Google+ Followers

dimecres, 2 de març de 2011

Frase del dia- XLVI

"El més important no és el que sentim,
sino el que FEM moguts per aquests sentiments..."


Fragment de la pel.licula The Reader,USA, 2009 .

Us la recomano!!

diumenge, 27 de febrer de 2011

Frase del dia - XLV

" Cap llei no imposa
silenci al cor que estima.
Apleguem totes les voluntats
i fem-ne una sola bandera. "

Miquel Martí i Pol, poeta català


Que gran que ets, Miquel!!!!
Siguis on siguis, voldria que sabessis que ets el meu poeta referent, i que m,hagués encantat poder,te conèixer...
Gràcies!!!

Com fer olis d,amanir aromatitzats


Molt bones!

Avui compartiré amb vosaltres uns experiments que hem fet a casa aquests ultims mesos...

Qui més qui menys fa servir oli d,oliva per a molts usos culinaris, oi?
Bé, doncs aprofitant que teniem herbes aromàtiques plantades de l,estiu, vem pensar que seria interessant provar de fer diferents olis amb diferents gustos.
Així que vem fer 3 tipus d,olis:

1- alfàbrega ( albahaca, l,herba amb la que es fa el pesto italià)
2- romaní /( només les fulles, doncs el tronc es pot fer malbé...)
3- una barreja amb 3 tipus de pebres en gra (negra, blanca i rosa) , un parell d,alls (amb pell amb un tall sense trencar el gra) , i una fulla de llorer ( potser millor dues...)

Vem comprar uns potets de vidre "macos" amb tap de suro inclòs , això al gust del consumidor, i vem posar les herbes i/o espècies que us comentava en 3 potets ( 3 opcions, 3 potets...) i hi afegim oli d,oliva verge , també podeu ficar l,oli que més us agradi, el verge de vegades és massa fort per a segons qui...

El fet de que els pots siguin de vidre i macos, permet que mentre l,oli es va macerant, estèticament fa bonic a la cuina, decoren moltissim!

han de deixar.se reposant/macerant unes setmanes , com més temps, més sabor, I obtindreu un oli aromatitzat boníssim pel que vulgueu.

1. Jo us aconsello unes 3 setmanes per l,alfàbrega i llavors treieu les fulles i el coleu, llavors el podeu tenir molt de temps abans de fer.lo servir.
Suggeriments per a aquest oli: amb el pa amb tomàquet, amb l,amanida, en una torradeta amb formatge tipus philadelphia i un rajollí per sobre...mmmmm

2.El romaní mireu de que estigui totalment cobert per l,oli, si no es pot florir la branqueta; aquest ha d,estar més temps, unes 4 setmanes , i és el sabor més suau i subtil.

3. La opció de les espècies a mi em va encantar, en aquest cas podeu deixar els condiments dins l'oli sense problema, com més temps, més sabor, de moment porten un parell de mesos i està boníssim... si no us agrada l'all podeu no posar,ne o posar,ne només un, això com vulgueu... Faig servir aquest oli per a amanir, per a pizza, per al pa amb tomàguet, torradetes, amb formatge d'untar o formatge normal... per a cuinar...el que se us acudeixi!

En aquest tema, la imaginació mana, qualsevol herba, espècie o condiment que us agradi podeu macerar,la...
la meva propera prova serà amb menta...ja us explicaré...

Bon profit!

Diferents i irrepetibles, per Sílvia Bel , publicat al Diari Ara

Em ve de gust compartir amb vosaltres aquest escrit ... m'ha encantat!!!
Hauriem de reflexionar.hi... i què bé que escriu !

Diferents i irrepetibles

SÍLVIA BEL | Actualitzada el 11/02/2011 00:00

És petit, a l'escola el fan plorar perquè sovint no volen jugar amb ell. S'asseu sol a l'autocar i escolta els xiuxiuejos dels altres que parlen de la llàntia del seu jersei. A l'hora del pati es passa l'estona jugant sol a fer sorra fina, en aquest pati que és la vida on d'aquí uns anys aprendrà que les relacions humanes són l'assignatura que més costa d'aprovar. Sap que es faran grups i quedarà inevitablement i previsiblement desaparellat, i avergonyit haurà d'acceptar un lloc atorgat de mala gana. Se sent petitíssim si algú el mira i voldria desaparèixer sempre, fondre's per no haver de semblar el que sap que no és sense saber-ne. Però vol assemblar-se als altres perquè com que són majoria són feliços perquè no estan sols.

