dimarts, 13 de maig del 2008

Senyors, ¿A què juguem?

El cicló Nargis ha arrassat part de Birmània, amb mil.lers de morts i de desapareguts.

Article molt interessant a 20minutos.es


Els supervivents intenten subsistir entre el desastre, les runes, l'aigua, el fang, i , sobretot , amb la indiferència del seu gobern dictatorial que no permet l'entrada de l'ajuda humanitària dels paisos Occidentals per a no pervertir el poble birmà.

Senyors, si no permeten aquest ajut solidari i desinteressat per tal d'evitar més massacre, m'atreviria a dir que estem davant un genocidi perpretat pel propi gobern birmà.


Es un suïcidi no permetre que els aliments, les pastilles potabilitzadores d'aigua, les tendes de campanya i les medecines no entrin en un país devastat només per l'interès politic dels gobernants. Es una vergonya!!!

Tot el que podria pal.liar en part el sofriment d'aquesta gent resta a l'espera a les fronteres amb Tailàndia i la India, mentre la població agonitza i intenta sobreviure com pot d'aquest desastre natural.


I, per altra banda, les condicions en les que es troba el sud de Birmània juntament amb el gran nombre de cadàvers sense enterrar, surant en l'aigua, fa que malalties com la diarrea, la malària o el còlera es desenvolupin podent.se arribar a una pandèmia mundial... Ja han començat a donar-se elguns casos, segons informa Médicos Sin Fronteras.

"Naciones Unidas habla de entre 63.000 y 102.000 muertos, otras 220.000 personas en paradero desconocido, y casi dos millones sin hogar."

La Vanguardia, 13 de maig de 2008



Senyors, ¿ a què juguem ... ???

Per davant de tot... les PERSONES.



dijous, 1 de maig del 2008

"MAUS" , d'Art Spiegelman



El cap de setmana passat vaig acabar de llegir MAUS , d'Art Spiegelman.

M'el va recomanar una bona amiga meva ( gràcies, Montse!) i una mica reticent el vaig comprar i vaig començar a llegir.lo.

Val a dir que Maus és un còmic en blanc i negre, i al ser còmic i donada la insistència i passió de qui m'el recomanava, m'hi vaig llençar.

Bé... un cop llegit, he de dir que és de lectura obligada... no només pel tema del que parla ( l'holocaust nazi), sino per la senzillesa, familiaritat i alhora cruesa de com et va narrant la història d'en Vládek Spiegelman, pare del dibuixant, jueu polonés que va sobreviure a aquest desastre, aixo sí, amb les consequències que li comporten en el seu dia a dia un cop ja és vell, i com el seu fill ho viu tot plegat en la seva actual vida als Estats Units.

En la història dibuixada, els jues s'ens mostren com a ratolins (maus vol dir ratolí en alemany i és així com els anomenaven despectivament), els nazis s'ens mostren com a gats, els polonesos com a porcs, els americans com a gossos... manera subliminal de relacionar.nos les actituds de les diferents persones respecte la tragèdia que es vivia a mitjans del S.XX a Europa.

Es un llibre que no et deixa indiferent, que t'enganxa, t'atrapa i, m'atreviria a dir que et fa veure certes coses d'un altre manera... malauradament també te n'adones que l'èsser humà no n'aprèn mai, i admires profundament els supervivents d'aquesta barbarie no tan llunyana.

"MAUS, relat d'un supervivent " em va fer plorar, em va fer riure i, sobretot, em va ensenyar .

Com a cloenda, comentar-vos que Maus està considerat unànimement per la crítica com un dels millors còmics de la història.

A més, es tracta d'un dels pocs còmics que no només va trascendir el gran públic sino que ho va fer amb un gran reconeixement: va rebre un dels prestigiosos Premis Pulitzer l'any 1992...

així doncs...a que espereu per a llegir-lo?

Per a més informació, cliqueu aquí

Petons

Marta

dimecres, 23 d’abril del 2008

Bona Diada de Sant Jordi !!



Com que avui es 23 d'abril, dia de Sant Jordi, i com que és un dia especial per a tots els catalans i catalanes, us envio una rosa virtual






i unes ratlles de collita pròpia, un petit poema que us dedico amb tot el meu carinyo.



" Si m'ho proposo,

si ho vull,

si visc...



Els peus arrelen a la terra

i les mans s'aixequen cap al cel, arribant a l'infinit.



Si m'ho proposo...

tot vivint "

dilluns, 21 d’abril del 2008

Frase del dia - VII


"Me gustan más los sueños del futuro
que la historia del pasado"

Thomas Jefferson, polític americà del S.XVIII


Per què serà? ... pense.m.hi...

dissabte, 12 d’abril del 2008

Els Valors Mundials



Bona tarda,

per tots es sabut que aquest estiu es cel.lebraran els Jocs Olimpics de Pekin a la Xina.




També suposo que per la gran majoria de vosaltres es sabut l'enrenou pro drets humans que s'ha generat a tot el món a arrel dels aconteixements que estant succeint al Tibet , nació represaliada per part de la Xina.


Bé, dit això, davant de la indiferència dels grans organismes mundials cap a aquesta dictadura enmascarada, i davant la parsimònia de tots plegats per no fer res i condemnar el pais on tindran lloc les Olimpiades, de per sí simbol de pau, companyerisme i germanor de totes les nacions i paisos,

jo no puc fer més que des del meu petit bloc al ciberespai, condemnar aquesta actitud tan pasiva de la comunitat mundial.


Com pot ser que mirem cap a una altra banda com si no passés res i deixem que un símbol des de temps immemorials com son els Jocs es cel.lebrin en un pais on no es respecten els minims valors humans???


No només pels assassinats i repressions dels tibetans, si no per ser un pais on la pena de mort està a l'ordre del dia, on has de nèixer home per a sobreviure ( els orfanats de nenes fan fredat...), i on es prohibeixen llibertats que avui en dia son bàsiques...

Els xinesos viuen en una gàbia controlada pel seu propi govern, però ells no ho saben... per que no coneixen res més...






Això sí, la mà d'obra allà és barata... per tant, els països amb fàbriques i/ o inversions allà no mouran un dit per a fer.los "enfadar".

Els qui controlen el món, per tots es sabut que no condemnaran ni molt menys boicotejaran la cel.lebració dels Jocs a la Xina... no els interessa per que deixarien de guanyar dòlars i/o eurus...


Com sempre, els valors econòmics per sobre dels valors humans...

senyores i senyors, som tots uns hipòcrites!!!

Mentre no ens toquin la butxaca, tot va bé, oi?




Doncs NO!, diem NO a tanta hipocresia i egoïsme, si alcem la nostra veu com ja s'està fent per allà on està passant la flama olímpica possiblement no aconseguirem que aturin els jocs, però sí veuran que els ciutadans i ciutadanes anònims no hi estem d'acord, que diem que ja n'hi ha prou!!



Barcelona va ser un referent en les protestes del No a la Guerra, i moviments ciutadans semblants estan passant en d'altres ciutats europees i mundials... no abaixem la guàrdia, ens hem de fer sentir!




Tornant uns quants anys enrere, i us parlo de quan estudiava COU ( cap a l'any 1992 aproximadament), en el trajecte de casa a l'institut passava per davant d'un mur on algú havia escrit amb spray grafittero:


"En Bosnia no hay petróleo... seguid mirando la tele"



Aquesta frase era una bofetada que ens colpia dia rera dia als que creiem en els valors morals per sobre de qualsevol pretexte econòmic... bé, com veieu, han passat més de 15 anys i la frase no se m'ha oblidat.. i diré més, en aquell moment es feia referència a la guerra dels Balcans, peró al llarg d'aquests 15 anys només canviant el país en questió , malauradament la frase i el seu significat segueix estant vigent al llarg dels anys:


" En Ruanda no hay petróleo... seguid mirando la tele"

"En Kenia no hay petróleo... seguid mirando la tele"

"En Somalia no hay petróleo... seguid mirando la tele"

o per contra:

"En Iraq hay petróleo... seguid mirando la tele"


i, per acabar , i tancant el tema que ens ocupa:



"En China hay mano de obra ... seguid mirando la tele"



Res, amics, que avui m'he llevat indignada...
Salut i força!!


divendres, 11 d’abril del 2008

L'efecte de l'home en la vida a la Terra

Ahir vaig llegir sota la meva sorpresa que l' èsser humà ha fet desaparèixer en 4 segles d'existència ni més ni menys que 500 espècies vives...

