diumenge, 8 de febrer del 2009

El dia a dia ens aclapara

Em sap greu dir que No tinc temps...
Aquesta maleïda frase , " Es que no tinc temps", malauradament és certa en la major part de les nostres vides ...

En el meu cas, en aquestes últimes setmanes, ha estat així, no he parat, he anat de bòlit, amb quaranta coses a fer, sobretot amb la feina, però també en la meva vida personal...
com és possible que estigui més de dues setmanes sense escriure unes ratlles en el bloc?
No és que no hi pensés, que ho feia , i molt, és que no trobava el coi de moment per a posar.m.hi, que si ara no puc, que si ara no tinc la ocasió , que si ara estic rebentada i marxo a dormir... bé, què us he d'explicar, gairebé el pa de cada dia dels qui currem en aquest país... (que al pas que anem, cada cop serem menys...)

quan hi ha les ganes, no hi ha el temps, i quan hi ha el temps, no hi caben les ganes...

Mireu, dissabte nit, i espessa, espessa... cansada... ja que avui, tampoc he parat, aviam si demà diumenge puc reposar, i busco més temps per a explicar-vos cosetes.

Per avui, i ja em disculpareu, ja n'hi ha prou...

Que descanseu!

2 comentaris:

carlinhos ha dit...

ai marteta...d totes maneres escriure que no téns temps d'escriure ja està bé dona...el bloc és això precissament, un compromís amb tú mateixa abans que res. Compartir ve després...i sí, a vegades no és senzill anar omplir ratlles i sense adonar-te'n pafff! dues setmanes han passat. De totes maneres aquí seguim, i quan téns temps i escrius, et llegim. D'això es tracta no? Petons!!!

Marta ha dit...

Merci per llegir-me , carlinhos!
Sort de gent com tu...

;o). aquesta setmana t'envio un "regalet"...
Petons