Google+ Followers

dijous, 30 de desembre de 2010

Bones Festes!

Ai, que no arribo a temps...

fa dies que hauria d'haver pujat aquest post...però s'em va passar... diuen que més val tard que mai, no?
Doncs vinga!

Felicitació número 1, tradicional i de casa:


Felicitació número 2, original i amb estil:



Felicitació número 3; com no podia ser d'altra manera, la felicitació culé d'aquest any:


A falta d'una quan tocava, ara us en poso 3! No us queixareu, oi?

De tot cor, MOLT BONES FESTES!!!!!

Petonassos!

dijous, 23 de desembre de 2010

"Pastillas contra el dolor ajeno"





Immensa iniciativa de Medicos Sin Fronteras;
"Pastillas contra el dolor ajeno"... trobo que amb el nom ho diuen tot, per només 1€ a les farmàcies del país!
Es una caixeta amb 6 caramels de menta a dins i amb una explicació d'on es destinen els diners ( ajudaran a erradicar malaties "oblidades", en persones també "oblidades"...)
Val la pena, adjunto info al Facebook de MSF, i a la web de MSF


Gran campanya de sensibilització i conscienciació del molt que nosaltres tenim i del poc que d'altres tenen...us recomano veieu el video de presentació que adjunto a continuació o als links que us he adjuntat... i a més els caramels de dins estan boníssims! i són sense sucre!


Frase del dia - XLI

"La vida
és com l'abraçada d'un desconegut"

Llegida en un grafitti , en un mural d'art urbà...


M'encanta aquesta frase... immensos els poetes urbans, que mai et deixen indiferent amb el seu art...grans desconeguts, però grans filòsofs alhora... contradiccions d'aquest món nostre tant modern, però gris i metàl.lic alhora ???

A mi em crida l'atenció tot allò que et fa reaccionar, d'una manera o d'una altra, per a mi, aconseguir això s'endú tot el mèrit,
fer.nos despertar del nostre recolliment deshumanitzat i de desencant no ha de ser gens fàcil...

Balanç vital

Hi han moments a la vida en que ens aturem tot d'una i , conscient o inconscientment, fem balanç del que hem viscut i del que queda per endavant.
Tots ho hem fet, tots ho fem, tots ho farem ... és la recerca de l'equilibri personal, i tots mirem d'assolir.lo.

Molts ja coneixeu la meva debilitat per l'Ismael Serrano, però considero que en la cançó que us poso a continuació ha sabut plasmar aquest balanç que us comento d'una manera magistral; de manera sensible, entenedora i colpidora ; amb qui t'identifiques de seguida... són d'aquelles cançons que des del primer moment ja t'atrapen, i que a partir d'aleshores ja formen part de tu...

Ara que s'acosta un final d'any i un altre començarà, he pensat que potser podria ser un bon moment per a fer "Balance"



"Hago balance
y repaso viejas fotos.
Ya no soy aquel muchacho
con relámpagos en los ojos.

Conservo miedos
por los que aún debo cantar.
Aún siento el vértigo helado
al echar la vista atrás.

Aún me emocionan
viejas luchas,
el “No pasarán”.
Me duele América.
Amo viajar.
Sueño y milito
en tu risa,
en la amistad.
Leo tebeos.
Odio madrugar.

Aún creo en la utopía
y no soy el mejor hombre.
Reconozco que me cansa
dar siempre explicaciones.

Quiero que sepas
que, aunque arrastro mis fracasos,
si quieres contar conmigo,
aún guardo fuego en mis manos.

He aprendido
a hacer maletas
y a comer solo.
A reparar espejos rotos.
Sé del tesoro
de las cosas más pequeñas,
no siempre sé
lo que tiene urgencia.

Hago balance.
Queda todo por hacer.
Si tú quieres te acompaño.
No soy más que lo ves. "

Ismael Serrano, "Balance" , LP Acuerdate de vivir , 2010



Hi han frases i estrofes en que ho clava, no trobeu?

Petons!

