Google+ Followers

dijous, 29 de maig de 2008

Frase del dia- IX



" No és dolent cometre errors...

el dolent és no aprendre d'ells "

José Luis Borges ( ? ) , escriptor espanyol


dimarts, 13 de maig de 2008

Aquell Maig del 68 ...

Aquest any 2008, la famosa revolta del mes de Maig de 1968 a París, on els estudiants van ocupar La Sorbona per a un món millor , ha fet 40 anys d'història.




Com a úniques armes, tenien les idees liberals, la seva rebel.lia cap a un règim conservador i les llambordes de pedra que arrancaven del terra de París per a defensar-se dels policies que els atacaven.


Després de més d'un mes d'aldarulls, vagues i sang, en el Referèndum següent ,Charles De Gaulle tornà a guanyar a França...

tot va quedar en una utopia d'esquerres que quasi van tocar amb els dits...




Si en voleu saber més, cliqueu aquí



Heus aquí el meu petit homenatge a aquest moviment al que , com més temps passa, més mèrit li trobo...



Papá cuéntame otra vez ese cuento tan bonito
de gendarmes y fascistas, y estudiantes con flequillo,
y dulce guerrilla urbana en pantalones de campana,
y canciones de los Rolling, y niñas en minifalda.


Papá cuéntame otra vez todo lo que os divertisteis
estropeando la vejez a oxidados dictadores,
y cómo cantaste Al Vent y ocupasteis la Sorbona
en aquel mayo francés en los días de vino y rosas.


Papá cuéntame otra vez esa historia tan bonita
de aquel guerrillero loco que mataron en Bolivia,
y cuyo fusil ya nadie se atrevió a tomar de nuevo,
y como desde aquel día todo parece más feo.


Papá cuéntame otra vez que tras tanta barricada
y tras tanto puño en alto y tanta sangre derramada,
al final de la partida no pudisteis hacer nada,
y bajo los adoquines no había arena de playa.


Fue muy dura la derrota: todo lo que se soñaba
se pudrió en los rincones, se cubrió de telarañas,
y ya nadie canta Al Vent, ya no hay locos ya no hay parias,
pero tiene que llover aún sigue sucia la plaza.


Queda lejos aquel mayo, queda lejos Saint Denis,
que lejos queda Jean Paul Sartre, muy lejos aquel París,
sin embargo a veces pienso que al final todo dio igual:
las ostias siguen cayendo sobre quien habla de más.


Y siguen los mismos muertos podridos de crueldad.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.
Antes morían en Bosnia , ahora mueren en Bagdad.


Ismael Serrano , "Papá cuéntame otra vez"
del disc Atrapados en Azul

Frase del dia - VIII


"Quan els diners parlen,

la veritat calla"

Proverbi xinès


Senyors, ¿A què juguem?

El cicló Nargis ha arrassat part de Birmània, amb mil.lers de morts i de desapareguts.

Article molt interessant a 20minutos.es


Els supervivents intenten subsistir entre el desastre, les runes, l'aigua, el fang, i , sobretot , amb la indiferència del seu gobern dictatorial que no permet l'entrada de l'ajuda humanitària dels paisos Occidentals per a no pervertir el poble birmà.

Senyors, si no permeten aquest ajut solidari i desinteressat per tal d'evitar més massacre, m'atreviria a dir que estem davant un genocidi perpretat pel propi gobern birmà.


Es un suïcidi no permetre que els aliments, les pastilles potabilitzadores d'aigua, les tendes de campanya i les medecines no entrin en un país devastat només per l'interès politic dels gobernants. Es una vergonya!!!

Tot el que podria pal.liar en part el sofriment d'aquesta gent resta a l'espera a les fronteres amb Tailàndia i la India, mentre la població agonitza i intenta sobreviure com pot d'aquest desastre natural.


I, per altra banda, les condicions en les que es troba el sud de Birmània juntament amb el gran nombre de cadàvers sense enterrar, surant en l'aigua, fa que malalties com la diarrea, la malària o el còlera es desenvolupin podent.se arribar a una pandèmia mundial... Ja han començat a donar-se elguns casos, segons informa Médicos Sin Fronteras.

"Naciones Unidas habla de entre 63.000 y 102.000 muertos, otras 220.000 personas en paradero desconocido, y casi dos millones sin hogar."

La Vanguardia, 13 de maig de 2008



Senyors, ¿ a què juguem ... ???

Per davant de tot... les PERSONES.



dijous, 1 de maig de 2008

"MAUS" , d'Art Spiegelman



El cap de setmana passat vaig acabar de llegir MAUS , d'Art Spiegelman.

M'el va recomanar una bona amiga meva ( gràcies, Montse!) i una mica reticent el vaig comprar i vaig començar a llegir.lo.

Val a dir que Maus és un còmic en blanc i negre, i al ser còmic i donada la insistència i passió de qui m'el recomanava, m'hi vaig llençar.

Bé... un cop llegit, he de dir que és de lectura obligada... no només pel tema del que parla ( l'holocaust nazi), sino per la senzillesa, familiaritat i alhora cruesa de com et va narrant la història d'en Vládek Spiegelman, pare del dibuixant, jueu polonés que va sobreviure a aquest desastre, aixo sí, amb les consequències que li comporten en el seu dia a dia un cop ja és vell, i com el seu fill ho viu tot plegat en la seva actual vida als Estats Units.

En la història dibuixada, els jues s'ens mostren com a ratolins (maus vol dir ratolí en alemany i és així com els anomenaven despectivament), els nazis s'ens mostren com a gats, els polonesos com a porcs, els americans com a gossos... manera subliminal de relacionar.nos les actituds de les diferents persones respecte la tragèdia que es vivia a mitjans del S.XX a Europa.

Es un llibre que no et deixa indiferent, que t'enganxa, t'atrapa i, m'atreviria a dir que et fa veure certes coses d'un altre manera... malauradament també te n'adones que l'èsser humà no n'aprèn mai, i admires profundament els supervivents d'aquesta barbarie no tan llunyana.

"MAUS, relat d'un supervivent " em va fer plorar, em va fer riure i, sobretot, em va ensenyar .

Com a cloenda, comentar-vos que Maus està considerat unànimement per la crítica com un dels millors còmics de la història.

A més, es tracta d'un dels pocs còmics que no només va trascendir el gran públic sino que ho va fer amb un gran reconeixement: va rebre un dels prestigiosos Premis Pulitzer l'any 1992...

així doncs...a que espereu per a llegir-lo?

Per a més informació, cliqueu aquí

Petons

Marta