dijous, 12 de març del 2009

La crua realitat

Avui ha sigut un dia ple d’emocions… he assistit a un enterro ple de llàgrimes i m’he adonat, un cop més, que la vida , a voltes, és molt dura.
Malauradament, al llarg de la vida, per lògica, assistim a actes com a aquests, però en aquest cas m´he adonat encara més accentuadament que la vida l’hem de viure a cada instant sense perdre’n ni un bocí.
Per que de les coses bones , n’aprens, i de les dolentes, també.
L’èsser humà és capaç d’adaptar-se i de superar durs tràngols, la història n’és plena d’aquests moments de superació i de tirar endavant, però de vegades hi ha persones que no s’en veuen capaç i cometen actes il.lògics en contra de natura.

Sempre he pensat que la vida, per se, el fet de viure, és un gran regal… potser és que malgrat els cops que m’he anat trobant, sempre m´he vist capaç de superar-los i treure’n quelcom de l’experiència… potser sóc més forta del que em penso, no ho sé, o potser senzillament estimo el fet de viure i no deixo que res m’impedeixi gaudir-ne, encara que no sempre tot sigui un camí de roses.

Quan veus que hi ha gent que no ho veu així, i decideix treure’s la vida tot d’una, no puc evitar sentir-me feta una merda.

Demà serà un altre dia…
que haurem de viure intensament…

2 comentaris:

Anònim ha dit...

L'alegria i el dolor
formen un fi teixit
que de l'ànima de l'home n'és el vestit
sota cada plor, sota cada pena,
posa l'alegria un fil de seda.
Així és i així ha de ser,
l'home d'alegria i dolor està fet.
I quan això arribem a comprendre,
un camí més segur podrem emprendre.
(Clarke)

Una abraçada ben forta Marta.
Esther

Marta ha dit...

Merci, esther
M'ha encantat...
i m'alegra veure que segueixes passant pel meu raconet... tot i que no hi escrigui gaire...
Petons