Diguem, de manera modesta, que formo part del que s'anomena Tossa Solidària , un grup de gent ( població civil, per entendre'ns) que representa la part no política ni de ONG que participa en aquest projecte.
Per a més informació i si voleu col.laborar.hi, clickeu aquí ( web de Metges Sense Fronteres), o aquí, al web de Diari de Girona fent.ne ressò .
L'any passat, al 2007, es recaudaven diners per a la Fundació Vicenç Ferrer, per a la construcció de cases al Sud de la India. Va ser tot un èxit, es varen construir 7 cases per a 7 famílies!
Aquest any, la ONG escollida ha estat Metges Sense Fronteres, i s'intentarà millorar la nutrició infantil al Níger, Àfrica. Per a que la canalla creixi com es mereixen...
Per a veure el programa dels actes que s'organitzen amb aquesta finalitat , clickeu aquí.
El meu vincle amb Metges Sense Fronteres també ve donat per que el meu amic Dani ( que ja he citat en aquest bloc) n´és cooperant i és una tasca que admiro moltíssim i que hauriem de seguir.la d'aprop.
No cal dir que us animo a tots a participar.hi, en l'edició d'aquest any de la Setmana Solidària o en les que hagin de venir, val moltíssim la pena.
Bé, la questió és que aquest any s'em va demanar de fer uns petits escrits per a diferents fulletons a repartir al llarg d'aquesta setmana, i m'agradaria compartir.los amb tots vosaltres, per que el que es diu realment ho penso, i podria il.lustrar una mica més tot el que engloba Tossa Solidària... espero que no us dexi indiferents...
“Tots estem avui aquí perque. . . Creiem. . . Que la pobresa és intolerable en un món d’abundància. I tots estem aquí avui per que estem convençuts—més aviat sabem—que podem acabar amb la pobresa en l’espai de la nostra vida, amb les nostres pròpies mans i amb les nostres pròpies ments.”
Kofi Annan
Molts de vosaltres us podrieu preguntar … Per què Tossa Solidària?
Com és que un grup de persones de Tossa de Mar s’involucren de cop i volta en un projecte solidari una setmana a l’any? Què fa que ens hi impliquem?
Doncs és ben senzill; com a tots els que esteu avui aquí, el que ens mou és una causa justa que ens tregui de la nostra indiferència i que ens motivi a fer quelcom més enllà de la passivitat , que ens faci donar un pas endavant per a que es materialitzi en accions concretes d’ajuda vers qui més ho necessita.
L’any passat, ens moguerem per a la Fundación Vicente Ferrer , i enguany, per a Metges Sense Fronteres
Per que , un dia qualsevol, et trobes a tu mateixa mirant la televisió on l’únic que s’hi mostra és gent patint, subsistint o defallint… i tu, asseguda al sofà amb el comandament a distància a la mà, simplement canvies de canal.
Us sembla familiar?
Així som, tots plegats ens hem tornat indiferents a la misèria i penúries dels altres , ens hem tornat passius davant el que passa al món al viure envoltats de luxes i facilitats.
Però ens hem parat a pensar per un moment que el que veiem a la pantalla ens podria haver passat a nosaltres?
Donat el cas, de ben segur que desitjariem desesperadament que una petita part dels que viuen en el “món desenvolupat” s’enrecordessin ni que fos de tant en tant de nosaltres i ens donessin un cop de mà.
Veritat?
Per això Tossa Solidària
Per que si tots fessim aquest acte d’humilitat de tant en tant, potser les coses canviarien.
De moment, la iniciativa de la Setmana Solidària de Tossa de Mar cumpleix 2 anys, i esperem que en faci molts més , gràcies a tots aquells i aquelles que, en algun moment o altre, en un acte d’empatia, ens hem posat al lloc d’aquesta gent i ens hem esgarrifat només d’imaginar-ho.
Tots els que esteu avui aquí també ho heu fet, i entre tots plegats hem aconseguit que una aportació de molts granets de sorra ajudi a millorar, si més no, temporalment, les condicions de vida dels nens de Madaoua, Níger.De segur que us n’estaran agraïts per sempre, i m’agradaria pensar que el seu somriure ens farà a tots una miqueta més humans.
Aqui en teniu un altre...
“La abundancia me hizo pobre.”
Ovidio
Donar és un acte plenament recomfortant, potser dels més nobles que existeix: ens fa sentir més humils , més humans, i el més curiós de tot, és fa sense esperar res a canvi.
Però m’atreviria a dir que SÌ que es rep quelcom a canvi; ens reconforta enormement pensar que amb la nostra petita aportació a una causa justa (ja sigui amb temps, amb idees, fent la gestió, o aportant diners ) estem fent que la qualitat de vida de centenars de persones millori , i això ens fa sentir millor, ens fa sentir una mica més persones.
Amb tant poc es pot fer tant!
Que per molts més anys es pugui anar celebrant aquesta setmana solidària , doncs avui en dia, la solidaritat és un valor imprescindible per a millorar les condicions de vida de mil.lions d’homes, dones i nens que realment ho necessiten.
Ells son la prova vivent i palesa de que l’ ésser humà amb molt poc pot viure, ens recorden que hi ha encara molt per fer i per canviar, i que l’evolució de la societat no es basa només en la riquesa, si no en molts altres valors, potser menys tangibles però de ben segur extremadament necessaris.
Donar és un acte noble i recomfortant com pocs, i alhora ens fa adonar de que entre tots , som capaços d’aconseguir qualsevol objectiu que ens proposem.
Tot i que soni utòpic; entre tots, podem moure muntanyes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada