divendres, 3 de desembre del 2010

L'Alquimista, reflexions en estat pur

Encara recordo com em va captivar el llibre "L'Alquimista", de Paulo Coelho...

Ja en farà més de 10 anys, quan encara estudiava a la facultat de Biologia i un amic meu m'el va regalar dient-me que aquest era un dels llibres de capçalera de la literatura i que ajudava a tothom qui el llegís... jo m'el vaig mirar incrèdula ( ja se sap, als vint-i-pocs ets bastant reticent...) però m'el vaig llegir.

I tant que m'el vaig llegir...

Des de llavors, no he deixat de regalar.lo jo!

Es un llibre d'aquells que , segons el moment personal que estiguis vivint, l'interpretes diferent i en treus sempre conclusions acertades.

Jo l'he rellegit unes quantes vegades...he fet la prova, i llegir.lo als vint anys és molt diferent a llegir.lo als trenta, però en tots els casos és sensacional el que et fan reflexionar, pensar i sentir les frases d'aquest escriptor universal.

Per a mi, és una obra mestra!

dimecres, 1 de desembre del 2010

Frase del dia - XXXIX

"S'han de tenir aspiracions elevades,
expectatives moderades
i necessitats petites "


H.Stein , cientific i professor americà guanyador del Premi Nobel de Quimica l'any 1972.


A mi el que més em costa és l'última frase....

Petons congeladets !!!

dimarts, 30 de novembre del 2010

Recital blaugrana...

Era l'aniversari de la meva mare, el 29 de novembre , i ella ja va dir.ho...

"un Barça - Madrid el dia que faig anys??
Guanya el Barça segur!!"

renoi, si va guanyar... ara ja tenim quelcom més a cel.lebrar un 29 de novembre ! ;o)

Per si no sabeu el resultat, us en dono una pista :




FORÇA BARÇA!

ARA, I SEMPRE!!!

Tinc el cor blaugrana, des que vaig nèixer!



dissabte, 27 de novembre del 2010

La màgia de Ludovico Einaudi ...

"Revérie", LP Nightbook , Ludovico Einaudi




Un paisatge nocturn. Un jardí il.luminat per la lluna. Poques estrelles al cel fosc, les ombres dels arbres al voltant. Darrera meu una finestra il.luminada.A dins, la llar de foc encesa.

El que veig és familiar i desconegut alhora. És com un somni, qualsevol cosa pot succeir.

Nightbook és un camí, cada cançó és un capítol d'una història, la cara d'un prisma, tota una experiència que pertany a la part de somni, és el més íntim de nosaltres mateixos, la música ens obre les portes a móns amagats.

Escoltant.lo, tothom pot arribar a posar-se en contacte amb les seves emocions més profundes.

Les boies enmig del mar

La setmana passada vaig assistir a una cantata infantil en favor d'Unicef ( ja sabeu que recentment he col.laborat amb ells amb el llibre "Bocins de Petits Miralls", que he escrit jo per a poder recaptar diners per a projectes que Unicef té a Haití , per a ajudar als nens que ho necessiten)

Bé, el cas és que allà em vaig retrobar amb responsables d'aquesta organització amb les que hem anat forjant una sincera amistat, i, una d'elles , l'Angelina, a part de regalar.me la seva simpatia, afalacs i una de les seves creacions de patchwork, em va regalar una reflexió que compartiré amb tots vosaltres.

Em va dir que així com hi han boies al mar, subjectades al fons de terra, on quan nades et pots agafar i reposar , també hi han amistats en les que et pots recolzar i descansar al llarg de la vida.
Aquest paral.lelisme del mar amb la vida, aixi com la comparació d'una boia ( que evidentment es deixa portar per les onades del mar ) amb una persona / amistat ( que evidentment també està influenciat per la vida, pel que ha viscut) em va deixar pensant.hi una bona estona... ostres, que em va encantar!!!

I del que em va "regalar" l'Angelina, jo, dins del meu univers particular, en treuria el següent:

" Els bon amics són com boies en la mar:
ben arrelats a la sorra;
gronxats pel devenir de la vida,
però que en els moments de necessitat ,
et permeten reposar i et reconforten"

Ara que hi penso, no només seria atribuïble als amics, també podriem incloure.hi una bona lectura, una bona melodia, una frase de reflexió, què sé jo, qualsevol cosa que ens permetés aquest esbarjo i recolliment, no trobeu?

Bé, una abraçada immensa a l'Angelina, la Blanca, la Rosa i l'Assumpta ( elles ja saben per què!)

Petons!

Frase del dia - XXXVII

"- ¿Com podem ser tant diferents i sentir.nos tant iguals? - va meditar en Flitter.

- ¿I com podem sentir.nos tant diferents i ser tant iguals? – va preguntar.se en Pip.

