Dissabte nostàlgic

A arrel de la frase

"Con el tiempo te das cuenta de que en realidad lo mejor no era el futuro, sino el momento que estabas viviendo justo en ese instante."

,que he llegit al facebook d'una bona amiga meva, he recordat un petit poema ( o haikú, com preferiu) que vaig tenir molt present fa uns anys.

"Estima i viu cada instant en les coses...
doncs no es repeteixen els instants,
ni les veus es repeteixen..."
Miquel Martí i Pol

M'ha vingut al cap i he volgut compartir.lo, diu molt sobre el que hauriem d'intentar fer tots...

cal gaudir cada moment al màxim!!!

Petons

Frase del dia - XXVIII

"Quan crèiem que teníem totes les respostes,
de cop i volta van canviar totes les preguntes"

Mario Benedetti, poeta i escriptor uruguaià


És a dir, que el que ens toca és seguir cercant respostes...
ja que això voldrà dir que no hem deixat mai de plantejar-nos preguntes...
i ens reafirmarà la insignificància de l'èsser humà...
però alhora ens farà més persones...

Bon començament de setmana!

Tornem a l'Edat Mitjana per unes hores...

Aquest cap de setmana es cel.lebra a Lloret de Mar la IX Fira Medieval.

No és el primer cop que ens hi acostàvem, però us asseguro que l'experiència és molt maca.
La palla omple els carrers, així com les xarangues de músics i animadors de l'època, sents en un moment olor a castanyes torrades barrejada amb l'incens, olor a rostit, a formatges, a perfums, a pa recent fornejat, a vi calent... et vas trobant ponis, bens i cabres, les paradetes dels artesans: ceramistes, ferrers, vidrers, joiers i joguinaires.

Tots els participants van vestits de manera medieval, amb molta gràcia i també hi ha espai per a unes quantes paradetes amb tò d'Orient.... pots degustar tè amb pastes àrabs ( delicioses...) o shawarmes i falafels recent fets...

A més, val a dir que al fer-se fosc més aviat ara a la tardor i, al acostar-se Nadal, la il.luminació pren més protagonisme i fa que encara es gaudeixi més de l'experiència...

Us adjunto el programa : cliqueu aquí

Evidentment, és impossible sortir-ne sense haver fet "gastu"... i ,si no em creieu, feu la prova! Jo prefereixo no comptar el que m'hi he deixat...això sí, ha valgut molt la pena... i la cuina de casa i el meu estòmac ho agrairan! ;o)

Si no hi podeu anar enguany, podeu provar d'anar-hi l'any vinent, cap a finals de novembre teniu una cita al "túnel del temps" a la Costa Brava.

I com que estic generosa, adjunto link a una web de Fires i Festes a Catalunya que farà que en trobeu alguna ben aprop de casa. Podeu triar per població , per mesos i per temàtiques... no tindreu excusa per a no aprofitar els dies de festa, eh???

Gaudiu-ne!
Petons!

Frase del dia - XXVII

"Semblem bojos, tant si ballem com no,
llavors...
perquè no ballar?"

Proverbi japonès

Em sembla que jo ballo bastant.... i si no, comfirmeu.m.ho vosaltres...
Bona setmana, reis i reines!!!

El cor de la nostra Via Lactea

Espectacular foto la que m'he trobat tot esmorzant aquest matí...

És el centre de la nostra galàxia, la Via Lactea, en aquesta espectacular intantànea , resultat de la col.laboració entre els millors telescopis espaials per a homenatjar Galileu en l'Any Internacional de l'Astronomia ( post anterior clicant aquí ).

Enguany es compleixen 400 anys des que aquest científic va enfocar el cel... quasi res...

Per a veure el ressó de la notícia i una miqueta més d'informació, adjunto links a El Mundo i a La Vanguardia

Admireu la gran immensitat de l'Univers i ens n'adonarem de lo petitons que sóm... impressiona, eh?

Un petonet

Gràcies, bitxu...

Avui, 12 de novembre del 2009, fa 5 anys que algú va aparèixer a la meva vida i hi va canviar el color...

des d'aquí, li vull donar les gràcies per tot el que hem compartit i el que hem viscut, el bo i el dolent, tot el que ens ha fet arribar on som ara i que ha fet que el meu món girés tot aquest temps amb més força, alegria i il.lusió.




Gràcies...

i com passa, de ràpid, el temps...

Una mica de poesia...

Aquest cap de setmana passat, en una conversa de sobretaula en molt bona companyia, ha sortit a relluïr aquesta gran poesia d'en Goytisolo... "Palabras para Julia "



Val a dir que en la meva adolescència tenia molt present aquest poema, i la cançó d'en Paco Ibañez va acompanyar moltes nits d'estudi quan estava estudiant a la Universitat, amb la meva gran amiga Eva ( que m'ha fet padrina de la seva primera filla , la Sira, tal i com em va prometre en una d'aquelles nits desvetllades...)

... aquests versos em donaven ànims per a continuar lluitant pel que volia, pel que anhelava, pel que volia arribar a ser ... em va ajudar molt...
i l'escolto a hores d'ara , i em refermo en el que sentia llavors i que encara sento...
i miro enrera i veig a on he arribat,
però miro endavant i me n'adono que encara queda molt per caminar...


PALABRAS PARA JULIA

Tú no puedes volver atrás
porque la vida ya te empuja
como un aullido interminable.

Hija mía es mejor vivir
con la alegría de los hombres
que llorar ante el muro ciego.

Te sentirás acorralada
te sentirás perdida o sola
tal vez querrás no haber nacido.

Yo sé muy bien que te dirán
que la vida no tiene objeto
que es un asunto desgraciado.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.

La vida es bella, ya verás
como a pesar de los pesares
tendrás amigos, tendrás amor.

Un hombre solo, una mujer
así tomados, de uno en uno
son como polvo, no son nada.

Pero yo cuando te hablo a ti
cuando te escribo estas palabras
pienso también en otra gente.

Tu destino está en los demás
tu futuro es tu propia vida
tu dignidad es la de todos.

Otros esperan que resistas
que les ayude tu alegría
tu canción entre sus canciones.

Entonces siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti
como ahora pienso.

Nunca te entregues ni te apartes
junto al camino, nunca digas
no puedo más y aquí me quedo.

La vida es bella, tú verás
como a pesar de los pesares
tendrás amor, tendrás amigos.

Por lo demás no hay elección
y este mundo tal como es
será todo tu patrimonio.

Perdóname no sé decirte
nada más pero tú comprende
que yo aún estoy en el camino.

Y siempre siempre acuérdate
de lo que un día yo escribí
pensando en ti como ahora pienso.


José Agustín Goytisolo