En baixar a la planta de sota, just davant meu hi havia un expositor amb llibres de butxaca, nous, clàssics i llibres per a nens.
Va haver.n.hi un que em va cridar l’atenció…no sabria dir-vos per quina raó... pel títol?... Pel disseny senzill però amb gust?...per l’etiqueta que tenia enganxada i que posava
“ La Novela revelación del Año : 100.000 ejemplares vendidos”.
Intuició, potser?
“Sabor a Chocolate” , José Carlos Carmona , Alfaguara, Punto de Lectura , S.L. , 2008
El vaig agafar , vaig veure que havia guanyat el XIII Premio Universidad de Sevilla i vaig llegir la contraportada, que em va captivar. S’hi barrejaven la música, la guerra, la xocolata, els escacs ,un violí, l’amor i els somnis… un prel.ludi suggerent, oi?
El preu, també em va captivar, 7 €!
Total, que m’el vaig quedar.
Ahir el vaig veure sobre la tauleta del menjador, i vaig començar a llegir.lo… en 2 hores el tenia llegit!
Es una novela deliciosa, de capitols curtets ( el format em va recordar Seda, d’Alessandro Baricco, també preciosa), és directa,sense floritures… enganxa.
Té detalls que la fan interessantíssima, a mida que la història avança cronològicament ( inclou un període que cobreix quasi tot el S.XX), va intercal.lant fets històrics, socials i culturals depenent de l’època o any que es descrigui , i alhora, va citant clàssics de la literatura, de la música ( clàssica o contemporània) o del cinema. Això, sota el meu parer, la fa encara més llaminera.
Evidentment, el que a mi em va enganxar va ser el fil argumental, la història d’unes persones que , independentment del lloc i època, està intimament entrellaçada, i , evidentment, no exempte de melodramatisme ( els fets passen en un periode que inclou les dues guerres Mundials…).
Però, de debò, és fàcil de llegir, et fa pensar ( hi han algunes frases que no tenen desperdici sobre reflexions humanes, d’aquelles que dius, “i quanta raó hi ha!”).
És una petita joia...
Adjunto comentaris d'altres lectors aquí i entrevista a l'autor aquí
A mi em va encantar, i no em va deixar indiferent...
3 comentaris:
Gràcies Marta per la recomanació, potser aquest Sant Jordi acabi un exemplar a la meva bossa...
I parlant de recomanacions, en menys de 24 hores jo he llegit aquest cap de setmana "El món groc" que també m'ha enganxat. I del mateix autor (Albert Espinosa), l'obra de teatre "4 bailes" també té un missatge que val la pena.
Feliç setmana i feliç Sant Jordi!
jo us faré cas i em compraré algun llibre d'aquests autors, si vosaltres dues els recomaneu us hem de fer cas.
ara que això d'anar a comprar a les "sufícies" no queda gaire bé,nena !!!
bona diada de Sant Jordi i bones compres!!!!
L'Albert Espinosa és un crack...
per moltes raons, però la principal és que és persona, i de les bones!!!
Ho tindré en compte , Esther, aviam si el trobo!
Anònim! ( i quina mania teniu a no identificar-vos, osti!!!), precisament aqui esta la gràcia, que en grans " superficies" sempre hi pots trobar quelcom d'interès... el fet de trobar alguna cosa especial en una acció rutinària i quotidiana ( anar a comprar...), encara va fer que em posés més contenta!
Però, tens part de raó en que muy fino no queda, no...
què hi farem! No saps mai què i a on trobaràs petites joies... s'ha d'estar a l'aguait...
Merci per escriure!!
Petons a les dues ( als dos??)
Publica un comentari a l'entrada