Google+ Followers

divendres, 28 de gener de 2011

Conclusions de mitjanit

Reflexió 1:

Jo, des de petita, soc noctàmbula, noctàmbula..
Crec que és la millor part del dia per a escriure i/o per a relaxar.te

Si?

Si...

O per llegir!

També!
Però jo, davant del pc, teclejo i teclejo...Com ara faig...I tot va sortint...
M’agrada!

Sí, deu ser relaxant... Jo prefereixo llegir.
Em fa por posar.me a escriure
Vés a saber si m’ajudaria o m’ho faria passar pitjor...

Em sembla una bona opció llegir...
Però potser t’aniria bé escriure, treuries moltes coses que ara et neguitejen.

Potser més endavant, quan tot passi.




Reflexió 2:

Última escena del capítol d’una sèrie de TV.
Mostra un personatge femení molt carismàtic caminant pels carrers d’una gran ciutat.
És de nit, i aquesta dona va caminant cap a la càmara... En un moment donat, s’atura i gira el cap cap a un cantó, com si hagués trobat quelcom o com si hi hagués alguna cosa que li cridés l’atenció en un costat...

Es brutal aquesta escena...
Es el que et deia avui…
Sense dir res… es diu molt...

Això és una de les coses que jo, personalment, valoro més d’un actor o actriu

Encara no sé per què es para...

Ostres…Es para inconscientment, com si s’adonés d’alguna cosa,
Com si hi hagués un “click”, un interruptor que s’encèn al seu cervell ...
Es dóna compte de que està perdent la seva parella...

Sí...
Suposo que sí...Aquesta escena està súper bé.

Es especial, de les millors escenes de la sèrie en molts anys...
Insisteixo, no hi ha diàleg, però tothom “veu” el que passa.
Es la màgia de les imatges...M’encanta...


Ella perduda en el caos i confusió de la gent
Aquesta escena és el reflex del que a ella li passa interiorment
Ella entre la multitud,
perduda entre la gent i perduda també interiorment ,
sense saber com tirar endavant...



No t’ha passat mai que vas pensant en les teves coses...
I et pares inconscientment?
A mi sí!

I és ara que veig per què realment ho fem...
Pensem en silenci...i al arribar a la conclusió,
el nostre cos reacciona... parant.se...

I llavors en acceptar la conclusió final a la que hem arribat, inconscientment també, seguim endavant!

Paral.lelisme?... Metàfora?...

...seguim endavant !!
Es genial!


Es una bona reflexió per a una bona imatge...
ho escriuré segur!


Conclusió 1:

A aquestes hores la meva neurona està revolucionada,
el que et deia, hiper activa!

Es que tot t’és motiu de motivació!! jajaja

Estic com una puta cabra, definitivament,
O és que hi ha lluna plena...
Però, per si de cas, no miraré si hi ha lluna plena...

Jo crec que les dues coses juntes...

1 comentari:

Anònim ha dit...

no sé si és la lluna plena o perquè avui estàs inspirada, però crec que les teves reflexions amaguen alguna cosa que et neguiteja interiorment. Però de tota manera crec que escriure sempre va bé. Fer l'exercici de posar paraules a les teves inquietuds, les teves pors és un exercici molt complicat i et serveix per anar reflexionant de debò sobre tot allò que es remou dins teu. Sincerament crec que va molt bé escriure sobre les teves pors, t'ajuda a allunyar-les.
fes-me cas i escriu...
records !