Aquest cap de setmana que deixem enrera ha estat ple d'emocions;
he gaudit de dinars fets amb carinyo, de sobretaules interminables amb converses d'allò més interessant, de partits de futbol d'infart (Visca el Barça!), de fer el gos al sofà , de caminadetes sota la pluja, de cerveses entre amics...
però també ha estat un cap de setmana un pèl nostàlgic i tristot per a mi... no sé ben bé per què, potser per la lluna plena que ens ha acompanyat, potser per la pluja que ens ha remullat, o simplement per que tocava, la questió és que avui em ve de gust compartir amb vosaltres un petit texte que vaig rebre en un mail d'una amiga meva ( lectora d'aquest bloc...gracias, sargento!) ara ja fa uns dies, escrit ple de nostalgia i sentiment...
O sigui que aqui el teniu:
"Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarte un día sin saber que hacer,
tener miedo a tus recuerdos.
Queda prohibido no demostrar tu amor...
Queda prohibido dejar a tus amigos,
no intentar comprender lo que vivisteis juntos,
llamarles solo cuando los necesitas.
Queda prohibido echar a alguien de menos sin alegrarte,
olvidar sus ojos, su risa, todo porque sus caminos han dejado de abrazarse,
olvidar su pasado y pagarlo con su presente. "
Doncs ja ho sabeu, queda prohibit no valorar cada moment que hem viscut...
Salut i tapeu.vos!!!
5 comentaris:
Claro que sí! Saca la pluma y deja que te llegue la inspiración. Un saludo :)))
"Queda prohibido no demostrar tu amor..."
¡Cómo me gusta esta frase!
¿Vale demostrarlo con achuchones? Pos eso, que te debo mil...
Nus vemos, corazón.
Petonets
vaja, veig que sí has tingut un cap de setmana nostàlgic. Serà la lluna plena?
Crec que sí s'han de valorar tots els moments viscuts amb els amics,i a mesura que passen els anys els records esdevenen més vius
que mai... tant que hi ha moments que pots sentir, fins i tot, les emocions que vas sentir en aquells moments... si hi ha alguna cosa que sempre queda en el record, són precisament els moments viscuts amb els amics... i aquests records t'ajuden a passar la vida...
són el més sincer i lliure que tenim a dins...
tenir un amic o una amiga és el més bonic que et pot passar...per què estalviar-nos el fet d'enyorar-los? precisament,l'amistat ens serveix per a compartir els bons moments i els moments no tan bons amb les persones que has escollit lliurement i que voldries tenir al teu costat sempre...i si no pot ser, almenys en el record que t'acompanya....
Angeles,
nos tenemos que ver!!!
Com a minim, abans de Nadal parlem, val?
Gràcies per ser-hi!!!
Muaks
mmmm
quin anònim més misteriós... i si compartissis la teva identitat amb tots nosaltres ????
Jo, especialment, t'estaria agraïda... estic encuriosida!!
De tota manera, moltes gràcies per escruire! Sempre s'agraeixen escrits com el teu
Petons, guapa? guapo? ( tu tries, val?)
Bon NADAL!!!
Publica un comentari a l'entrada