Els Tres Reis Mags d'Orient

Diumenge passat va ser el dia de Reis…

Aquest dia tan especial per a la gran majoria d’ infants on, en una nit màgica , els tres Reis Mags d’Orient els obsequïen amb tot de regals que l'endemà al matí es trobaran al menjador de casa, al costat de les seves sabatetes …

Aprofitant l’avinentesa, La Vanguardia va regalar amb l’edició del dissabte un monogràfic referent a les cabalgates de reis de Barcelona dels ultims 80 anys… en fullejar.lo, va haver-hi una foto que em va impressionar… ( ho sento, m'ha estat impossible trobar.la per a incoure.la... us la descric)

Un nen rosset pujat a les espatlles del seu pare llença un petó als Reis Mags mentre aquests passen pel seu davant en la Cavalcada de cada any…

El que em va frepar va ser la fe cega amb la que aquest nen envia un petó a ses majestats!… ulls clucs, la maneta davant la boca per a enviar.lo ben lluny i tota la seva il.lusió concentrada en aquest gest tant entranyable i íntim.
L’objectiu? qui sap?... Potser agraïr a Melcior, Gaspar i Baltasar tanta màgia, generositat i altruïsme …

Amb aquesta foto es podria resumir també l’essència d’aquesta data… a priori sembla un dia intens per als més menuts, però a la pràctica també els que no som tant nens ens deixem contagiar pel seu esperit…

qui no ha sigut còmplice d’aquesta tradició alimentant la creença amb els seus germans petits, amb els seus fills, amb els nebots…

qui de nosaltres no ha anat a la cavalcada de reis aguantant hores drets amb un fred que glaça?…

qui no s’ha aixecat el 6 de gener amb una il.lusió i bon humor fora del normal?...

Ens hi involucrem, hi participem…és un dia màgic!! Es la màgia que envolta aquesta data…

El diumenge, com cada any, en el dinar familiar per a cel.lebrar l’ocasió, van sorgir records i sensacions referents a aquest dia tan entranyable…vem mirar enrere amb els meus germans, amb la meva cunyada i amb la meva mare i em vaig adonar de com en som de feliços mentre creiem cegament en aquests personatges…

Per que es així,quan som nens, hi creiem incondicionalment; els Tres Reis reflexen la innocència pròpia de quan som petits, i és sorprenent com en revelar.se la realitat amagada en aquesta festa, el món ,de cop i volta ,s'et torna més lleig i més dur… comencem a crèixer, i ens adonem de la crua realitat… on és aquella màgia en la que crèiem cegament? On ha anat a parar la fe cega dipositada en el rei blanc, en el rei ros i en el rei negre?

Cada nen i nena es sent especial per que uns mags de l’Orient el vénen a veure un cop a l’any carregats dels regals que han demanat…on va a parar tot això?

Es que la màgia ha desaparegut de sobte de les nostres vides i en un instant al nostre voltant hi ha menys llum i més grisor?

Dir-vos que en el dinar d’enguany…en el tradicional tortell de Reis em va tocar el reietó de porcel.lana que s’amaga en el pastís i em vaig “coronar” reina… tota una fita doncs molts poques vegades m’havia tocat a mi… no sé com s’ho feia ,però el meu avi Joaquim sempre se les empescava per a que la figureta li toqués en el seu tros!!

Però crec que m’imagino per què ho aconseguia…

Ell no va deixar mai de creure en els Tres Reis, ell mantenia la il.lusió i la màgia d’aquesta data com un nen més…

Què us sembla si ho intentem???