Després d'un parell de mesos de "sequera" bloguera, il.lustro les últimes 8 setmanes d'existència amb una cançó qe cada cop que l'escolto, em posa les piles...
En aquest temps que no he compartit amb vosaltres, he tingut experiències úniques i irrepetibles, m'he inspirat i he escrit, he plorat, no he parat amunt i avall,he anat a un casament, he passat fred, m'ha escalfat el sol , he cridat gols, n'he maleït d'altres, he passejat per la Rambla per Sant Jordi, he regalat roses, m'han regalat llibres, m'han emocionat, he estat nerviosa, han marxat amics, d'altres han fet un gir en la seva vida, una ha fet 40 anys "por todo lo alto"... he viscut, en definitiva...que d'això es tracta, oi? Però no he parat, us ho asseguro...
Sento aquest "forat negre" a Tot Passejant per la Vida, intentarem que no es torni a repetir.
Us poso la cançó que us comentava:
Salut i petons!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada