Google+ Followers

dimarts, 28 de setembre de 2010

Musicant a la lluna...

Avui estava passejant el gos, al vespre... en aquell moment del dia en que no és ni dia ni nit...amb aquella llum que em captiva tant...
i m'ha vingut aquesta melodia al cap , i he començat a tararejar.la inconscientment...



"Claire de lune ", Claude Debussy

De sobte, he evocat imatges d'una pel.lícula,
la complicitat d'una mirada entre amics,
un nen dormint abraçat al coixí,
una parella de gent gran agafats de la mà,
les fulles mogudes pel vent suament,
el despertar abraçada a qui estimes,
els coloms volant a ras de terra,
...la lluna brillant en un cel seré...

Petons de mitjanit!

diumenge, 26 de setembre de 2010

Frase del dia - XXXVI

"El paradís no és a la terra,
però n'hi ha uns quants fragments..."


Aquesta frase la tenia escrita en un full sobre la nevera del pis de Moià , i l'he retrobada després d'uns quants anys, quan em disposo a deixar aquest pis després de 12 anys...no recordo qui la va dir, ni sé on la vaig trobar, el que sí sé és que la vaig llegir , em va captivar, i, com faig molt sovint, la vaig escriure en el primer tros de paper que tenia a mà...per així recordar.la i, fins i tot, compartir.la amb algú com ara faig.

L'essència que té aquesta frase la sento en molts moments de la vida... moments en que em sento feliç de poder fer... de poder tenir...de poder veure o de poder estar amb petits trosssets de paradís... en aquest nostre món terrenal...

Petons de dissabte matinada...

dissabte, 11 de setembre de 2010

El meu país és tant petit... Bona diada!!!



Visca Catalunya, amics i amigues!
Ara , i sempre!!!!!


"El meu país és tant petit", LLuís Llach






El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.

Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
i tant se val!

És així com m'agrada a mi,
no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit
que des de d'alt d'un campanar
sempre es pot veure
el campanar veí.

Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val!

És així com m'agrada a mi,
no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta
lluny d'aquí.

I ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així!

És així com m'agrada a mi,
no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El més país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.