Google+ Followers

dijous, 31 de desembre de 2009

BON ANY 2010!!!!!

Doncs sí... un any acaba i dóna pas a un altre, així és el cicle on estem tots ficats, no?

Aquest any ha estat 100% blaugrana, d'això no hi ha dubte, i també ha estat ple de coses boníssimes...bones... millorables... no tant bones... i dolentes...però així és la vida, el que toca desitjar per aquest nou any és que les coses bones superin a les dolentes...

Bé, doncs només em resta desitjar.vos a tots i totes , de tot cor,

un fantàstic, màgic i feliç 2010.

Segur que entre tots, ho aconseguirem!!!

Salut!!!

Frase del dia - XXXI

"Crear no sempre és posar. També és treure.
No només construir castells en l'aire, sinó també descobrir palaus en el subsòl."


Màrius Serra, escriptor i periodista català.

dimecres, 30 de desembre de 2009

Perles Musicals 2009

Com que aquest any ja s'acaba, aprofito per a llistar el que jo anomeno "perles" musicals.
No són res més que petites joies que he anat descobrint de la manera més inesperada, per casualitat, per que surten en una conversa,per coincidències, o , simplement, per intuició...

Els qui em coneixeu ja sabeu de sobra com m'agrada la música... m'agrada moltíssim, de fet, crec que no podria viure sense la meva banda sonora particular que m'acompanya allà a on vaig... i fruit d'aquesta passió, doncs paro l'orella tot sovint allà on sigui , per la ràdio, en els locals, a les botigues... i em trobo grates sorpreses.

Sense anar més lluny, el dilluns vaig anar a la Fnac a enllestir algunes compres, i tot fent el xafarder , anar mirant, anar escoltant, anar intuïnt, em vaig endur dues meravelles ( són les que estic escoltant aquests dies, les veureu a la part esquerra del bloc en els apartats "Aquesta setmana escoltem...").
Els he inclòs a la llista, així com els cds que m'han acompanyat aquest 2009 i que ara mateix us cito.
Tots i cadascun d'ells no tenen desperdici, són d'estils molt variats però tots, al meu parer, són dignes d'escoltar.

MADELEINE PEYROUX "Bare Bones"
MANEL "Els millors professors europeus "
MELODY GARDOT "Worrisome Heart"
RUSSIAN RED "I Love Your Glasses"
SARAH JANE MORRIS " August "
COLDPLAY "Viva la Vida"
KATIE MELUA "Pictures"
JACK JOHNSON "Sleep trough the Static"
LADY SINGS THE BLUES Vàries Artistes
LIZZ WRIGHT "The Orchard"
U2 "No Line on the Horizon"
XAVI LLOSES i l'Escolania de la Quadratura del Cercle "El Somni d'un Gegant "
LUDOVICO EINAUDI "Nightbook"
ANDREW BIRD "Noble Beast"

Que els gaudiu!!!
Un petó!!

dimarts, 22 de desembre de 2009

BON NADAL !!!! Hou, Hou, Hou...!!!!

El meu Pare Noël particular us desitja Molt Bon Nadal !!!!!!!!!!

Que sigueu feliços aquests dies en companyia de la vostra gent...


Hou, hou, hou!!!!

Petonets!!!

diumenge, 20 de desembre de 2009

Frase del dia - XXX


" El camí només existeix en la ment,
el portes a dins : el dius amb mots,
amb silencis , amb allò que escrius "

Antoni Clapés, escriptor i poeta català .

dimarts, 15 de desembre de 2009

Un passeig per Les Rambles

Fa unes setmanes, al capvespre, vaig fer un passeig tot xino xano pel centre de Barcelona.

He de reconèixer que feia molt temps que no ho feia, massa, ara que hi penso, Barcelona es la meva ciutat però tot i que sembli contradictori ,la gaudeixo ben poc, més aviat “la pateixo”. Tendim a marxar fora de la gran "urb" sempre que en tenim la ocasió, per a desintoxicar-nos una mica, suposo…

Bé, al cas, la qüestió és que aprofitant que anava a sopar amb uns amics amb l’excusa de veure jugar el Barça, i ja que vivien al bell mig de la ciutat, vaig aparcar el cotxe a Plaça Catalunya i vaig anar baixant tot lentament per les Rambles com feia anys que no feia.
Era vespre, i ja era fosc, però el carrer era ple d’activitat: els estrangers fent fotos i carregats de bosses, els barcelonins amb el maletí de feina o amb pressa per tornar a casa, les paradetes de flors donant vida, color i olor als qui per allà passavem; els quioscs entranyables plens de diaris, revistes, banderes i bufandes, amb aquella olor caraterística a paper que tant m’agrada…

L’exposició de pessebres ja era oberta! Recordo quan era estudiant que hi anava amb els meus amics, a badar, i a contagiar-me uma mica més d’aquell ambient nadalenc tant entranyable...
Em vaig adonar que la gent lluïa colors blaugranes ( já us he dit que jugava el Barça, contra l’Inter de Milà , Champions League) i jo anava amb una bossa on hi havia un Rioja jove, que m’havien aconsellat, per a remullar l’ocasió.

I allà estava jo, amb um somriure imborrable del meu rostre i xopant-me de tot el que aquell ambient em transmetia... ostres, de vegades penso que soc massa sensible per què mira que arribo a transportar-me amb els records, olors i sensacions... no sé si és bo, sovint penso que no gaire ... però no podem canviar com som, no?

En aquests moments, de relaxació i melangia, te n’adones de com passa el temps i dels bons moments que arribem a viure al llarg de La vida, moments que són imborrables i que sempre t’acompanyen. Per molt temps que passi, segueixen vius com el primer instant i t’atrapen en sobremanera.

Vaig gaudir molt d’aquella passejada, i m’ha vingut de gust escriure.ho.

( Per cert, El Barça va guanyar!!! L’esperit culé també segueix viu com el primer dia...)


Abrigueu-vos! I un petó

diumenge, 13 de desembre de 2009

Siguem solidaris...

Penso fermament que la solidaritat és un gran acte d'amor,

per tant, avui, 13 de desembre, continuem demostrant el bon fer del nostre país i siguem solidaris amb tots els qui pateixen dia a dia al nostre voltant.



Entre tots aconseguirem que la seva esperança vegi una mica més de llum en la recerca biomèdica d'aquestes malalties.

Tinc constància que tots els euros que hi aportem aniran a bon fons, i entre tots podem fer molt.


A casa, entre l'emoció i alguna que altra llàgrima pels testimonis que han sortit en la pantalla del televisor, ja hi hem col.laborat.


Entre tanta crisi, tant desencant social i tanta maldat en aquest mòn, aquestes iniciatives em fan sentir orgullosa de ser persona i me n'adono que, malgrat tot, sempre hi haurà quelcom que ens demostra que l'èsser humà és capaç de qualsevol cosa... i més si ho fem entre tots.

Truqueu!!!

Per a tots... una mica de màgia

Màgia la que he sentit en veure el video que us poso a continuació...

sobren les paraules...

gaudiu.lo!!



*Creació del bloc http://playmobilmania.blogspot.com/ ... sense desperdici!! Espero que no et molesti que l'hagi insertat...gràcies!


PS: Ultimament estic molt "clickera", serà que torno uns anys enrera quan jugava amb els meus germans amb els clicks i aquelles estones s`han tornat eternes en la memòria... o potser serà per que en uns mesos hi hauran novetats al respecte...mmmm...misteri...

Cuideu-vos, un petonet!

diumenge, 6 de desembre de 2009

36 anys sense Victor Jara



Avui ha tingut lloc a Xile un enterrament-homenatge a en Victor Jara, músic ,cantautor i director de teatre xilè.

Potser molts ja ho sabeu, però per si de cas, fou assassinat fa 36 anys per la dictadura xilena de Pinochet com mil.lers de xilens i xilenes innocents, culpables només de desitjar i sommiar una societat més lliure i democràtica, com la que Salvador Allende pretenia conseguir abans que el dictador li arrebatés el poder amb un cop d'estat l'any 1973.

Tot i que jo aleshores no havia encara ni nascut, durant la meva època a la Universitat en Victor Jara, així com molts d'altres cantautors reivindicatius ( Silvio Rodriguez, Lluís Llach ...) van estar molt presents amb les seves cançons, de denúncia, d'anhels, de sentiments...

El meu petit homenatge des d'aquí a en Victor Jara i a totes les víctimes de la dictadura, sigui la xilena o la de molts altres països que n'han tingut o que encara tenen... ( no cal anar gaire lluny, oi?... )






El més important és que les noves generacions no oblidem mai el vostre missatge... potser aprendrem algun dia a fer un món una mica millor...



"...la vida es eterna , en cinco minutos..."

dissabte, 5 de desembre de 2009

Frase del dia - XXIX

" En la vida no hi ha res que calgui témer;
tan sols cal comprendre-ho "

Marie Curie, científica de principis del S.XX


Una mica més d'empatia i comprensió vers els altres i menys pors ens ajudarien molt, oi?

Bon pont ( si en feu) i si no bon cap de setmana!

dissabte, 28 de novembre de 2009

Dissabte nostàlgic

A arrel de la frase

"Con el tiempo te das cuenta de que en realidad lo mejor no era el futuro, sino el momento que estabas viviendo justo en ese instante."

,que he llegit al facebook d'una bona amiga meva, he recordat un petit poema ( o haikú, com preferiu) que vaig tenir molt present fa uns anys.

"Estima i viu cada instant en les coses...
doncs no es repeteixen els instants,
ni les veus es repeteixen..."
Miquel Martí i Pol

M'ha vingut al cap i he volgut compartir.lo, diu molt sobre el que hauriem d'intentar fer tots...

cal gaudir cada moment al màxim!!!

Petons

diumenge, 22 de novembre de 2009

Frase del dia - XXVIII


"Quan crèiem que teníem totes les respostes,
de cop i volta van canviar totes les preguntes"

Mario Benedetti, poeta i escriptor uruguaià


És a dir, que el que ens toca és seguir cercant respostes...
ja que això voldrà dir que no hem deixat mai de plantejar-nos preguntes...
i ens reafirmarà la insignificància de l'èsser humà...
però alhora ens farà més persones...

Bon començament de setmana!

dissabte, 21 de novembre de 2009

Tornem a l'Edat Mitjana per unes hores...

Aquest cap de setmana es cel.lebra a Lloret de Mar la IX Fira Medieval.


No és el primer cop que ens hi acostàvem, però us asseguro que l'experiència és molt maca.
La palla omple els carrers, així com les xarangues de músics i animadors de l'època, sents en un moment olor a castanyes torrades barrejada amb l'incens, olor a rostit, a formatges, a perfums, a pa recent fornejat, a vi calent... et vas trobant ponis, bens i cabres, les paradetes dels artesans: ceramistes, ferrers, vidrers, joiers i joguinaires.

Tots els participants van vestits de manera medieval, amb molta gràcia i també hi ha espai per a unes quantes paradetes amb tò d'Orient.... pots degustar tè amb pastes àrabs ( delicioses...) o shawarmes i falafels recent fets...

A més, val a dir que al fer-se fosc més aviat ara a la tardor i, al acostar-se Nadal, la il.luminació pren més protagonisme i fa que encara es gaudeixi més de l'experiència...

Us adjunto el programa : cliqueu aquí

Evidentment, és impossible sortir-ne sense haver fet "gastu"... i ,si no em creieu, feu la prova! Jo prefereixo no comptar el que m'hi he deixat...això sí, ha valgut molt la pena... i la cuina de casa i el meu estòmac ho agrairan! ;o)

Si no hi podeu anar enguany, podeu provar d'anar-hi l'any vinent, cap a finals de novembre teniu una cita al "túnel del temps" a la Costa Brava.

I com que estic generosa, adjunto link a una web de Fires i Festes a Catalunya que farà que en trobeu alguna ben aprop de casa. Podeu triar per població , per mesos i per temàtiques... no tindreu excusa per a no aprofitar els dies de festa, eh???

Gaudiu-ne!
Petons!

dilluns, 16 de novembre de 2009

Frase del dia - XXVII

"Semblem bojos, tant si ballem com no,
llavors...
perquè no ballar?"

Proverbi japonès

Em sembla que jo ballo bastant.... i si no, comfirmeu.m.ho vosaltres...
Bona setmana, reis i reines!!!

divendres, 13 de novembre de 2009

El cor de la nostra Via Lactea


Espectacular foto la que m'he trobat tot esmorzant aquest matí...


És el centre de la nostra galàxia, la Via Lactea, en aquesta espectacular intantànea , resultat de la col.laboració entre els millors telescopis espaials per a homenatjar Galileu en l'Any Internacional de l'Astronomia ( post anterior clicant aquí ).

Enguany es compleixen 400 anys des que aquest científic va enfocar el cel... quasi res...

Per a veure el ressó de la notícia i una miqueta més d'informació, adjunto links a El Mundo i a La Vanguardia

Admireu la gran immensitat de l'Univers i ens n'adonarem de lo petitons que sóm... impressiona, eh?

Un petonet

dijous, 12 de novembre de 2009

Gràcies, bitxu...

Avui, 12 de novembre del 2009, fa 5 anys que algú va aparèixer a la meva vida i hi va canviar el color...

des d'aquí, li vull donar les gràcies per tot el que hem compartit i el que hem viscut, el bo i el dolent, tot el que ens ha fet arribar on som ara i que ha fet que el meu món girés tot aquest temps amb més força, alegria i il.lusió.




Gràcies...

i com passa, de ràpid, el temps...

dimarts, 10 de novembre de 2009

Una mica de poesia...

Aquest cap de setmana passat, en una conversa de sobretaula en molt bona companyia, ha sortit a relluïr aquesta gran poesia d'en Goytisolo... "Palabras para Julia "



Val a dir que en la meva adolescència tenia molt present aquest poema, i la cançó d'en Paco Ibañez va acompanyar moltes nits d'estudi quan estava estudiant a la Universitat, amb la meva gran amiga Eva ( que m'ha fet padrina de la seva primera filla , la Sira, tal i com em va prometre en una d'aquelles nits desvetllades...)

... aquests versos em donaven ànims per a continuar lluitant pel que volia, pel que anhelava, pel que volia arribar a ser ... em va ajudar molt...
i l'escolto a hores d'ara , i em refermo en el que sentia llavors i que encara sento...
i miro enrera i veig a on he arribat,
però miro endavant i me n'adono que encara queda molt per caminar...


PALABRAS PARA JULIA

Tú no puedes volver atrás
porque la vida ya te empuja
como un aullido interminable.

Hija mía es mejor vivir
con la alegría de los hombres
que llorar ante el muro ciego.

Te sentirás acorralada
te sentirás perdida o sola
tal vez querrás no haber nacido.

Yo sé muy bien que te dirán
que la vida no tiene objeto
que es un asunto desgraciado.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

La vida es bella, ya verás
como a pesar de los pesares
tendrás amigos, tendrás amor.

Un hombre solo, una mujer
así tomados, de uno en uno
son como polvo, no son nada.

Pero yo cuando te hablo a ti
cuando te escribo estas palabras
pienso también en otra gente.

Tu destino está en los demás
tu futuro es tu propia vida
tu dignidad es la de todos.

Otros esperan que resistas
que les ayude tu alegría
tu canción entre sus canciones.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti
como ahora pienso.

Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedo.

La vida es bella, tú verás
como a pesar de los pesares
tendrás amor, tendrás amigos.

Por lo demás no hay elección
y este mundo tal como es
será todo tu patrimonio.

Perdóname no sé decirte
nada más pero tú comprende
que yo aún estoy en el camino.

Y siempre siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.


José Agustín Goytisolo

dissabte, 31 d’octubre de 2009

I ja fa 5 anys, de llavors...

Aquesta setmana fa 5 anys que la meva vida va canviar substancialment... en aquells moments, jo em trobava en una espècie de "cul de sac", un pèl desorientada i perduda, i , per circumstàncies de la vida, en unes setmanes tot va canviar...

Els qui em coneixeu sabreu enseguida a què em refereixo en escoltar la cançó que us posaré, i als que no em coneixeu , que sapigueu que aquest tema ( que us pot agradar més o menys...) per a mi té un sentit molt especial, pel que representa, pel títol que té, i pel que a partir d'aquest títol es va desencadenar ...( moltíssimes coses, que sempre portaré amb mi...amb el temps me n'adono del molt que va suposar per a mi tot plegat)

Podria dir que aquesta cançó va ser un punt d'inflexió en la meva vida, i que, des de llavors, ja fa 5 anys!, la meva vida és d'un altre color i m'enriqueix moltíssim.




L'altre dia la van posar per la ràdio i tot em va venir a la memòria de cop i volta i en un immens remolí ple d'esdeveniments, de coneixençes, de persones, de sensacions, d'il.lusions, de sèries, d'actrius, de ciutats, de somnis, de màgia, d'amistats, d' amor...
i en fer comptes, vaig veure tot el temps que havia passat, i que feia molts dies però que sembla ahir... quines coses, eh?


Gràcies, de nou, per aquests 5 meravellosos anys...

I, recordeu...... IJustWannaFeel !!!!!!! ;o)

FILMETS 2009 a Badalona 35a edició

Ja hi tornem a ser!

Divendres vinent dia 6 de novembre s'inaugura una nova edició del Festival Internacional de Curtmetratges FILMETS a Badalona ( link a la part dreta superior del bloc per a més informació)

Ja sabeu que no falto cap any a la cita, i ja en van 5!! i l'any passat ja vaig postejar parlant d'aquest Festival , adjunto el link per a si voleu tornar a rellegir-lo Filmets 2008-Tot Passejant per la Vida



Espero veureus.hi!!! De debò, bon cinema a prop de casa , i gratis!!!!

Un petonet

PS : Quins bons records, a Filmets, eh? Aish...

dimecres, 28 d’octubre de 2009

La màgia de Hisaishi

Hola de nou,

us regalo una meravellosa cançó que de ben segur us transportarà a llocs inimaginables...
Genial compositor, musicant pel.licules d'animació i vestint-les amb melodies sorprenents...





Gaudiu-la!

La tardor em posa trascendental...

dilluns, 19 d’octubre de 2009

Què valen 12 mil.lions d'euros????



què valen tants diners???

Valen la vergonya que sentim tots els catalans/es pel cas del "senyor" Fèlix Millet?

Valen que haguem de veure com malgrat haver-se embutxacat tots aquests diners , que es diuen ràpid, aquest home encara segueixi en llibertat i anant a dinar amb la familia per compte del Palau de la Música Catalana?

Valen que tots els treballadors i col.laborants de l'Orfeó Català i del Palau de la Música Catalana haguessin de sentir la frase "no hi ha diners" en demanar millores salarials i despeses per la seva feina?

Valen que un home de la burgesia catalana al que no li ha faltat mai de res s'enriqueixi "encara més" a costa dels esforços de molts catalans i catalanes que crèiem en l'esperit i la tradició del Palau???



Ja em perdonareu, però Quins Collons!!!!! És una Vergonya!!!

I , molt em temo, que això només és la punta del iceberg... aviam `quines "peces" cauen ara a mida que es vagi destapant tot...


M'he despatxat a gust....

diumenge, 18 d’octubre de 2009

Aquelles petites coses...

Familia,
serà que la tardor sempre va de la mà amb la nostàlgia...

o serà que algú m'ha recordat aquesta gran cançó d'en Serrat,
però la questió és que m'ha vingut de gust compartir-la...

Que passeu un bon diumenge, i comenceu una bona setmana...



Petons

divendres, 16 d’octubre de 2009

Frase del dia - XXVI

"La majoria de coses essencials d'aquest món nostre són imperceptibles a la vista"

No sé d'on la tret, o si és de collita pròpia, però l'he llegida al feisbuk del meu germà Jordi ...

i jo, li he deixat el següent comentari:

" ...imperceptibles a la vista i de vegades ignorades pels sentits... què hi farem! Però no s'han de deixar de buscar mai... kisses, little brother! "

Bon cap de setmana, que estigueu "perceptius"...

dilluns, 28 de setembre de 2009

Un trobador contemporani

Els qui em coneixeu ja sabreu, a hores d'ara, la meva passió per l'Ismael Serrano, cantautor madrileny d'esquerres, sensible, de la meva "quinta" i a qui admiro enormement.

No només pel mèrit de dir cantant el que realment pensem molts de la meva generació, sino també per tenir la capacitat d'emocionar a qui l'escolta sigui on sigui ,atravessant fronteres i sense importar l'edat ...
No cal dir que , en directe, l'espectacle, la qualitat i l'ambient que aconsegueix aquest home són impagables , fruit d'un exercici d'humilitat i d'esperança difícils de trobar avui en dia.
Ell , entre cançó i cançó, parla, recita, interactúa... pensa, riu, s'emociona... arrossegant-nos a tots els qui estem observant-lo amb la sala a petar de gent.
De debò, val la pena viure.ho en carn pròpia almenys, una vegada... espectacular... ( jo ja he anat a 4 concerts de l'Ismael... si puc, no m'els deixo perdre...)

Tot això us ho deia per que, també com molts de vosaltres sabeu, em passo moltííííssimes hores conduint dins el cotxe...i què faig? Doncs escolto la ràdio o cds de música... i avui li ha tocat el torn al cd "especial" fet per mi amb les meves cançons preferides d'aquest gran poeta...
I, evidentment, en sentir la cançó que us poso a continuació, se m'ha posat la pell de gallina, un cop més... i he anat cantant tota la lletra acompanyant a l'artista tot recordant, somriguent i reflexionant... i es que la lletra d'aquesta cançó té moltíssimes coincidències amb coses, llocs, i sensacions que he viscut, i per això vull compartir-la amb vosaltres...

Gaudiu-la, i una abraçada ben forta...





"Ahora", Ismael Serrano del disc "La Traición de Wendy", 2001

Ahora que la adolescencia es un septiembre lejano,
humo de cerveza en un portal, un verano inacabado.
Algunos años en la facultad de ciencias,
papeles escritos, ron de Cuba, hojas de hierba,
un tren dormido en una vía muerta,
la luz de la ventana azul que siempre estaba abierta.

Ahora que quedan tan lejos las playas de Corfú,
las estaciones de trenes de Praga, Hamburgo o Estambul,
los viajes que trajeron a otros vistiendo nuestros cuerpos,
la luz de una cafetería, los amores conversos.

Ahora que te cansas y las piscinas cierran,
y apura el último baño la luz de las estrellas.
Ahora que regreso a los lugares a donde quise huir
y nadie me espera allí.
Ahora que casi llego a fin de mes,
que amo a una mujer.

Que amo a una mujer.

Ahora que pago las facturas, que me besé en La Habana,
que sueño con Lacandona, que ya no escribo cartas,
que cumplimos más añós que promesas,
que se hunden nuestros corazones como la vieja Venecia,
que llego tarde a los cines y al fin del planeta,
que alquilo un pequeño piso en un castillo de arena.

Ahora que duelen las resacas y cortan como una navaja.
Ahora que nadie nos saluda por los bares de Malasaña,
que pido auxilio, besos y comida por teléfono,
que fumo flores y lloro a veces mientras duermo.
Ahora que tiemblo como un niño abandonado.
Ahora que viejos amigos nos han traicionado.

Ahora es el momento de volver a empezar, que empiece el carnaval,
la orgía en el Palacio de Invierno, de banderas y besos.
Se cayeron mis alas y yo no me rendí,
así que ven aquí,
brindemos que hoy es siempre todavía,
que nunca me gustaron las despedidas.

Frases del dia - XXV

" La soledat és el preu de la llibertat"

Carmen Díez de Ribera, política de la transició espanyola

dissabte, 26 de setembre de 2009

La línea invisible

És tan prima i inestable la línea que separa la vida de la mort, i , alhora, tan abismal i tan fosca, que potser per això els humans tenim tanta por a encarar-nos-hi…

Avui , dissabte al matí, anavem a fer uns encàrrecs de Tossa a Llagostera i ens hem trobat un accident de moto a la carretera. Hem estat el tercer o quart cotxe en arribar, i us podeu imaginar el panorama que hem trobat.
Dues motos havien xocat entre elles, cadascuna anava en un sentit i no hem sabut ben bé què ha passat, però possiblement alguna d’elles ha perdut el control i s’ha estavellat contra la que li venia de cara.

Dos motoristes estaven estirats al terra, un més o menys conscient i l’altre sense coneixement… per sota el casc sortia molta sang… un ha intentat aixecar-se, atontat com estava, amb la cara blanca, suat, i amb els ulls descontrolats…

El més jove, estaba més o menys bé, però el més gran, de mitjana edat i cabell canós, ha estat tota l’estona inconscient , respirava, però amb dificultat, i en tot moment durant els 25 minuts que han trigat els sanitaris en arribar, ha estat acompanyat per la gent que, com jo, ens hem trobat allà i que ens trobavem, aclaparats per la impotencia i la ràbia que sentiem en aquell moment… impotència per no poder fer més per aquells homes i ràbia per la inconsciència de molts motoristes que veiem tot sovint en circular per la carretera.

Ha hagut de venir un helicòpter del SEM que ha aterrat a l’asfalt i la policia ha fet el que havia de fer… informar, tallar la carretera…

Ens han fet girar cua ja que n’hi havia per estona, i hem tornat a casa; però, coincidències i/o casualitats de la vida, ens hem trobat amb un cotxe que preguntava per una adressa doncs s’havien perdut, i que en sentir que parlàvem de l’accident entre nosaltres, ens han comfirmat que un dels motoristes havia mort… segurament l’home més gran, amb el trau al cap, que ha estat tota l’estona inconscient… no pintava gens bé, creieu-me…

Se m’ha posat la pell de gallina… la carretera se n’ha endut un més… i jo ho he viscut en primera línea.

La conclusió que en trec és que avui hi sóm, però demà qui sap…

De cop i volta, t’en pots anar, en un instant, sense més.

No sóm res… i tinc molta por …

dijous, 24 de setembre de 2009

Les frases de les bosses de sucre

D'un temps ençà, quan quedo per dinar amb la Montse, en demanar el cafè d'havent menjat, em trobo amb petites sorpreses impreses en les bossetes de sucre...

La iniciativa s'anomena "Filosofia Q , Pequeñas decisiones que hacen Grande el Mundo", i he de reconèixer que les frases escrites en el paper blanc són petites meravelles.
Cercant a la web, he descobert que aquesta proposta és de Cafès Novell, amb seu a Vilafranca del Penedès, Catalunya.
Adjunto link aquí

Us poso unes quantes d'aquestes frases com a mostra:
( sí, sí, cada cop que llegia quelcom que m'agradava, buidava la bosseta de sucre, i me la posava al bolso(( us podeu imaginar com m'ha quedat l'interior de la butxaca...m'ha quedat ben "dolça"))

"Un café visto y no visto.
Envolver recuerdos. Plantar un árbol.
Caminar bajo la lluvia..."

"Regalar una sonrisa.
Una palabra amable. Una caricia.
Un café solo, con leche o con los amigos..."

"Un café corto. O largo.
Sin mirar el reloj. Reciclar ideas.
Mirar hacia dentro. Hacia fuera.
Ahorrar energia. Soñar..."

"Mirar al cielo. Dormir debajo de un árbol.
Andar descalzo por la hierba. Por la luna.
Oler la brisa del mar."


Es fantàstic con aconsegueixen transportar per un instant al qui ho llegeix a un espai de relax i tranquilitat... sempre fent referència al café, però relacionant.lo amb moments intensos i de satisfacció...

La trobo una iniciativa excepcional, us asseguro que cada cop que em porten el café, miro el sobret i dibuixo un somriure. Per un moment em transporten a la grandesa dels petits grans moments de la vida...

Petons i salut!

divendres, 11 de setembre de 2009

Un any més, Visca Catalunya!!!!!



Bona Diada, gent!!!


Dia festiu , emblemàtic i per a recordar que som i serem...


A cel.lebrar-ho!!!!


diumenge, 6 de setembre de 2009

La dura tornada del mes de setembre...

Doncs sí, família, se m'acaben les vacances...demà torno a treballar, tornaré a la meva rutina i estress habitual , què hi farem!

He gaudit de tres setmanes ( ó 23 dies, que a mi m'agrada més la xifra) de descans... però no he parat! Semblen molts més dies, doncs l'últim dia a la oficina queda lluuuuny, lluny...

Aquest és un dels motius pel que quasi bé no he escrit al blog, espero que em sapigueu perdonar... però sempre arriba el dia en que el "miratge" s'acaba... i es torna a la crua realitat...

Fa molt de temps que penso que la tornada a la normalitat quotidiana del mes de setembre, per a petits i grans, suposa REALMENT el nou inici d'un any...no hi heu pensat mai? Evidentment, l'1 de gener sempre comença un any nou, però a efectes pràctics no s'ens fa tant evident aquest tornar a començar o aquest nou començament. En canvi, al setembre, els nens començen curs escolar, les universitats enceten curs acadèmic, i als que tornem a la feina sembla que aquest tornar a començar ens costa molt més que no al gener...

Sí...Per a mí, el nou any ( dit simbòlicament) és al setembre, amb el "premi" de que al cap de 3 mesos i escaig tornarà a començar-ne un altre... això m'ajuda a encarar.lo amb més empenta... us convido a plantejar-vos.ho també vosaltres.

De moment, aviam com em va demà la dura reentré a la feina... ja us explicaré!

Salut!

Novetats al bloc

He posat nous gadgets "literaris" en aquest vostre i meu espai... potser com que a l'estiu disposo de més temps, he pogut gaudir de la lectura d'uns quants llibres, i se m'ha ocorregut de fer.vos partíceps dels llibres que m'han agradat o que considero d'interès llegir.

Així doncs, a la part dreta de la pantalla trobareu el gadget "Ara llegim: " i més avall el que posa "Hem llegit:"( en aquest anirè puntuant de l'1 al 10 el meu grau de satisfacció personal ( totalment subjectiu, però que us pot guiar una mica))

Això és tot de moment, després d'un mes d'agost pràcticament inactiu, torno al setembre amb ganes i força , tot dependrà del munt de feina que m'espera fins a finals d'any...

Salut i petons!

i ... sí!!! encara hi sóc!!!!

dimarts, 4 d’agost de 2009

Frase del dia - XXIV

"La ignorancia afirma o niega rotundamente...
la ciencia duda"

Voltaire, escriptor filòsof francès del S.XVIII

dilluns, 20 de juliol de 2009

Frases del Dia - XXIII

" Amar no es solamente querer,
es sobre todo comprender"

Françoise Sagan, escriptora francesa del S.XX

dijous, 16 de juliol de 2009

Anys i anys, per molts anys!!!



AVUI ES UN DIA ESPECIAL PER A MI...


soc un any més vella... o bella, segons com es miri ( jejejeje)


Però el que és més important és que , faci els anys que faci, pugui mirar enrera en tot el que he viscut i em vingui un somriure als llavis juntament amb una sensació d'haver aprofitat el temps... per sort, així em sento!


Petonassos immensos!


divendres, 10 de juliol de 2009

Frases del dia - XXII


"La mort està tan segura de guanyar,
que ens dóna tota una vida d'avantatge."

L'he agafat "deixada" d'una amiga del Facebook...
m'ha fet sentir un petit calfred quan l'he llegida...

diumenge, 5 de juliol de 2009

PERSEPOLIS , de MARJAN SATRAPI



Aquestes setmanes on l'Iran està al centre d'atenció. i, malauradament, per alterar uns comicis electorals i reprimir amb duresa la reacció popular, us aconsello que us deixeu endur per la màgia del còmic punyent, i crític ; però escrit en primera persona, de la mà de Marjane Satrapi, iraniana d'infància però francesa d'adopció.






Repassa la seva vida a l'Iran dels 80 quan era una nena, i l'adolescència a l'Europa dels 90 on va haver de fugir...



A mi, m'ha encantat, m'el van recomenar i no m'ha decebut gens. Està en la linea de "Maus", d'Art Spiegelman, del qual ja he parlat en aquest bloc, i que també us aconsello.

Molts potser coneixeu el títol doncs el còmic es va versionar a pel.licula farà un parell d'anys, que també es mereixedora de veure.

Sovint es bo mirar enrera i aprendre el que realment van viure els que van patir aconteixements politics i socials que a nosaltres només ens van arribar a trossos o alterats pels governs de torn.













Petons i visca la Democràcia... aquí, i a tot arreu...


dissabte, 4 de juliol de 2009

U2 enlluerna Barcelona










Vaig ser una de les 180.000 persones que va compartir 2 hores i escaig de bona música al Camp Nou amb els irlandesos U2, banda mítica i icona de la música contemporànea. Van oferir 2 concerts a Barcelona com a inici de la seva gira 360 º, per a presentar el seu últim treball "No Line on the Horizon"...


Impressionant, l'espectacle visual, el montatge i els temes tocats... vaig gaudir com una nena petita... ballant, saltant, cantant, cridant...

El 2 de juliol va ser un dia amb un gran final...

Només em resta dir: U2 for ever!!!!

dimecres, 24 de juny de 2009

Ens ha deixat en Vicenç Ferrer


Des d'aquí, el meu respecte i admiració per a aquesta gran persona...algú que ens va fer adonar que , entre tots, es pot intentar assolir un món millor.

Les seves paraules, pausades i sàvies, i el seu missatge tranquil però contundent, feien que cada cop que s'el escoltava, ens sentissim culpables de tenir tant , mentre d'altres tenien tant poc.

Et removia quelcom dins teu, en Vicenç Ferrer, era com una petita bofetada per a que reaccionéssim d'una vegada a intentar canviar les coses, d'intentar canviar la vida dels més desvalguts, tant a l'India com al nostre voltant, al costat de casa, a tot arreu...

És l'exemple més clar de que sense gens de violència , es poden aconseguir fites inimaginables.

A mi, persones com ell em fan que no perdi mai l'esperança...

Adjunto un post que vaig fer comentant la setmana Solidària de Tossa de Mar on el primer any es va col.laborar amb la Fundació Vicenç Ferrer, i on participo, per si voleu donar una ullada ...

diumenge, 21 de juny de 2009

De tornada!!!!!

Tornem a obrir després d'unes curtetes però meravelloses vacances...

Ben aviat, nous posts !

De moment, m'estic resituant... ( que us asseguro no és fàcil...)

Petons a tothom!!!!

dijous, 11 de juny de 2009

Marxo uns dies de vacances...



Hola a tots/ es

marxo un setmaneta de vacances!!! Farem un "Kit Kat" abans d'encarar l'estiu...

gaudiré d'un creuer pel Bàltic amb la family... visitarem 6 paisos!!!! uau!

Us en faig 5 cèntims :

Sortim d'Helsinki, seguirem per Sant Petersburg, després cap a Estocolm, Tallin, Polònia i , finalment Copenhage, d'on tornarem capa a caseta...

No està malament, no?

No us escric el post per afer.vos enveja...no, no,. no...només ho comento per que si veieu que no escric no és que passi del tema...es que no crec que pugui escriure... enfeinada estare fent de "guiri"!!!


Em fa especial il.lusio anar per primer cop a Rússia... ja us explicaré.

Mentrestant, cuideu.vos molt!!!!

dijous, 4 de juny de 2009

That's the Thing About Love...


Avui estic musicalment inspirada..
una altra petita joia que he trobat ( i m'ha sorprès gratament el directe d'aquesta cançó de l'Alicia Keys...)

Cliqueu aquí Alicia Keys That's The Thing About Love
He inclòs la versió en directe a Madrid... l'artista i el piano...no cal res més, ja veureu... aviam si us agrada tant com a mi...

I la lletra, preciosa... és el que té l'amor, oi? ;o)


Love
Love will come find you
Just to remind you
Of who you are

Oh love
It will forsake you
Threaten to break you
Take what you got

Everybody laughs
Everybody cries
Sure it can hurt you baby,
but give it a little try
See that's the thing about love

Friends
Sometimes will blind you
Sneak up behind you
Can't give enough
They lie
It would embrace you
Totally amaze you
So you don't give up

Everybody laughs
Everybody cries
Ooh it can hurt you baby,
but give it a little try
See that's the thing about love

Oooh tell me that I'm not the only one
who's going through it all
Oooh sometimes I feel that I'm the onlyone
who's going through it all

But it's time, oh it's time
for me to shine
So it's 'bout time, oh it's time
for me to shine

It's 'bout time, it's 'bout time
for me to shine
It's 'bout time, it's 'bout time
for me to shine

Everybody laughs,
Everybody cries
Sure it can hurt you baby
but give it a little try

See that's the thing about love
That's the thing about love
That's the thing about,
That's the thing about love


Només em resta desitjar.vos que L'Amor sempre us acompanyi...

When Love Takes Over

Arriba l'estiu,
el solet ens escalfa,
i hi ha cançons que t'enganxen i que no pots deixar de canturrejar, a que sí?
Doncs donat que el cap de setmana passat he viscut moments inoblidables plens d'Amor, i ja que a la meva vida , per sort, l'amor m'acompanya, us poso una de les cançons que ara per ara, em donen bon rotllet...

aviam si us anima i us fa seguir el ritme amb un somriure.
M'encanta el ritme del piano .... ai! Quan l'amor t'atrapa...



Cliqueu aquí David Guetta Featurig Kelly Rowland, "When Love Takes Over"

Us poso la lletra:

Its complicated, it always is
That’s just the way it goes
Feels like the way it is so long for this
I wonder if it shows
And under water now i can breath
It never felt so good
Cause i can feel it coming over me
I wouldn’t stop it if i could

Chorus
When love takes over yeaaah
You know you can’t deny
When love takes over yeaaah‘
Cause something’s here tonight

Give me a reason I gotta know
Do you feel it too?
Cant you see me here on overload
And this time I blame you
Hmm looking out for you to hold my hand
It feels like I could fall
Now love me right, like I know you can
We could lose it all

Chorus
When love takes over yeaaah
You know you can’t deny
When love takes over yeaaah
Cause something’s here tonight

(tonight, tonight, tonight, tonight ....)

I'll be loving all the time, it's true
Cause I want to make it right with you

When love takes over, when love takes over
When love takes over, when love takes over ...
Over, over, over ....

Chorus
When love takes over yeaaah
You know you can’t deny
When love takes over yeaaah‘
Cause something’s here tonight


Ha estat una debilitat, ho reconec, es musiqueta discotequera, però no em negareu que té un ritme bestial i us fa sentir positius ( em recorda anys enrera , a les discos ballant com una boja a la pista de ball...) aish... no vull deixar de sentir-me jove!!! jajaja

Petons per a tots / es



dimarts, 2 de juny de 2009

Aquest any el blaugrana ha tocat el cel

"Nova" Capella Sixtina


Visca el Barça !!!

Visca Catalunya!!!


I jo a Alemanya veient la Champions en un irish pub envoltada d'alemanys!!!! Això sí, amb una birra a la mà! ;o)

Llàstima que em vaig perdre la ciutat de Barcelona en el seu màxim esplendor, no és el mateix cel.lebrar una gran victòria com aquesta fora i lluny de casa, però no va estar gens malament, i l'important és que: Ja la tenim aquí!!!!

PS: He estat una setmana fora per feina, empalmant amb un casori dels bons i amb uns dies de festa... sento haver estat una mica missing ( bueno...vale...les ressaques blaugranes també hi han influit... jejeje)

divendres, 22 de maig de 2009

Frases del dia - XXI

"La imaginació és gairebé més important
que el coneixement"

Albert Einstein, científic del S.XX

dissabte, 16 de maig de 2009

Frases del dia - XX

“Ama a todos,
confia en pocos,
no lastimes a nadie”


William Shakespeare, dramaturg, poeta i actor anglès

dijous, 14 de maig de 2009

Converses de cotxe

" 1-Sí… de vegades parlo massa…

2-Dona, però això no sempre és dolent

1-De vegades, sí que ho és...

2-Jo penso que no…

1-Mira, de vegades, hi ha molta quantitat pero poca qualitat…

2- Doncs també tens raó, llavors es diuen coses que potser si pensessis dues vegades no diries…
( …) despres de rumiar 10 segons
2- Però pensa que també hi ha gent que no diu mai res, i quan obre la boca per a dir quelcom, és per a fotre , i llavors més valdria que no haguessin dit res… tot es relatiu… no trobes?

---mmm… sip…"

2-Jo prefereixo la gent que xerra encara que de vegades diguin coses banals que no la gent que no ho fa."

__________________________________________________________________

"a- A tu s’et veu contenta amb el que fas!

b- Ah, sí? ...que bé! Es que m’agrada el que faig, …de fet, si no m’agradés, no ho podria fer…
T’imagines treballant en alguna cosa que no t’agradés?

a-Ostres, que dur!

b- Sí, oi? Doncs hi ha més gent de la que ens pensem que ho fa, i llevar.se cada dia al matí cagant.se en tot ha de ser molt fort!
(...)silenci
- Has pensat mai que hi ha molta gent que no té aquesta sort que tenim nosaltres?

a- ... Ara ja dormire tranquil.la!

b-Sí, per això ho he fet, què et penses?

a-Caram, doncs gràcies!!!

b- jajaja, quin fitxatje!!!! "

dimecres, 13 de maig de 2009

Antonio Vega ens ha deixat

Als 51 anys d'edat , el poeta cantautor Antonio Vega ha mort.

Molts el coneixereu per Nacha Pop, i el mític tema "La chica de ayer" o per la cançó "El sitio de mi recreo", ja en solitari, però jo destaco un tema d'un dels últims discs, "Estaciones", que a mi em recorda una època de la meva vida que no queda molt llunyana però que no es repetirà...




Calle arriba, caminé tranquilo
al encuentro de un invierno frío que dejé pasar.
Al doblar la esquina y en la acera,
di de bruces con la primavera, no la vi llegar.

Un verano sin excusa
en otoño me olvidó la musa me dejó marchar.
Me dormí en las estaciones y ahora el tren parado por vacaciones
no quiere arrancar.

El silbato es la esperanza nueva
y por fin los campos ahí afuera, van quedando atrás.
Ya se acerca la estación nevada
bajo y cumplo años de pasada
y una estrella más.

Se dibujan los colores,
vivos en la magia de las flores en la luz vital.
Rodeado de equipajes
que se pierden entre viaje y viaje,
queda recordar.

Y por esto vivo el día,día simple, día claro,
vivo al menos sin temores sin el miedo de gozar.
Cada pueblo, cada puente, cada cruce me han enseñado
que con hoy es suficiente, y mañana es demasiado...

Calle arriba, caminé tranquilo
al encuentro de un soñado estío que hubo que pasar.
Al doblar la esquina en la primera el otoño me enseñó quien era
me invitó a pensar.

Fins sempre, Antonio!

dissabte, 9 de maig de 2009

La màgia de Miyazaki

Avui, desprès de molt de temps, hem anat al cinema...


I he pogut gaudir, un cop més, de la màgia i sensibilitat del geni Hayao Miyazaki.



He anat a veure "Ponyo en el acantilado", la que diuen que podria ser, la última obra d'aquest entranyable dibuixant japonès.



Bé,qui hagi gaudit de "La princesa Mononoke", "El viaje de Chihiro", o "El castillo ambulante", entre moltíssimes altres creacions d'en Miyazaki, sabrà que són pel.licules de qualitat inquestionable i que passen a ser obres mestres de l'animació...















He sortit de la sala amb un somriure immens, un pèl emocionada i amb la sensació d'haver tornat enrere a la meva infància amb tot el que aquest petit gran home és capaç de remoure't amb les magnífiques imatges i històries que molt pocs poden explicar amb la seva destresa.



Res de tecnicismes ni digitalitzacions, tan sols els dibuixos i els decorats fets a mà , i els diàlegs i personatges vinguts del nostre món interior i infantil ... com un Peter Pan que et visita una nit blava... Sensacional!



Si ja el coneixieu, no us perdeu la última creació,"Ponyo en el acantilado" i si no coneixieu en Miyazaki, us recomano la visió de qualsevol de les seves creacions que la majoria ja titlla de clàssics del cinema.
Especial menció a les músiques , veus i melodies de cada film... et transporten als móns imaginaris d'en Miyazaki d'una manera espectacular... en gaudireu molt, segur!!!
Molts recordareu en el traç dels dibuixos clàssics inoblidables com Heidi o Marco... la raó és que en Miyazaki també hi va col.laborar... un mestre, vaja!

Només una coseta, s'em fa estrany estar en una sala de cinema sense gaire públic, les pel.lícules projectades guanyen un 200% en sala fosca, pantalla gegant i so envolvent... què hi farem!

En aquests temps que corren hi ha certa màgia que s'està perdent... per sort, la d'en Miyazaki es manté intacte.


Salut i que per molts més anys aquest geni ens faci "sentir" , en tots els sentits, com fins ara ...

dijous, 7 de maig de 2009

Cap a Roma!!!!


osti noi, quin patir!!!!!

Però finalment, el bon fútbol del Barça serà a Roma el 27 de Maig... s'ho mereixen!!!

Els nervis eren a flor de pell, amb 10 homes per l'expulsió injusta d'Abidal, però al minut 93 del partit un golàs d'Andrés Iniesta ( un crack!!!) va tornar l'euforia desenfrenada a tots els seguidors culés... A partir d'aquí, la bogeria estava assegurada, les Rambles i Canaletes es van omplir de gom a gom , tot i no haver guanyat "encara" res, i la ciutat de Barcelona va ser un clam. Ho vaig viure com mai, amb bons amics i amb un ritme apoteòsic...

Acte seguit d'haver,nos classificat, el meu mòbil fumejava : "Impressionant", "I love U Iniesta", "Visca el Barça", "Som els millors". " Es un gran dia. Amb el gol hi destrossat la ràdio", "Nos vamos hacia Roma"... bé, què us he d'explicar! Molts de vosaltres segur que també ho vàreu viure així, oi?
Com a anècdota, dir.vos que el dia 27, el dia en que el Barça pot tornar a fer història, jo no seré a Catalunya... seré a Alemanya per curs de formació amb l'empresa...això sí, els meus companys de feina són tant o més culés que jo, per tant, l'emoció , encara que sigui lluny de casa, està garantida... en un petit raconet d'Alemanya hi haurà un trosset de cor blaugrana patint com el que més... i aquest mateix cor em diu que podem guanyar la Copa d'Europa...
El somni continúa.... FORÇA BARCA!!!!


dimecres, 6 de maig de 2009

Frase del dia- XIX

"El amor infantil sigue el principio: Amo porque me aman.

El amor maduro obedece al principio: Me aman porque amo.

El amor inmaduro dice: Te amo porque lo necesito.

El amor maduro dice: Te necesito porque te amo."