El meu petit amic es veu a ell mateix com una piltrafa amb potes. És una persona especial que plora quan veu un peix mort, que ha après a tocar Chopin tot sol, que l'empatia que és capaç de sentir pels que pateixen, l'angoixa, que va començar a llegir abans que a córrer i que demana perdó abans d'entendre que no tenia cap culpa. Una persona que es passa hores callat mirant les estrelles i hores i hores dibuixant-les.

No vulguis ser com els altres, amic petit, el món està ple d'estranyíssimes persones normals que no saben jugar sols. Agafa la teva nau espacial i vés a visitar els planetes, passeja't amb els extraterrestres i torna per ensenyar-nos les fotos, dibuixa el món des del cel i sigues meravellosament vulnerable en les teves peripècies.

Quan siguis gran, serà precisament per allò que et fa diferent que t'estimaran, i allò de singular que descobriran en tu el que els fascinarà, i quan t'estimis tal com ets no hi haurà cap nen de l'autocar que no vulgui acompanyar-te en alguna de les teves irrepetibles, estranyes i diferents aventures inimaginables.

Frase del dia - XLIV


"Sóm uns éssers misteriosos...
i al final resulta que moltes coses no importen...".

fragment de la pel.licula "Evening", USA , 2007

divendres, 28 de gener de 2011

Frase del dia - XLIII

" No es pot desfer un nus
sense saber com està fet "


Aristòtil, filòsof grec universal

Conclusions de mitjanit

Reflexió 1:

Jo, des de petita, soc noctàmbula, noctàmbula..
Crec que és la millor part del dia per a escriure i/o per a relaxar.te

Si?

Si...

O per llegir!

També!
Però jo, davant del pc, teclejo i teclejo...Com ara faig...I tot va sortint...
M’agrada!

Sí, deu ser relaxant... Jo prefereixo llegir.
Em fa por posar.me a escriure
Vés a saber si m’ajudaria o m’ho faria passar pitjor...

Em sembla una bona opció llegir...
Però potser t’aniria bé escriure, treuries moltes coses que ara et neguitejen.

Potser més endavant, quan tot passi.




Reflexió 2:

Última escena del capítol d’una sèrie de TV.
Mostra un personatge femení molt carismàtic caminant pels carrers d’una gran ciutat.
És de nit, i aquesta dona va caminant cap a la càmara... En un moment donat, s’atura i gira el cap cap a un cantó, com si hagués trobat quelcom o com si hi hagués alguna cosa que li cridés l’atenció en un costat...

Es brutal aquesta escena...
Es el que et deia avui…
Sense dir res… es diu molt...

Això és una de les coses que jo, personalment, valoro més d’un actor o actriu

Encara no sé per què es para...

Ostres…Es para inconscientment, com si s’adonés d’alguna cosa,
Com si hi hagués un “click”, un interruptor que s’encèn al seu cervell ...
Es dóna compte de que està perdent la seva parella...

Sí...
Suposo que sí...Aquesta escena està súper bé.

Es especial, de les millors escenes de la sèrie en molts anys...
Insisteixo, no hi ha diàleg, però tothom “veu” el que passa.
Es la màgia de les imatges...M’encanta...


Ella perduda en el caos i confusió de la gent
Aquesta escena és el reflex del que a ella li passa interiorment
Ella entre la multitud,
perduda entre la gent i perduda també interiorment ,
sense saber com tirar endavant...



No t’ha passat mai que vas pensant en les teves coses...
I et pares inconscientment?
A mi sí!

I és ara que veig per què realment ho fem...
Pensem en silenci...i al arribar a la conclusió,
el nostre cos reacciona... parant.se...

I llavors en acceptar la conclusió final a la que hem arribat, inconscientment també, seguim endavant!

Paral.lelisme?... Metàfora?...

...seguim endavant !!
Es genial!


Es una bona reflexió per a una bona imatge...
ho escriuré segur!


Conclusió 1:

A aquestes hores la meva neurona està revolucionada,
el que et deia, hiper activa!

Es que tot t’és motiu de motivació!! jajaja

Estic com una puta cabra, definitivament,
O és que hi ha lluna plena...
Però, per si de cas, no miraré si hi ha lluna plena...

Jo crec que les dues coses juntes...

diumenge, 16 de gener de 2011

Frase del dia - XLII


‎"Nada se olvida más despacio que una ofensa;
y nada, más rápido que un favor"


Marthín Luther King

Bon any 2011 !!!


Amics i amigues, encetem un nou any, l.any 2011 , alhora que també estrenem el 4rt any de "Tot Passejant per la Vida"...
Com passa el temps, ja fa 4 anys !!

Bé, l.únic que us desitjo és que passeu un bon any nou i que sihueu feliços, tot el que us permeti la crisi, el desncant social que ens acompanya i la deshumanització global que anem patint, sumat amb els constants atacs a la nostra identitat catalana i a la creixent pujada de preus de tot el que ens és necessari per a viure...
Sempre ens quedarà, però, el bon joc del Barça per a maquillar.ho tot una mica, i també sempre ens acompanyaran les ganes e tirar endavant costi el que costi i l, esperança en el demà.

"TOT ESTÀ PER FER, TOT ÉS POSSIBLE"
Miquel Martí i Pol

Una abraçada!
Marta

dijous, 30 de desembre de 2010

Bones Festes!

Ai, que no arribo a temps...

fa dies que hauria d'haver pujat aquest post...però s'em va passar... diuen que més val tard que mai, no?
Doncs vinga!

Felicitació número 1, tradicional i de casa:


Felicitació número 2, original i amb estil:



Felicitació número 3; com no podia ser d'altra manera, la felicitació culé d'aquest any:


A falta d'una quan tocava, ara us en poso 3! No us queixareu, oi?

De tot cor, MOLT BONES FESTES!!!!!

Petonassos!

dijous, 23 de desembre de 2010

"Pastillas contra el dolor ajeno"





Immensa iniciativa de Medicos Sin Fronteras;
"Pastillas contra el dolor ajeno"... trobo que amb el nom ho diuen tot, per només 1€ a les farmàcies del país!
Es una caixeta amb 6 caramels de menta a dins i amb una explicació d'on es destinen els diners ( ajudaran a erradicar malaties "oblidades", en persones també "oblidades"...)
Val la pena, adjunto info al Facebook de MSF, i a la web de MSF


Gran campanya de sensibilització i conscienciació del molt que nosaltres tenim i del poc que d'altres tenen...us recomano veieu el video de presentació que adjunto a continuació o als links que us he adjuntat... i a més els caramels de dins estan boníssims! i són sense sucre!


Frase del dia - XLI

"La vida
és com l'abraçada d'un desconegut"

Llegida en un grafitti , en un mural d'art urbà...


M'encanta aquesta frase... immensos els poetes urbans, que mai et deixen indiferent amb el seu art...grans desconeguts, però grans filòsofs alhora... contradiccions d'aquest món nostre tant modern, però gris i metàl.lic alhora ???

A mi em crida l'atenció tot allò que et fa reaccionar, d'una manera o d'una altra, per a mi, aconseguir això s'endú tot el mèrit,
fer.nos despertar del nostre recolliment deshumanitzat i de desencant no ha de ser gens fàcil...

Balanç vital

Hi han moments a la vida en que ens aturem tot d'una i , conscient o inconscientment, fem balanç del que hem viscut i del que queda per endavant.
Tots ho hem fet, tots ho fem, tots ho farem ... és la recerca de l'equilibri personal, i tots mirem d'assolir.lo.

Molts ja coneixeu la meva debilitat per l'Ismael Serrano, però considero que en la cançó que us poso a continuació ha sabut plasmar aquest balanç que us comento d'una manera magistral; de manera sensible, entenedora i colpidora ; amb qui t'identifiques de seguida... són d'aquelles cançons que des del primer moment ja t'atrapen, i que a partir d'aleshores ja formen part de tu...

Ara que s'acosta un final d'any i un altre començarà, he pensat que potser podria ser un bon moment per a fer "Balance"



"Hago balance
y repaso viejas fotos.
Ya no soy aquel muchacho
con relámpagos en los ojos.

Conservo miedos
por los que aún debo cantar.
Aún siento el vértigo helado
al echar la vista atrás.

Aún me emocionan
viejas luchas,
el “No pasarán”.
Me duele América.
Amo viajar.
Sueño y milito
en tu risa,
en la amistad.
Leo tebeos.
Odio madrugar.

Aún creo en la utopía
y no soy el mejor hombre.
Reconozco que me cansa
dar siempre explicaciones.

Quiero que sepas
que, aunque arrastro mis fracasos,
si quieres contar conmigo,
aún guardo fuego en mis manos.

He aprendido
a hacer maletas
y a comer solo.
A reparar espejos rotos.
Sé del tesoro
de las cosas más pequeñas,
no siempre sé
lo que tiene urgencia.

Hago balance.
Queda todo por hacer.
Si tú quieres te acompaño.
No soy más que lo ves. "

Ismael Serrano, "Balance" , LP Acuerdate de vivir , 2010



Hi han frases i estrofes en que ho clava, no trobeu?

Petons!

Intercanvi de sensacions

Persona 1:

"Hola! Què tal el teu dia?
El meu ha sigut dur, un dia difícil tenint en compte que m'ha fet recordar moltes coses i que he estat molt trista.
En fi... Per sort ja s'ha acabat.
Un petonet !!!"

Persona 2:

"Em sap greu que t'hagis sentit tristona avui, però és comprensible i s'ha de passar... demà sortirà el sol ( en els dos sentits, t'ho dic , el metàforic i el del weather forecast ...) i ho veuràs tot diferent.

Recordar no és dolent, els records formen ja part de tu i així quedaran, quan els necessites els pots evocar, i quan et fan mal els pots intentar arraconar però mai desapareixen. Però jo penso que és una gran sort, recordar, per que som el que hem viscut, i el que s'ha viscut ens fa d'una manera o d'una altra; i el que hem viscut queda "emmagatzemat" en els records ...

Jo un cop vaig escriure que "Els mals dies t'ajuden a valorar els bons" ...i és cert, així els bons dies prenen més força...queda't amb això, amb els bons moments viscuts.

Vinga, t'envio una abraçada molt forta de bona nit i molts anims embolicadets amb paper nadalenc... Tot anirà bé! "


Senzillament, m'ha agradat i he decidit compartir.ho amb vosaltres...
Petons!

dijous, 9 de desembre de 2010

Fàcil recepta per a compartir...


Feia molt de temps que volia compartir amb vosaltres aquesta senzilla recepta que, ara que s'acosten dies de familia i amics, us pot anar bé de saber.

Agafeu formatge fresc per a untar ( el que més us agradi ) i li poseu tonyina prèviament eixuta d'oli.
Ho barrejeu tot amb una cullera o forquilla ( amb batedora d'aspes també queda bé).
La questió és fer una crema per a untar però "diferent" .
Ho poseu en unes tarrinetes ( les de flam, per exemple) i a la nevera unes hores , per a que quedi presa.
Ho serviu en forma de flam, i a sobre per a guarnir hi podeu posar sèsam, o el que s'us acudeixi.
En una ocasió, a la barreja, hi vaig posar cogombret molt petitet i va quedar prou bo, això com més us agradi...

En comptes de tonyina, també podeu fer la crema amb altres ingredients, podeu posar.hi:
-salmó fumat ( llavors ho guarniu amb tàperes i/o ou dur),
-pernil dolç ( llavors ho decoreu amb olives... )
- o el que la imaginació us suggereixi!













Serviu la "crema per a untar personalitzada" amb torradetes i... bon profit!!

La veritat és que és facilissim de fer i fa molta patxoca, a més...és boníssim!!!

Petons!