La setmana passada vaig assistir a una cantata infantil en favor d'Unicef ( ja sabeu que recentment he col.laborat amb ells amb el llibre "Bocins de Petits Miralls", que he escrit jo per a poder recaptar diners per a projectes que Unicef té a Haití , per a ajudar als nens que ho necessiten)
Bé, el cas és que allà em vaig retrobar amb responsables d'aquesta organització amb les que hem anat forjant una sincera amistat, i, una d'elles , l'Angelina, a part de regalar.me la seva simpatia, afalacs i una de les seves creacions de patchwork, em va regalar una reflexió que compartiré amb tots vosaltres.
Em va dir que així com hi han boies al mar, subjectades al fons de terra, on quan nades et pots agafar i reposar , també hi han amistats en les que et pots recolzar i descansar al llarg de la vida.
Aquest paral.lelisme del mar amb la vida, aixi com la comparació d'una boia ( que evidentment es deixa portar per les onades del mar ) amb una persona / amistat ( que evidentment també està influenciat per la vida, pel que ha viscut) em va deixar pensant.hi una bona estona... ostres, que em va encantar!!!
I del que em va "regalar" l'Angelina, jo, dins del meu univers particular, en treuria el següent:
" Els bon amics són com boies en la mar:
ben arrelats a la sorra;
gronxats pel devenir de la vida,
però que en els moments de necessitat ,
et permeten reposar i et reconforten"
Ara que hi penso, no només seria atribuïble als amics, també podriem incloure.hi una bona lectura, una bona melodia, una frase de reflexió, què sé jo, qualsevol cosa que ens permetés aquest esbarjo i recolliment, no trobeu?
Bé, una abraçada immensa a l'Angelina, la Blanca, la Rosa i l'Assumpta ( elles ja saben per què!)
Petons!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada