Avui és el meu aniversari...
com passen els anys, mare meva!
Cada 16 de juliol quan la meva mare em felicita sento els tipics pero entranyables comentaris de " ai, que ràpid passa el temps! " o " però si sembla ahir que eres un peterró ( = nadó ) als meus braços i ara ja ets tota una dona!" o " ja fas XX anys !!! Aixo vol dir que jo també vaig sumant!!"...
Doncs bé, aprofitant l'avinentesa avui us regalaré un poema que vaig fer fa uns quants anys ( quan era més jove! jejeje) però que precisament es titula així, "El pas del temps".
Desitjo que us agradi!
EL PAS DEL TEMPS
El pas del temps,
espiral indefinida,
rellotge universal,
lluita contracorrent
El pas del temps
incògnita ennuvolada,
tristesa acumulada,
trajecte etern
El pas del temps
fet inqüestionable,
de vegades, incontrolable...
ressignació inevitable.
Es un dels candidats a publicar-se en el segon recull que estic preparant, ja us aniré informant.
Salut i Per molts anys !!!!
3 comentaris:
Casi al filo del día, pero llego a tiempo de hacer el comentario jajaja.
¡Felicidades jefa! Otra vez, sí, y las que hagan falta...
El poema me ha gustado mucho, mucho. Ya tengo ganas de tener entre mis manos tu segunda obra. Aissss, pero esta vez nos tienes que leer algo en voz alta, ejem!!
Y para terminar, que me caigo de sueño, te regalo una frase...
"La madurez llega cuando se puede mirar al futuro sin miedo y al pasado sin nostálgia"
Petonets
gracias, guapa!!
Me encanta la frase... la pondré en la seccion Frases del Dia de mi blog, vale?
Un añito más...
Petonets
tats
des de Tossa
Publica un comentari a l'entrada