siguem, doncs, encara més optimiiiiiistes... ( i creuem els dits de les mans i dels peus per a que no s'ensorri res més...)

Us deixo "la notícia"

Per cert, que tingueu un bon dia de Sant Valentí ( visca l'amor!!! )

divendres, 8 de febrer del 2008

L'Àfrica oblidada

Hola, companys/ es!

No sé si us he comentat encara que vaig estudiar Biologia a Barcelona ara ja fa uns anyets...doncs, a la colla de la facultat ( que després de més de 10 anys d'haver acabat la carrera encara ens veiem...!), hi ha un noi , en Dani, que des que vàrem acabar els estudis, ha anat alternant estades a Barcelona amb col.laboracions humanitàries a països , com jo anomeno, oblidats...



Oblidats per tots els que vivim en la societat del benestar...sí. sí...oblidats segurament per tu que estàs llegint aquestes ratlles, oblidats per la gran majoria de la societat, oblidats pels "magnífics" governs que ens dirigeixen, i també oblidats per mi mateixa...


Bé, en Dani, és un nano a qui admiro enormement. Al meu parer, ha avantposat les necessitats dels altres i el que els seus ideals li dicten al seu propi benefici i benestar. I això hi ha poca gent disposada a fer.ho...


En Dani, amb la tutel.la de Médicos Sin Fronteras (MSF), dedica el seu esforç i temps a millorar unes condicions de vida , de vegades, esgarrifoses...

Al ser biòleg, a les zones de destí munten laboratoris de SIDA, de Malària, donen assistència mèdica a les dones i nens... el que es necessiti, i d'aquesta manera fan que la gent autòctona tingui una millor qualitat de vida, o , si més no, augmentin la prevenció de malalties i evitin l'elevada mortalitat...

Ha estat a Guatemala, a Malawi, a Uganda i ara a l'abril marxarà altre cop cap al Congo... la seva intenció inicial era anar a Kenya o a Somàlia però els que estigueu una mica al cas de la Crònica Internacional ja deduireu que en aquests temps que corren això ara per ara és impossible...a no ser, és clar, que vulguis arriscar la teva pell.


Us animo a donar una ullada a aquest post vincul.lat a un blog molt interessant que també us linko, anomenat Crònicas de Africa, on es descriu el dia a dia d'aquesta gent tant valenta i altruïsta... i també on te n'adones del risc que corren pel sol fet d'estar allà intentant donar un cop de mà...


Gràcies a tots ells!!! A través dels seus ulls el món sembla una miqueta millor...