dijous, 3 de gener del 2008

Tot dinant... literatura, cafès i dones d'aigua

Molt bones!

Jo, com la majoria d'humans, tinc el petit vici de dinar cada migdia, aproximadament pels volts de les dues...

Avui, com qui no vol la cosa, m'he trobat compartint aquesta estona, amb 5 personatjes més, i, vés per on, com a arrel d'un petit comentari meu ,ha sorgit una interessantíssima conversa sobre mitologia, història i llibres . Fins i tot ens hem trobat al postre parlant del món dels blogs!

El que més em sorprèn és la gran capacitat que tenim els humans de comunicar tal quantitat d'informació en tant poc temps, i la gran varietat de temes que han aparegut en uns minuts a sobre la taula...entre plats, coberts i tovallons de paper han sortit a escena : ninfes d'aigua ( o dones d'aigua, jm!), mitologia grega, Madariaga, la conquesta de Mèxic, els llibres del Noah Gordon i d'en Terry Pratchett, les Plèiades, del què són les "Nayades" , El Codi da Vinci, els llibres de na Matilde Asensi, recomanacions vàries, que si aquest .., que si l'altre,... doncs jo us recomanaria tal llibre..., "Si! és boníssim! "... la Miriam anar apuntant títols a l'agenda... el Josep Maria feliç de compartir gustos i recomancions, la Eva evidentment corroborant i aportant noves dades ( visca en PorcoRosso!!), l'Albert, escoltant pacientment i en Florenci també dient.hi la seva...

Potser, tambè, aquesta agradable estona s'ha fet palesa pel bon rotllo dels presents, (a qui més inquiet!), però això no treu, ni de bon tros, el llarg llistat de llibres que hem apuntat per a llegir en un futur no gaire llunyà ( un nou propòsit per l'any que comença, potser?...)

Total, que ha estat un dinar genial, d'aquells que t'omplen les piles i et fan venir ganes de cridar ben fort que la vida val molt la pena...
i penseu que a fora estava plovent a bots i barrals!! Sempre aigua pel mig... us en doneu compte?...

Petonets, companys!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

caram, caram! Molt bé que t'hagis obert un blog d'aquests, sí senyora.

Passo per aquí per saludar-te i bé... que de moment m'agada el que estic llegint, vaig a tirar enrerre a veure què més trobo.

UnPetonet :)

-Emma-

Anònim ha dit...

Molt bé Martona!
ara ja has obert la porta i no et queda més remei que agafar-nos de la mà i guiar-nos pels teus camins de somnis i il·lusions.
Un petò,
su