Vem anar a Diagonal Mar , com de costum, i després de dinar vem sortir a la terrassa del centre comercial on hi havien les típiques paradetes de llibres i roses pera fer honor al dia en questió.
Vaig ullejar els llibres que allà s'exposaven, més que res per a fer el xafarder, i de sobte un llibre em va cridar l'atenció... l'última creació de Mario Benedetti.
Aquest escriptor uruguaià mai m'ha deixat indiferent, i vaig prendre el llibre i el vaig fullejar...
Sabeu allò que de vegades passa quan agafes un llibre i vas alternant una pàgina i una altra i el que llegeixes t'agrada cada cop més... i més... Doncs això és el que em va passar, i, evidentment, vaig comprar el llibre.
Vivir Adrede és una obra totalment recomanable als qui estimen la vida i el fet de viure.
Mario Benedetti reflexiona sobre la vida, d' on venim, del que som, cap on anem ... amb les paraules més senzilles i planeres, el que fa que t'arribin més profundament.
És com un bàlsam llegir-lo, jo l'he gaudit moltíssim.
Us en poso un fragment per a assaborir.lo un xic:
" Los sentimientos se deslizan, a veces se refugian en guaridas de amor, pero cuando emergen al aire preso o libre, dan el color del mundo, no del universo inalcanzable sino del mundo chico, el contorno privado en que nos revolvemos. Gracias a ellos, los sentimientos, tomamos conciencia de que no somos otros, sino nosotros mismos. Los sentimientos nos otorgan nombre, y con ese nombre somos lo que somos."
Genial, oi?
Mario Benedetti també escriu poesia , qualsevol dels seus llibres són de capçalera , però Vivir Adrede, al ser petites reflexions ( com a molt d'una pàgina cadascuna ), són 107 petites dosis d'humilitat, d'autoconeixement i de sentiments.... de VIDA!
Al final del llibre , Benedetti ha inclòs el que ell anomena Cachivaches, 83 frases plenes d'ironia, humor i jocs de paraules.
En definitiva, un llibre que val enormement la pena!!
2 comentaris:
Interesante, sí señor!!
Acabo de comprar dos ejemplares del libro.
No me he vuelto loca, es que tenía un par de cumpleaños y he aprovechado tu consejo.
Espero poder leerlo con tranquilidad...
Gracias, Ángeles.
A ti te daban dos, no?
jejeje
Muy bien, Angelita, muy bien...
Me alegra que me sigas leyendo!
Un besazo
Publica un comentari a l'entrada