Des d'aquí, el meu respecte i admiració per a aquesta gran persona...algú que ens va fer adonar que , entre tots, es pot intentar assolir un món millor.
Les seves paraules, pausades i sàvies, i el seu missatge tranquil però contundent, feien que cada cop que s'el escoltava, ens sentissim culpables de tenir tant , mentre d'altres tenien tant poc.
Et removia quelcom dins teu, en Vicenç Ferrer, era com una petita bofetada per a que reaccionéssim d'una vegada a intentar canviar les coses, d'intentar canviar la vida dels més desvalguts, tant a l'India com al nostre voltant, al costat de casa, a tot arreu...
És l'exemple més clar de que sense gens de violència , es poden aconseguir fites inimaginables.
A mi, persones com ell em fan que no perdi mai l'esperança...
Adjunto un post que vaig fer comentant la setmana Solidària de Tossa de Mar on el primer any es va col.laborar amb la Fundació Vicenç Ferrer, i on participo, per si voleu donar una ullada ...
1 comentari:
Hola Marta,
Sempre marxen la bona gent,oi? Segur que allà on vaigi el necessiten també al igual que allà a Anantapur.Jo tinc una nena apadrinada des de fa ja uns anys i es una experiència maca el saber que pots ajudar.Penso que la fam, la misèria i tot plegat es pot guanyar amb una bona dossis de voluntat per part de molts dirigents i polítics que sols pensen en omplir-se les seves butxaques.Aquest mon es molt egoista i materialista, coses que hem repugnen bastant.Tant debó hi hagues molta gent com el Vicenç Ferrer i el mon fos molt millor....tant de bó.
Per cert Marta....m´encanta Tossa de Mar.
un petonet molt gran
Publica un comentari a l'entrada