Erich Fromm, psicoanalista alemany

dissabte, 2 de maig de 2009

Senyores i Senyors, Visca el Barça!!!!!


Res més a dir...

el que vingui, segur que serà blaugrana, com a minim aquest any...


divendres, 1 de maig de 2009

He arribat al post nº 100!!!

I, per a cel.lebrar.ho,

una descoberta recent... el grup Manel, amb un tema exquisit "Al Mar".
Us convido a descobrir.los... valen la pena!

Us adjunto el link al youtube ; clickeu aquí.

Avui és festa, i ,evidentment, m'he escapat vora la mar... molts de vosaltres sabeu a on, oi?

Que gaudiu del llarg cap de setmana, i sigueu feliços en aquests fantàstics dies de primavera.

Salut!

dijous, 23 d’abril de 2009

Un dia especial, Sant Jordi

Sant Jordi és especial...
és especial per a molts catalans, és especial per a mi...
per què?
Pel que simbolitza, pel que representa, per que és el dia del llibre, de la cultura, per que tots i totes anem amb roses pel carrer, ja sigui per a regalar.les o per que ens les han regalat, és especial per que ja és primavera, per que ve de gust sortir al carrer, per a passejar i per a veure l'ambient de tradició i festa que es respira allà on vagis, envoltat de colors grocs, vermells i verds...
Per que és un dia de poesia, per que acostuma a fer bon temps, per que és una Diada catalana i reivindicativa, i per que a qualsevol família hi ha algun Jordi que altre i també és motiu de felicitar i cel.lebrar... i a més més, per que una donzella es va salvar dels ullals del drac, es pot demanar més?

res, que m'agrada el dia de Sant Jordi... es nota???
vaig a contagiar-me de tot el que us acabo d'explicar... i a buscar algun llibre!!!!

Petons

LA MÀGIA DE LA ROSA

Em trobava en aquell indret,
envoltada de montantes misterioses;
jo, la donzella elegida.
El cap del poble havia hagut de fer la tràgica el ecció
que any darrera any sentenciava la vida d’una jove.
Quan el sol començava a amagar-se darrera les muntanyes,
vaig sentir un so molt intens que ho inundava tot, era ell,
s’aproximava, no hi havia sortida…
El vaig veure aparèixer, enorme i terrorífic,
la distància s’anava reduint i el meu temps s’acabava…
De sobte, un so diferent va copsar la meva atenció,
venia del meu darrera i em vaig girar, només es veia pols,
però alguna cosa s’acostava a gran velocitat…
El meu desconcert era absolut,
estava sentenciada
a mans del drac, però un petit alè d’esperança em va envair.
Al cap d’uns moments, va aparèixer
un cavaller que portava una gran llança i anava vestit amb una
armadura molt lluent, en la que es reflectien
els últims raigs de sol, directe i decidit es dirigí cap al drac,
travessant-li el pit amb la seva llança.
Aleshores, es dirigí cap a mí, i jo, gairebé sense paraules,
li vaig preguntar:
-Qui sou?
-Un cavaller errant_em contestà.
-Per quin nom us coneixen, gran cavaller?-li digué.
-Per en Jordi, dolça donzella-em respongué.
Un batec d’ales em va tornar a la realitat, jo era allà,
estirada, al mig d’una vall immensament verda,
mig ensomniada i amb una rosa vermella a les mans.


Dolors G.Romeu


diumenge, 19 d’abril de 2009

Una deliciosa novela

Farà un parell de setmanes, com cada dissabte, vem anar a comprar a una gran superficie…
En baixar a la planta de sota, just davant meu hi havia un expositor amb llibres de butxaca, nous, clàssics i llibres per a nens.

Va haver.n.hi un que em va cridar l’atenció…no sabria dir-vos per quina raó... pel títol?... Pel disseny senzill però amb gust?...per l’etiqueta que tenia enganxada i que posava
“ La Novela revelación del Año : 100.000 ejemplares vendidos”.

Intuició, potser?


“Sabor a Chocolate” , José Carlos Carmona , Alfaguara, Punto de Lectura , S.L. , 2008


El vaig agafar , vaig veure que havia guanyat el XIII Premio Universidad de Sevilla i vaig llegir la contraportada, que em va captivar. S’hi barrejaven la música, la guerra, la xocolata, els escacs ,un violí, l’amor i els somnis… un prel.ludi suggerent, oi?

El preu, també em va captivar, 7 €!
Total, que m’el vaig quedar.

Ahir el vaig veure sobre la tauleta del menjador, i vaig començar a llegir.lo… en 2 hores el tenia llegit!
Es una novela deliciosa, de capitols curtets ( el format em va recordar Seda, d’Alessandro Baricco, també preciosa), és directa,sense floritures… enganxa.

Té detalls que la fan interessantíssima, a mida que la història avança cronològicament ( inclou un període que cobreix quasi tot el S.XX), va intercal.lant fets històrics, socials i culturals depenent de l’època o any que es descrigui , i alhora, va citant clàssics de la literatura, de la música ( clàssica o contemporània) o del cinema. Això, sota el meu parer, la fa encara més llaminera.

Evidentment, el que a mi em va enganxar va ser el fil argumental, la història d’unes persones que , independentment del lloc i època, està intimament entrellaçada, i , evidentment, no exempte de melodramatisme ( els fets passen en un periode que inclou les dues guerres Mundials…).

Però, de debò, és fàcil de llegir, et fa pensar ( hi han algunes frases que no tenen desperdici sobre reflexions humanes, d’aquelles que dius, “i quanta raó hi ha!”).

És una petita joia...

Adjunto comentaris d'altres lectors aquí i entrevista a l'autor aquí


A mi em va encantar, i no em va deixar indiferent...

divendres, 17 d’abril de 2009

Frase del dia - XVIII

"El que habla siembra,

el que escucha recoge"

Anònim

La balança sempre ens és desfavorable

Osti, noi, avui m'he emprenyat...

M'he emprenyat per que com cada any, i com a bona contribuent que intento ser, he anat al banc a fer la declaració de Renta d'enguany...

Bé, quina ha estat la meva sorpresa quan al fer el càlcul de desgravar la hipoteca que "pateixo" mes a mes, en comptes del 15% de desgravació que creia em pertocava m'han aclarit que nomès gaudia d'un 13% de desgravació...

Resulta, per sorpresa i cabrejada meva, que pel fet de viure a Catalunya i haver comprat un pis a Catalunya, tinc un 2% menys de desgravació respecte a d'altres llocs d'Espanya...
Si visqués a Madrid, València, o Albacete ( i m'ho invento...) tindria un 15% de desgravació, si visqués a Euskadi o Navarra, jo crec que tindria encara més desgravació anual pel fet de que son comunitats forals... però com que visc a Catalunya, doncs només un 13%...

En definitiva, que paguem, paguem, paguem ,
i patim, patim, patim el que ens diuen i ens critiquen i ens matxaquen, per ser catalans , per defensar els nostres interessos, i les nostres butxaques... senyors, no és el que tots fan??? No fotem, home! I a sobre els garrepes som nomes nosaltres!!!!

A Catalunya l'aixeta no para de rajar, eurus i mes eurus, però l'aigua mai la gaudim nosaltres, s'ens escapa!!!!...i a sobre ens diuen que no som solidaris, i a sobre portem mesos i mesos esperant un finançament que ens deneguen, ens discuteixen i ens critiquen a tots els racons de l'Estat Espanyol, pero mentrestant, els catalanets no abaixem el cap i seguim afluxant la mosca, seguim pagant i fent el primo...

Fins quan???? Aixo ja fa pudor!!!

Perdoneu, però es que ha estat la gota que ha colmat el vas....

dilluns, 6 d’abril de 2009

El desconeixement cientific de l'Esglèsia

Aquest matí, com és usual, tot fent el tallat estava llegint el diari, i he trobat un article , al meu parer, força interessant i que convida a la reflexió.

L'adjunto a continuació:

Los linces de la Conferencia Episcopal

"Observo con estupor el cartel de la campaña de la Conferencia Episcopal contra el aborto, en el que se juega con la idea de una especie protegida, la de los linces, y una amenazada, la humana. Me pregunto si el cartel es un ejemplo manifiesto de la ignorancia científica de la Iglesia o si lo es de su voluntad de engañar y confundir al personal. Es obvio que, con 6.000 millones de habitantes en el planeta, la humanidad no está amenazada. Es obvio también que nadie habla ni de asesinar bebés como el que ilustra el cartel. Y porque es obvio que un embrión o un feto de pocas semanas no es un ser humano.Un embrión es un conjunto de células sin autonomía que depende del útero en el que se aloja para respirar y alimentarse. El útero en el que se aloja pertenece a una mujer, que es --ella sí-- un ser humano pleno y autónomo, y que de ninguna de las maneras puede ser considerada solo como una incubadora.Tenemos muchas pruebas del desconocimiento científico de la Iglesia a lo largo de la historia: el Concilio de Le Mans (1248) prohibió las operaciones quirúrgicas, pues se consideraban prácticas de los infieles; en el siglo XVIII, la Iglesia se opuso a la vacuna antiviruela y condenó a Jenner, su descubridor, y en el XIX, la Iglesia echazó el uso de la anestesia, especialmente durante los partos, y acusó a su descubridor, James Young Simpson, de hacer incumplir el mandato divino de "parirás con dolor". La última estupidez, según el Vaticano, es que el condón no previene el sida sino que lo agrava.También tenemos señales numerosas de la voluntad de engaño de la Iglesia. Por ejemplo, cuando, con un menosprecio absoluto de las víctimas, ha encubierto casos de pederastia perpetrados por sus acólitos.En España, cuando alguien hace publicidad engañosa, se le cae el pelo. La Conferencia Episcopal no solo ha hecho publicidad engañosa sino que, además, la ha hecho con dinero que el Gobierno le da en virtud de un concordato con la Santa Sede; dinero que sale del bolsillo del contribuyente. Basta de dar dinero del presupuesto del Estado a los obispos, a quienes hay que exigir responsabilidades por esta campaña."

Gemma Lienas, Escriptora
El Periódico de Catalunya, 6 d'abril del 2009

De vegades, s'ha de mirar enrera i, modestament, aprendre dels errors... em dóna la sensació que certa part de l'Esglèsia no ho veu així...

Petons i gaudiu de les vacances!!!

dilluns, 30 de març de 2009

La nostra "estimada" crisi...

Adjunto un article publicat per Arturo Pérez Reverte a "El
Semanal" el 15 de novembre de 1998 titulat "Los amos del mundo".

Certament, la va clavar!


>> Usted no lo sabe, pero depende de ellos. Usted no los conoce ni se
>> los cruzará en su vida, pero esos hijos de la gran puta tienen en
>> las manos, en la agenda electrónica, en la tecla antro del
>> computador, su futuro y el de sus hijos.
>>
>> Usted no sabe qué cara tienen, pero son ellos quienes lo van a
>> mandar al paro en nombre de un tres punto siete, o un índice de
>> probabilidad del cero coma cero cuatro.
>>
>> Usted no tiene nada que ver con esos fulanos porque es empleado de
>> una ferretería o cajera de Pryca, y ellos estudiaron en Harvard e
>> hicieron un máster en Tokio, o al revés, van por las mañanas a la
>> Bolsa de Madrid o a la de Wall Street, y dicen en inglés cosas como
>> long-term capital management, y hablan de fondos de alto riesgo, de
>> acuerdos multilaterales de inversión y de neoliberalismo económico
>> salvaje, como quien comenta el partido del domingo.
>>
>> Usted no los conoce ni en pintura, pero esos conductores suicidas
>> que circulan a doscientos por hora en un furgón cargado de dinero
>> van a atropellarlo el día menos pensado, y ni siquiera le quedará
>> el consuelo de ir en la silla de ruedas con una recortada a
>> volarles los huevos, porque no tienen rostro público, pese a ser
>> reputados analistas, tiburones de las finanzas, prestigiosos
>> expertos en el dinero de otros. Tan expertos que siempre terminan
>> por hacerlo suyo. Porque siempre ganan ellos, cuando ganan; y nunca
>> pierden ellos, cuando pierden.
>>
>> No crean riqueza, sino que especulan. Lanzan al mundo combinaciones
>> fastuosas de economía financiera que nada tienen que ver con la
>> economía productiva. Alzan castillos de naipes y los garantizan con
>> espejismos y con humo, y los poderosos de la Tierra pierden el culo
>> por darles coba y subirse al carro.
>>
>> Esto no puede fallar, dicen. Aquí nadie va a perder. El riesgo es
>> mínimo. Los avalan premios Nóbel de Economía, periodistas
>> financieros de prestigio, grupos internacionales con siglas de
>> reconocida solvencia.
>>
>> Y entonces el presidente del banco transeuropeo tal, y el
>> presidente de la unión de bancos helvéticos, y el capitoste del
>> banco latinoamericano, y el consorcio euroasiático, y la madre que
>> los parió a todos, se embarcan con alegría en la aventura, meten
>> viruta por un tubo, y luego se sientan a esperar ese pelotazo que
>> los va a forrar aún más a todos ellos y a sus representados.
>>
>> Y en cuanto sale bien la primera operación ya están arriesgando más
>> en la segunda, que el chollo es el chollo, e intereses de un
>> tropecientos por ciento no se encuentran todos los días. Y aunque
>> ese espejismo especulador nada tiene que ver con la economía real,
>> con la vida de cada día de la gente en la calle, todo es euforia, y
>> palmaditas en la espalda, y hasta entidades bancarias oficiales
>> comprometen sus reservas de divisas. Y esto, señores, es Jauja.
>> Y de pronto resulta que no. De pronto resulta que el invento tenía
>> sus fallos, y que lo de alto riesgo no era una frase sino
>> exactamente eso: alto riesgo de verdad.
>>
>> Y entonces todo el tinglado se va a tomar por el saco. Y esos
>> fondos especiales, peligrosos, que cada vez tienen más peso en la
>> economía mundial, muestran su lado negro. Y entonces, ¡oh,
>> prodigio!, mientras que los beneficios eran para los tiburones que
>> controlaban el cotarro y para los que especulaban con dinero de
>> otros, resulta que las pérdidas, no.
>>
>> Las pérdidas, el mordisco financiero, el pago de los errores de
>> esos pijolandios que juegan con la economía internacional como si
>> jugaran al Monopoly, recaen directamente sobre las espaldas de
>> todos nosotros.
>>
>> Entonces resulta que mientras el beneficio era privado, los errores
>> son colectivos, y las pérdidas hay que socializarlas, acudiendo con
>> medidas de emergencia y con fondos de salvación para evitar efectos
>> dominó y chichis de la Bernarda.. Y esa solidaridad, imprescindible
>> para salvar la estabilidad mundial, la paga con su pellejo, con sus
>> ahorros, y a veces con su puesto de trabajo, Mariano Pérez Sánchez,
>> de profesión empleado de comercio, y los millones de infelices
>> Marianos que a lo largo y ancho del mundo se levantan cada día a
>> las seis de la mañana para ganarse la vida.
>>
>> Eso es lo que viene, me temo. Nadie perdonará un duro de la deuda
>> externa de países pobres, pero nunca faltarán fondos para tapar
>> agujeros de especuladores y canallas que juegan a la ruleta rusa en
>> cabeza ajena.
>>
>> Así que podemos ir amarrándonos los machos. Ése es el panorama que
>> los amos de la economía mundial nos deparan, con el cuento de tanto
>> neoliberalismo económico y tanta mierda, de tanta especulación y de
>> tanta poca vergüenza.


I aquest article fou escrit al 1998! Quin bon ull per a preveure el que passaria, no?
I quines veritats més grosses diu...

Una abraçada!

dijous, 19 de març de 2009

Ja arriba el solet...

Es nota, s'olora, estem més contents i vitals...

Ja arriba el solet...

I , per a il.lustrar-ho, un immens clàssic que no es pot evitar tararejar cada cop que s'escolta...
Gaudiu-lo!!!!



Here comes the sun - The Beatles

Es una de les meves cançons preferides... a que us ha fet somriure i xiular???

Pos eso!

Petonets

dijous, 12 de març de 2009

La crua realitat

Avui ha sigut un dia ple d’emocions… he assistit a un enterro ple de llàgrimes i m’he adonat, un cop més, que la vida , a voltes, és molt dura.
Malauradament, al llarg de la vida, per lògica, assistim a actes com a aquests, però en aquest cas m´he adonat encara més accentuadament que la vida l’hem de viure a cada instant sense perdre’n ni un bocí.
Per que de les coses bones , n’aprens, i de les dolentes, també.
L’èsser humà és capaç d’adaptar-se i de superar durs tràngols, la història n’és plena d’aquests moments de superació i de tirar endavant, però de vegades hi ha persones que no s’en veuen capaç i cometen actes il.lògics en contra de natura.

Sempre he pensat que la vida, per se, el fet de viure, és un gran regal… potser és que malgrat els cops que m’he anat trobant, sempre m´he vist capaç de superar-los i treure’n quelcom de l’experiència… potser sóc més forta del que em penso, no ho sé, o potser senzillament estimo el fet de viure i no deixo que res m’impedeixi gaudir-ne, encara que no sempre tot sigui un camí de roses.

Quan veus que hi ha gent que no ho veu així, i decideix treure’s la vida tot d’una, no puc evitar sentir-me feta una merda.

Demà serà un altre dia…
que haurem de viure intensament…

dimecres, 11 de març de 2009

Frase del dia- XVII

"La igualtat entre homes i dones no s'assolirà fins que hi hagin tantes dones incompetents en llocs de responsabilitat com homes hi ha avui..."

frase extreta d'una entrevista a una de les primeres dones que van treballar a les brigades de RENFE als anys 70's, amb motiu del 8 de març , Dia de la Dona Treballadora

M'he quedat a gust, ho reconec...

dilluns, 23 de febrer de 2009

Carnaval a Vilanova i la Geltrú

El cap de setmana passat ha sigut Carnestoltes.
Els nens i els adults ho cel.lebrem disfressant.nos, és època de Dijous Gras, botifarres d'ou, coques de llardons, rues de carnaval, confetti, plomes i pintures...

I jo m'he enrecordat dels meus carnavals 20 anys enrera, quan tota la família anàvem a Vilanova i La Geltrú on els meus avis i tiets tenien , i tenen, una magnífica torre amb jardí. Allà, desprès de dinar al voltant de la llar de foc, ens disfressàvem tots junts, els meus germans i els meus cosins, i anàvem Rambla avall a veure l'ambient, tots guarnits de pallasso, charlot, mimo, sheriff, indi, pitonissa, enfermera... el que fes falta, vaja!.

L'endemà, els so de la música ens despertava , encara m'enrecordo de la tonada ( nananana nananana nananananá na na na na naná na na na na naná...) , eren les Comparses!

