diumenge, 6 de setembre del 2009

La dura tornada del mes de setembre...

Doncs sí, família, se m'acaben les vacances...demà torno a treballar, tornaré a la meva rutina i estress habitual , què hi farem!

He gaudit de tres setmanes ( ó 23 dies, que a mi m'agrada més la xifra) de descans... però no he parat! Semblen molts més dies, doncs l'últim dia a la oficina queda lluuuuny, lluny...

Aquest és un dels motius pel que quasi bé no he escrit al blog, espero que em sapigueu perdonar... però sempre arriba el dia en que el "miratge" s'acaba... i es torna a la crua realitat...

Fa molt de temps que penso que la tornada a la normalitat quotidiana del mes de setembre, per a petits i grans, suposa REALMENT el nou inici d'un any...no hi heu pensat mai? Evidentment, l'1 de gener sempre comença un any nou, però a efectes pràctics no s'ens fa tant evident aquest tornar a començar o aquest nou començament. En canvi, al setembre, els nens començen curs escolar, les universitats enceten curs acadèmic, i als que tornem a la feina sembla que aquest tornar a començar ens costa molt més que no al gener...

Sí...Per a mí, el nou any ( dit simbòlicament) és al setembre, amb el "premi" de que al cap de 3 mesos i escaig tornarà a començar-ne un altre... això m'ajuda a encarar.lo amb més empenta... us convido a plantejar-vos.ho també vosaltres.

De moment, aviam com em va demà la dura reentré a la feina... ja us explicaré!

Salut!

3 comentaris:

Esther ha dit...

Benvinguda Marta!
Amb tanta empenta segur que aquest "nou any" serà meravellós.
Dir-te que gràcies al Facebook he trobat el lligam que pensaves que teníem. Sóc la cosina de la Gemma Balasch, de fet sempre he pensat que ens assemblem molt en la forma de ser, per això potser et semblava que em coneixies... casualitat, oi?
Bé doncs, contenta que hagis tornat, seguiré llegint el teu racó.
Petons

Marta ha dit...

Hola , Esther! Ja em creia que donada la meva "inactivitat" ja no et passaves per aquí...merci per continuar visitant el bloc i posant comentaris...es una satisfacció enorme llegir.los.

Cosina de la Gemma??? Osti, quina casualitat... com li va la vida???

Molts petons per a ell, pel seu germà, i, evidentment, per a tu!!!

Bona Diada!
petons

Marta ha dit...

volia dir per a ella, sorry!

juas!