Google+ Followers

dimarts, 30 de novembre de 2010

Recital blaugrana...

Era l'aniversari de la meva mare, el 29 de novembre , i ella ja va dir.ho...

"un Barça - Madrid el dia que faig anys??
Guanya el Barça segur!!"

renoi, si va guanyar... ara ja tenim quelcom més a cel.lebrar un 29 de novembre ! ;o)

Per si no sabeu el resultat, us en dono una pista :




FORÇA BARÇA!

ARA, I SEMPRE!!!

Tinc el cor blaugrana, des que vaig nèixer!



dissabte, 27 de novembre de 2010

La màgia de Ludovico Einaudi ...

"Revérie", LP Nightbook , Ludovico Einaudi




Un paisatge nocturn. Un jardí il.luminat per la lluna. Poques estrelles al cel fosc, les ombres dels arbres al voltant. Darrera meu una finestra il.luminada.A dins, la llar de foc encesa.

El que veig és familiar i desconegut alhora. És com un somni, qualsevol cosa pot succeir.

Nightbook és un camí, cada cançó és un capítol d'una història, la cara d'un prisma, tota una experiència que pertany a la part de somni, és el més íntim de nosaltres mateixos, la música ens obre les portes a móns amagats.

Escoltant.lo, tothom pot arribar a posar-se en contacte amb les seves emocions més profundes.

Les boies enmig del mar

La setmana passada vaig assistir a una cantata infantil en favor d'Unicef ( ja sabeu que recentment he col.laborat amb ells amb el llibre "Bocins de Petits Miralls", que he escrit jo per a poder recaptar diners per a projectes que Unicef té a Haití , per a ajudar als nens que ho necessiten)

Bé, el cas és que allà em vaig retrobar amb responsables d'aquesta organització amb les que hem anat forjant una sincera amistat, i, una d'elles , l'Angelina, a part de regalar.me la seva simpatia, afalacs i una de les seves creacions de patchwork, em va regalar una reflexió que compartiré amb tots vosaltres.

Em va dir que així com hi han boies al mar, subjectades al fons de terra, on quan nades et pots agafar i reposar , també hi han amistats en les que et pots recolzar i descansar al llarg de la vida.
Aquest paral.lelisme del mar amb la vida, aixi com la comparació d'una boia ( que evidentment es deixa portar per les onades del mar ) amb una persona / amistat ( que evidentment també està influenciat per la vida, pel que ha viscut) em va deixar pensant.hi una bona estona... ostres, que em va encantar!!!

I del que em va "regalar" l'Angelina, jo, dins del meu univers particular, en treuria el següent:

" Els bon amics són com boies en la mar:
ben arrelats a la sorra;
gronxats pel devenir de la vida,
però que en els moments de necessitat ,
et permeten reposar i et reconforten"

Ara que hi penso, no només seria atribuïble als amics, també podriem incloure.hi una bona lectura, una bona melodia, una frase de reflexió, què sé jo, qualsevol cosa que ens permetés aquest esbarjo i recolliment, no trobeu?

Bé, una abraçada immensa a l'Angelina, la Blanca, la Rosa i l'Assumpta ( elles ja saben per què!)

Petons!

Frase del dia - XXXVII

"- ¿Com podem ser tant diferents i sentir.nos tant iguals? - va meditar en Flitter.

- ¿I com podem sentir.nos tant diferents i ser tant iguals? – va preguntar.se en Pip.

Crec que això és tot un misteri... "

Fragment extret del llibre infantil "Stelalluna", de Jannell Cannon



i tant que és un misteri.... al llarg de tota l'existència humana aquest misteri encara no s'ha resolt....

us recomano aquest conte tingueu l'edat que tingueu; temes con la convivència, la solidaritat...així com les treballades il.lustracions us captivaran .

adjunto link on explica un xic més sobre l'obra:

Stelalluna , Janell Cannon





Sequera obligada

Sé que ultimament no m'he pasat gaire per aquí...ho sé.
En sóc conscient, cada cop més , de que el meu raconet de reflexió i esbarjo està un xic abandonat.
Alhora que també sóc conscient cada cop més de que em manca temps per a poder.ho fer...
és cert, el dia a dia ens absorbeix, ens segresta, ens ocupa de tal manera que sovint el que és important queda en segon terme...

Bé, només dir.vos ( als que encara sou aquí...) que aquesta aturada en escriure no ha estat voluntària, que segueixo aquí i que estic bé.

Ens trobem tot passejant per la vida...

Petons!