Fent un ràpid càlcul aritmètic obtenim que:

l'home ( o l'efecte causat per l'home..) es carrega cada any 1'25 espècies del planeta on vivim...

ben aviat , la fita d'alguns èssers vius serà sobreviure, no viure...

Bona nit

dilluns, 7 d’abril del 2008

CentreEuropa - II

Hola, familia!


Avui és torn d'oferir.vos unes pinzellades de l'altra ciutat que vaig visitar per Setmana Santa, avui toca Praga, capital de Txèquia.

Com ja vaig fer amb Budapest, us mostro algunes fotografies que vaig fer.hi i els comentaris corresponents, però el que cadascú ha de fer és, si visita les ciutats, deixar.se dur pel seu encant i capturar el que la ciutat us regala... són experiències úniques!!



El pont de Carles, que uneix el centre de la ciutat amb Mála Strana , el barri als peus del Castell


A la plaça vella, el famossissim rellotge astronòmic que cada hora en punt aplega tot de curiosos per a veure com es mouen les figuretes i com canta el gall . Alhora, és un genial punt de trobada...


Franz Kafka és omnipresent a Praga, la seva ciutat natal, bust conmemoratiu a la plaça que porta el seu nom, al barri vell.


Impressiona veure el cementiri jueu , les làpides trepitjant-se unes amb les altres, i la quantitat de cultura hebrea que s'ha preservat al barri jueu de la ciutat.


Visita imprescindible és el Castell de Praga, des d'on es poden gaudir aquestes magnífiques vistes del barri de Mála Strana (( "ciutat petita" en txec)...recomano perdre'us pels seus carrers, plens de sorpreses...) i des d'on també es veu el pont de Carles que travessa el riu Moldava que creua la ciutat .






I no podia faltar un dels crits de guerra del viatge, alhora que el licor nacional txec per excel.lència, el Becherovka, en un dels aparadors d'una botiga de Mála Strana... és un licor amb un regust a canyella que és imperdonable no tastar ( ben fred, això sí...).
A més, al visitar Praga per Pasqua, els ous de colors eren també molt vistosos per tot arreu.






Salut i fins la propera!!


dijous, 27 de març del 2008

Matança de foques al Canadà

Benvolguts,

ahir no vaig poder evitar que em rellisques una llàgrima galta avall davant les imatges que es van emetre en les noticies.


Faig ressò de la notícia a 20minutos.es

A Canadà, aparentment un dels paisos desenvolupats d'aquest mòn, s'assassinaran 320.000 foques en aquesta temporada per a que la seva pell es pugui lluir en abrics llustrosos i per a que, segons diuen, moltes families puguin subsistir econòmicament...


Senyors, això es una carnisseria!!!


Les organitzacions ecologistes ( Greenpeace ( poso link) i d'altres ) i el rebuig popular no podran evitar, doncs, que aquests tranquils animals morin a mans de caçadors desalmats i de la manera més cruel possible, de cops al cap i agonitzant sobre el gel... esfereïdor!!

El motiu d'assassinar.les a cops no és altre que aixi es pot aprofitar la seva pell sense fer.la malbé... tal i com també passa amb els animals amb pelatge preuat a l'antiga URRSS, on els animals acaben agonitzant durant hores.




Podem tolerar.ho sense fer.hi res???


Amics i amigues , com a biòlega, i per davant de tot, com a persona... com es pot acceptar això???

Estic indignada i tot sovint sento vergonya de ser humana... ja que els èssers humans som l'únic animal a la faç de la terra que mata sense necessitat.


Quan no son les foques a Canadà , son les balenes a la Xina, i quan no els goril.les i elefants a l´Africa o les guineus i animals semblants a l'antiga Unió Soviètica...


Mai els interessos econòmics poden justificar acabar amb la vida d'un èsser viu, i menys d'aquesta manera tant desmesurada i coneixent.se públicament per governs i ciutadans...



Adjunto link a un album de fotos sobre aquesta matança per a que us feu una idea del que està passant.