Intercanvi de sensacions

Persona 1:

"Hola! Què tal el teu dia?
El meu ha sigut dur, un dia difícil tenint en compte que m'ha fet recordar moltes coses i que he estat molt trista.
En fi... Per sort ja s'ha acabat.
Un petonet !!!"

Persona 2:

"Em sap greu que t'hagis sentit tristona avui, però és comprensible i s'ha de passar... demà sortirà el sol ( en els dos sentits, t'ho dic , el metàforic i el del weather forecast ...) i ho veuràs tot diferent.

Recordar no és dolent, els records formen ja part de tu i així quedaran, quan els necessites els pots evocar, i quan et fan mal els pots intentar arraconar però mai desapareixen. Però jo penso que és una gran sort, recordar, per que som el que hem viscut, i el que s'ha viscut ens fa d'una manera o d'una altra; i el que hem viscut queda "emmagatzemat" en els records ...

Jo un cop vaig escriure que "Els mals dies t'ajuden a valorar els bons" ...i és cert, així els bons dies prenen més força...queda't amb això, amb els bons moments viscuts.

Vinga, t'envio una abraçada molt forta de bona nit i molts anims embolicadets amb paper nadalenc... Tot anirà bé! "


Senzillament, m'ha agradat i he decidit compartir.ho amb vosaltres...
Petons!

dijous, 9 de desembre de 2010

Fàcil recepta per a compartir...


Feia molt de temps que volia compartir amb vosaltres aquesta senzilla recepta que, ara que s'acosten dies de familia i amics, us pot anar bé de saber.

Agafeu formatge fresc per a untar ( el que més us agradi ) i li poseu tonyina prèviament eixuta d'oli.
Ho barrejeu tot amb una cullera o forquilla ( amb batedora d'aspes també queda bé).
La questió és fer una crema per a untar però "diferent" .
Ho poseu en unes tarrinetes ( les de flam, per exemple) i a la nevera unes hores , per a que quedi presa.
Ho serviu en forma de flam, i a sobre per a guarnir hi podeu posar sèsam, o el que s'us acudeixi.
En una ocasió, a la barreja, hi vaig posar cogombret molt petitet i va quedar prou bo, això com més us agradi...

En comptes de tonyina, també podeu fer la crema amb altres ingredients, podeu posar.hi:
-salmó fumat ( llavors ho guarniu amb tàperes i/o ou dur),
-pernil dolç ( llavors ho decoreu amb olives... )
- o el que la imaginació us suggereixi!













Serviu la "crema per a untar personalitzada" amb torradetes i... bon profit!!

La veritat és que és facilissim de fer i fa molta patxoca, a més...és boníssim!!!

Petons!

divendres, 3 de desembre de 2010

Frase del dia - XL

"Abans que un nou capítol comenci,
l'anterior ha d'haver.se acabat"


Paulo Coelho, escriptor brasileny

L'Alquimista, reflexions en estat pur

Encara recordo com em va captivar el llibre "L'Alquimista", de Paulo Coelho...

Ja en farà més de 10 anys, quan encara estudiava a la facultat de Biologia i un amic meu m'el va regalar dient-me que aquest era un dels llibres de capçalera de la literatura i que ajudava a tothom qui el llegís... jo m'el vaig mirar incrèdula ( ja se sap, als vint-i-pocs ets bastant reticent...) però m'el vaig llegir.

I tant que m'el vaig llegir...

Des de llavors, no he deixat de regalar.lo jo!

Es un llibre d'aquells que , segons el moment personal que estiguis vivint, l'interpretes diferent i en treus sempre conclusions acertades.

Jo l'he rellegit unes quantes vegades...he fet la prova, i llegir.lo als vint anys és molt diferent a llegir.lo als trenta, però en tots els casos és sensacional el que et fan reflexionar, pensar i sentir les frases d'aquest escriptor universal.

Per a mi, és una obra mestra!

dimecres, 1 de desembre de 2010

Frase del dia - XXXIX

"S'han de tenir aspiracions elevades,
expectatives moderades
i necessitats petites "


H.Stein , cientific i professor americà guanyador del Premi Nobel de Quimica l'any 1972.


A mi el que més em costa és l'última frase....

Petons congeladets !!!