Totes les Colles ( Cofraries de Pescadors, de Veïns, de Jovent) anaven recorreguent les Rambles en parelles home-dona tot saltant i ballant al so de la orquestra que els precedia. El millor de tot, però, era que llençaven caramels!!!

En sentir la tonada, tota la quitxalla sabia que les comparses aviat passarien per davant de casa, i sortíem tot corrents al carrer a recollir el dolç premi . Evidentment, els meus cosins, com a bons vilanovins, sempre hi participaven, i en passar per davant nostre teniem ració extra de caramels...això sí, haviem d'anar amb compte doncs es tiraven amb força i més d'un "nyanyo" vem obtenir de regal. S'havien de protegir les finestres amb taulons el dia abans doncs el meu tiet ja estava fart de canviar vidres esquerdats...



A la Rambla de la Pau, molt a prop de casa la meva familia, hi vivia ( i encara viu, em penso) en Pere Tàpies, ben conegut per tots els catalans, fill de Vilanova i company d'infantesa del meu tiet. Doncs bé, com que en Tàpies era un personatje entranyable i es posava al balcó de ca seva a llençar eñs seus caramels ( per a provocar a les colles) , i com que llavors les colles s'hi tornaven amb més caramels, tots els nens i nenes anàvem a sota el balcó d'en Tàpies a recollir la gran quantitat de caramels que allà tiraven...des d'allà, tan sols aixecant el cap, l'espectacle era magnífic , veies un intercanvi de dolços projectils passant per sobre teu... amb els arbres i el cel blau de fons...

Era fantàstic!!! Al final del matí, les colles es dirigien a la Plaça Major on hi havia una Batalla Campal de caramels que es tiraven entre les colles, d'allà en sorties senyalat segur!!! Algun dels meus cosins havia vingut "lesionat"...



I la plaça, a la tarda, tenia un llit de caramels xafats que la feia especial...única.

Evidentment, a aquests records hi van associats també els de la meva familia, els meus avis Josep i Teresina, la meva tieta Pili, el meu tiet Jordi, els meus cosins Montse, Xavier, joan , Enric i Anna, i la resta de canalleta que va anar vinguent a mida del pas del temps.
I , evidentment, els meus pares Dolors i Josep, i els meus germans Oriol i Jordi ( Toti).



Els nostres estius a Vilanova també són mereixedors de ser explicats, però això, ja és una altra història! En un proper post...

dijous, 19 de febrer de 2009

Que boig, el món!




"Que boig el món, que no té cap sentit
i em fa pensar: "no sé què hi faig aquí.
Que boig el món, que no el puc entendre mai.
Ja pots lluitar amb constància,
que un dia et fot un cop
amb tanta força que et deixa sol
en el principi del camí.
Diuen que al món s'hi ve a patir.

Que boig el món, que no té cap ni peus
ni ens deixa tenir el que teníem ahir.
Que boig el món, que no vol aconseguir
per fi esborrar del mapa
aquelles coses que menyspreem,
i ens fan sentir mesquins.
En la distància està el secret,
callat, ocult, pacient, discret.

Per art de màgia
baixem com l'aigua
i, a cada obstacle,
refem com si res el camí,
construint a mida el destí.

A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d'entre els possibles.

Que boig el món,
que em fa anar amunt i avall,
i és tard quan veig que molt pitjor estic jo.
Que boig el món, on podem creure en més d'un déu,
i això ens obre les ales de la vanitat,
podem ser injustos i malvats.
Però el pitjor és no saber mai
qui mou els fils al teu terrat.

Per art de màgia,
baixem com l'aigua
i a cada obstacle
refem com si res el camí
construint a mida el destí.

A contracorrent..."


Pemi Rovirosa, Lax'n'busto

El video, clickant aquí

Una cançó preciosa... no trobeu?

dimarts, 17 de febrer de 2009

Frase del dia - XVI



"La madurez llega cuando se puede mirar al futuro sin miedo y al pasado sin nostalgia"

mmmm... bona, eh?

I vosaltres, que hi heu arribat???

Jo crec que encara no...la nostàlgia sempre m'acompanya...

10 anys sense Sau



Ai! Dolça nostàlgia!!!


A la revista Enderrock d'aquest mes de febrer regalen un cd titul.lat M'en Torno a Sau: Tribut a Sau, incloc temes .


Val la pena escoltar versionades en diferents estils les cançons que molts de nosaltres tenim en la nostra memòria col.lectiva... grups emergents i consolidats del panorama musical català han volgut d'aquesta manera retre homenatje al desaparescut Carles Sabater, mort ara fa 10 anys, i en consequència, al grup Sau del que formava part juntament amb en Pep Sala.
Especialment sorprenent la versió instrumental del "Boig per tu", amb estil reggae ( El Belda i el conjunt Badabadoc ), i les versions del "Només ho faig per tu" ( Miquel Abras), d'una delicadesa emocionant,"Perestroika" (Verdcel), gran descobriment aquest grup, "Envia'm un àngel" (Bikimel), gratament encertada o "El tren de mitjanit" en veu femenina ( La Puerta de los Sueños).
Si més no, els nous arranjaments són de bon escoltar, cada grup amb el seu estil personalitza les cançons més conegudes i recordades d'aquest grup tant determinant durant els anys 90.
S'em fa agradable d'escoltar certes cançons imborrables en la meva memòria ( era una adolescent aleshores...) amb estil techno electrònic, amb bases rítmiques o amb riffs de guitarres al mes pur estil indie... sense comptar la qualitat de molts dels grups participants en aquest recull, noms que sonaran molt en un futur, sens dubte...
( Destacaria els anteriorment citats i també Espart, ERM i La Brigada...)




Això sí, el resultat val molt la pena. Els temes agafen una riquesa sonora brutal.
I ara, tornant enrera uns 15 anys, exclamaria : Visca Sau!!!!


divendres, 13 de febrer de 2009

diumenge, 8 de febrer de 2009

El món dels "clicks" n'ha perdut el creador


Qui no s’enrecorda els “clicks” de Playmobil???
Qui no hi ha jugat alguna vegada??

Jo recordo especialment el “barco pirata” que un any els reis ens van portar a casa i va ser la joguina més rentabilitzada d’aquell any. Tots tres, els meus dos germans i jo ens vem fer un fart de jugar amb ell… que si penjavem, els clicks del màstil, que si feiem veure que navegava per l’alfombra en plena tempesta, que si una enfermera “infiltrada” era la donzella que s’havia de salvar ( l’heroi era un soldat de la guerra de secessió americana…)…en fi, la imaginació era totalment lliure aleshores, i el temps passava entre ninotet i ninotet…

Bé, tot això us ho explico, a part de que el record m’és molt entranyable, per que fa uns dies, llegint el diari tot esmorzant, vais llegir que el senyor Hans Beck havia mort.

I aquest senyor, fou l’inventor d’aquestes figuretes que imitaven els humans amb les que vam gaudir tant. I vaig exclamar un “Ohhh..” amb pena sentida.

I em vaig adonar que la nena que hi jugava encara és dins meu…
La notícia, clickant aquí.


Señor Beck, gràcies pel Vaixell Pirata, pel Castell amb almenes, pel “Fuerte” confederat, pels metges i l’Hospital, per les Princeses i Reis de l’Edat Mitjana, i , sobretot, pel somriure adorable, net i senzill dels seus ninotets, que sempre era allà, dibuixat gràcilment sobre el plàstic, i que mai perdien , ja fossin un pirata, un gladiador o un soldat, i que ens feien viure una infància alegre i positiva…



En Hans Beck, alemany, disenyador de joguines de Brandstäter, fou l’ inventor d’aquests ninotets de plàstic que van sortir al mercat l’any 1974 ( els “clicks” tenen la meva mateixa edat!!).

En Beck es va inspirar en dibuixos fets per nens i nenes per a disenyar els Playmobil: amb cap i ulls grossos, un somriure i sense nas ni orelles.
La seva primera figureta mesurava 7,5 cm, era fàcilment manejable per una mà infantil i movia braços i cames.

D’aquest disseny en va surgir la idea de convertir el prototip en una criatura dotada per a adaptar-se a qualsevol situació i professió, ja fossin pirates, indis, policies o metges, tot i que la movilitat de les seves articulacions era bastant escassa.

Tot i que la idea inicial era que fos una joguina per a infants de fins a quatre anys, els 'clicks' de Playmobil van deixar de ser un producte exclusivament infantil, en el sentit literal de la paraula, per a fascinar a col.leccionistes adults de tot el planeta. Hi ha una afició per aquest ninotes que fa que es facin fires de col.lecionistes a tot el món on cadascú els porta personalitzats i adaptats a qualsevol situació i època històrica, existeix la cultura playmobil molt més enllà de la simple joguina ( sense anar més lluny, en el meu últim viatge a Madrid, a les galeries de Fuencarral, vaig comprar un parell d'"adquisicions" al respecte, i us asseguro que creaven gran expectació...)


Adjunto web no oficial feta per col.leccionistes on veureu una mica més a què em refreixo ( Playclicks)


Avui en dia, l'empresa Playmobil porta venuts uns 2 mil 200 millons de ninotets i altres objetes relacionats, i exporta les seves joguines a 70 països.
Té uns tres mil empleats i factura 452 millons d’ eurus .

I en el món Playmobil se seguéix respetant el principi d’en Beck: "res d’horror, de violència, ni de tendències transitòries".

Aquest era el món sommiat pel pare dels clicks…


Gràcies de nou, senyor Beck... seguirem sommiant el seu mòn tant idí.lic i entranyable...