Afegeixo també la web de la Fundació Altarriba on la paraula "vergonya" il.lustra algunes imatges frepants.


Si voleu signar per a aturar.ho, cliqueu aqui. Jo ja ho he fet, aviam si el Prime Minister de Canadà té els coll... de fer.hi alguna cosa...




Salvem els éssers vius, ells no es poden defensar... de nosaltres depèn que això s'aturi...
Salut...
Marta


dimecres, 26 de març del 2008

CentreEuropa

Hola de nou, amics!


Com alguns ja sabieu i d'altres heu deduit, aquesta Setmana Santa passada m'he escapat de la gran ciutat i he marxat a visitar dues magnífiques ciutats, Budapest i Praga.


Com que l'experiència s'ha de viure, i per molt que us expliqui tot serà subjectiu, anirè posant unes quantes fotos que vaig fer per a que us en feu una idea...


De moment, toca Budapest, capital d'Hongria :




Vistes del Parlament ( al barri de Pest) des del Bastió dels Pescadors ( a la riba de Buda ), creuant el riu Danubi.



Esglèsia ortodoxa a la part de Pest




Els famosos tramvies grocs a la riba de Pest , i, al fons, l'esglèsia de Sant Maties i el castell a Buda.

Folcklore amb les teles i les ninetes "matruchka" al Mercat Municipal de Budapest ( tasteu el restaurant de la segona planta!)

Un dels guardians del Pont de les Cadenes que uneix els dos barris ( antigament pobles separats) , amb el magnífic Parlament al fons.



Després, més!

Petonets

divendres, 14 de març del 2008

Circuitos de Lujo



Molt bones,


avui fa una setmana justa vaig anar a un concert d'un dels grups catalans que més m'agraden... Pastora.
( link a la web, val la pena)

Acabaven de treure nou disc, Circuitos de Lujo i el presentaven a una població del Maresme.


Ja amb el seu primer disc ( aquell de "No me llames Dolores, llamame Lola") em van robar el cor, i a més va suposar un punt d'inflexió en la meva vida...( això ja és molt subjectiu...però cola, no?)


El segon disc, La Vida Moderna, potser un pèl més fluixet segons la critica, però sota el meu punt de vista amb més innovacions musicals, d'estil i idiomàtiques, també em va deixar un bon gust de boca ( hi ha temes espectaculars, sobretot les cançons més lentes...)


I amb aquest darrer treball, menys sons electrònics i més potència, més directe, diria jo... el resultat, 100% recomanable...




Doncs ja em veieu un divendres nit -matinada, a primera fila ( sí, sí, davant la Dolo Beltrán, amb en Caïm tocant les guitarres com mai, i amb en Pauet Riba fent de les seves amb ordinadors, càmeres de cideo, tinta xina, projectors, joguines antigues, paper de fumar...vaja, tot un espectacle!) I així vaig passar la vetllada, cantant, saltant, mirant, gaudint! , i com més escolto Circuitos de Lujo, el seu nou disc, més m'agrada! Prenent força els teclats, la bateria i el baix... en una combinació que no et deixa indiferent... la Dolo cada cop millor, i en directe... impressionant!




A part, he de dir que vaig anar al concert en molt bona companyia, si no segur que m'hagués quedat a xasona ( gràcies!! ;o) )


Fins la propera!!!

dimecres, 12 de març del 2008

Frase del dia - VI




"El deber es lo que esperamos que hagan los demás,
no lo que hacemos nosotros mismos"


Oscar Wilde, dramaturg


Para aplicarnos al cuento!!!

divendres, 7 de març del 2008

"La Rosa" de Bette Midler



Hola a tots i a totes,

avui estava en un centre comercial fent el que ja es podria considerar com l'esport mundial per excel.lència... o sigui comprant, i pels altaveus ha sonat una de les cançons que més han marcat la meva vida .... i ja parlo de fa uns quants anys, quan estudiava a la universitat...
Me la va fer conèixer un amic meu de facultat del que hem perdut totalment la pista... va desaparèixer de la nostra vida de cop i volta... potser algun dia trobarà aquest blog, qui sap... era un noi amb una gran sensibilitat i amb grans coneixements musicals i literaris, i el millor de tot es que els compartia!

Bé, doncs no he pogut evitar anar.la cantant en veu alta sota la curiosa mirada d'alguns compradors... però jo la canturrejava amb un somriure de bat a bat!

Us poso la lletra en anglès i a continuació la traducció.
I un video per si voleu seguir la musica amb la lletra
( val la pena!)


Some say love, it is a river
That drowns the tender reed
Some say love, it is a razor
That leaves your soul to bleed
Some say love, it is a hunger
An endless aching need

I say love,
it is a flower
And you,
it's only seed

It's the heart, afraid of breaking
That never learns to dance
It's the dream, afraid of waking
That never takes the chance
It's the one who won't be taken
Who cannot seem to give
And the soul, afraid of dying
That never learns to live

When the night has been too lonely
And the road has been too long
And you think that love is only for the lucky and the strong

Just remember
in the winter
Far beneath
the bitter snow

Lies the seed
That with the sun's love, in the spring
becomes the rose


Bette Midler "The Rose"

/ Traducció al castellà/

Algunos dicen que el amor, es un río
que ahoga las plantas a su paso.
Algunos dicen que el amor, es un cuchillo
que hace sangrar tu alma.
Algunos dicen que el amor, es hambriento,
una necesidad dolorosa e interminable.

Yo digo que el amor, es una flor,
y tu eres solamente semilla.

Es el corazón com miedo a romperse
que nunca aprende a bailar.
Es el sueño asustado de despertar
que nunca toma la oportunidad.
Es el que no será escogido,
quién no parece que pueda dar,
y el alma asustada de morir
que nunca aprende a vivir.

Cuando la noche ha sido demasiado solitaria
y el camino ha sido demasiado largo,
y piensas que el amor es sólo para los afortunados y los fuertes,

simplemente ,recuerda
como en invierno ,
bajo la amarga nieve
reposa la semilla

que con el amor del sol ,en primavera
se convertirá en rosa.

Bette Midler "The Rose"



Es podria considerar un "Himne a la Vida" ,
un "No s'hi val a Rendir.se",
o un "Sempre hi ha Esperança"...

feu.hi la lectura que més us agradi, que en això està la gràcia!!
Abrigueu.vos!!!

dimarts, 4 de març del 2008

Frase del dia - V


"La ignorancia afirma o niega rotundamente ;

la ciencia duda. "

Voltaire

dilluns, 3 de març del 2008

El Planeta Vermell en tres dimensions

Amb motiu de la presentació el passat febrer del primer mapa en tres dimensions del nostre veí, el planeta Mart, i veient l'espectacularitat de les fotos en si, us en poso un parell per a que us deixeu seduïr les pupil.les per aquesta magnifica bellesa planetària ...




Les fotos son realitzades amb la HRSC (Càmera Estéreo de Alta Resolució )de la sonda 'Mars Express', i a partir d'elles es podrà aprecïar la topografía, l' elevació vertical o els voltants de la imatge.




La HRSC, que viatja a la sonda orbital 'Mars Express', fou especialment disenyada per a proveir aquesta informació i, després d'anys processant la imformació, la primera publicación exhaustiva de gra part de la superficie de Mart ja està acabada."Comprendre la topografía de Mart és essencial per a entendre la seva geología," assenyala el professor Gehrad Neukum de la Frie Universitat de Berlín, principal investigador de la HRSC, que permet conèixer de forma instantànea la pendent d'un turó o l'alçada d'un precipici, així com l'altitud i la pendent dels moviments de lava o de planes desertes. "Aquesta dada és importantíssima per a entendre si va fluir l'aigua o la lava en el planeta vermell", afegeix.

Malgrat que la cobertura de Mart en 3D encara no és total, l'equip que hi treballa preveu continuar.hi fins l'any 2009.

Adjunto link de l'Agència Espacial Europea per si el tema us interessa...

Ja sabem una mica més del nostre veí...




Salut!

diumenge, 2 de març del 2008

Frase del dia - IV


" No siempre lo urgente,

es lo más importante..."

Inspirada en una cançó de Fito y Fitipaldis, però de collita pròpia...


Per a rumiar.hi, no creieu?

Salut!!