Crec que això és tot un misteri... "

Fragment extret del llibre infantil "Stelalluna", de Jannell Cannon



i tant que és un misteri.... al llarg de tota l'existència humana aquest misteri encara no s'ha resolt....

us recomano aquest conte tingueu l'edat que tingueu; temes con la convivència, la solidaritat...així com les treballades il.lustracions us captivaran .

adjunto link on explica un xic més sobre l'obra:

Stelalluna , Janell Cannon





Sequera obligada

Sé que ultimament no m'he pasat gaire per aquí...ho sé.
En sóc conscient, cada cop més , de que el meu raconet de reflexió i esbarjo està un xic abandonat.
Alhora que també sóc conscient cada cop més de que em manca temps per a poder.ho fer...
és cert, el dia a dia ens absorbeix, ens segresta, ens ocupa de tal manera que sovint el que és important queda en segon terme...

Bé, només dir.vos ( als que encara sou aquí...) que aquesta aturada en escriure no ha estat voluntària, que segueixo aquí i que estic bé.

Ens trobem tot passejant per la vida...

Petons!

dimarts, 28 de setembre del 2010

Musicant a la lluna...

Avui estava passejant el gos, al vespre... en aquell moment del dia en que no és ni dia ni nit...amb aquella llum que em captiva tant...
i m'ha vingut aquesta melodia al cap , i he començat a tararejar.la inconscientment...



"Claire de lune ", Claude Debussy

De sobte, he evocat imatges d'una pel.lícula,
la complicitat d'una mirada entre amics,
un nen dormint abraçat al coixí,
una parella de gent gran agafats de la mà,
les fulles mogudes pel vent suament,
el despertar abraçada a qui estimes,
els coloms volant a ras de terra,
...la lluna brillant en un cel seré...

Petons de mitjanit!

diumenge, 26 de setembre del 2010

Frase del dia - XXXVI

"El paradís no és a la terra,
però n'hi ha uns quants fragments..."


Aquesta frase la tenia escrita en un full sobre la nevera del pis de Moià , i l'he retrobada després d'uns quants anys, quan em disposo a deixar aquest pis després de 12 anys...no recordo qui la va dir, ni sé on la vaig trobar, el que sí sé és que la vaig llegir , em va captivar, i, com faig molt sovint, la vaig escriure en el primer tros de paper que tenia a mà...per així recordar.la i, fins i tot, compartir.la amb algú com ara faig.

L'essència que té aquesta frase la sento en molts moments de la vida... moments en que em sento feliç de poder fer... de poder tenir...de poder veure o de poder estar amb petits trosssets de paradís... en aquest nostre món terrenal...

Petons de dissabte matinada...

dissabte, 11 de setembre del 2010

El meu país és tant petit... Bona diada!!!



Visca Catalunya, amics i amigues!
Ara , i sempre!!!!!


"El meu país és tant petit", LLuís Llach






El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.

Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
i tant se val!

És així com m'agrada a mi,
no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit
que des de d'alt d'un campanar
sempre es pot veure
el campanar veí.

Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val!

És així com m'agrada a mi,
no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El meu país és tant petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta
lluny d'aquí.

I ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així!

És així com m'agrada a mi,
no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

El més país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur
d'haver-lo vist.

diumenge, 8 d’agost del 2010

Frase del dia - XXXV

"Sóm esclaus de les nostres paraules
i amos dels nostres silencis "

dijous, 5 d’agost del 2010

Les pel.lícules sempre et fan descobrir grans cançons...

Sí, amics, sempre he pensat que encara que tot i que segons quines pel.lícules no les acabes mai de veure de lo aburrides, cutres o rebuscades que són, sempre hi podem trobar petites ( o grans) joies musicades...
Ja ho he comentat algunes vegades aqui a Tot passejant que a part de mirar els fotogrames, és un exercici molt interessant parar bé l'orella quan es va al cinema o mirem la pantalla...

Així que , veient una pel.lícula el títol de la qual no diré però que està feta única i exclusivament per a adolescents però que està arrassant als cinemes de tot el món, vaig fixar.me en la cançó que us poso a continuació...i vés per on! està signada per un grup americà que no coneixia però que no està malament, sobretot la veu femenina ; i per en Beck, clàssic cantautor de l'escena indie grunge que a mi, personalment, no em desagrada.

Total, ho poses dins la coctelera i et surt "let's get lost"... a mi em va agradar molt, aviam què us sembla!

Beck & Bat for Lashes - Let's get lost



i, res, amics, que ja estem de vacances! o sigui que ...Let's get lost!!!
ens perdem una mica per paratges suggerents o dormitem en caletes perdudes???

Als que encar us passeu per aquí...GRÂCIES!!

dilluns, 2 d’agost del 2010

Cançó dedicada

Avui algú a qui estimo molt fa anys, i ,
des d'aquí, des del el meu raconet de reflexió, d'esplai i de compartir amb tots vosaltres, voldria dedicar.li una cançó que trobo preciosa... de cap a fi, aquesta cançó és magnífica.
És d'un grup americà de recent descoberta... sonen prou bé, però aquesta cançó en especial té un nosequé que m'ha captivat...

Per molts anys, bitxu!!!! T'estimo!

Clem Snide - Every Moment

Frase del dia - XXXIV

" La felicitat fa ric a l'home pobre.
El descontent converteix en pobre a l'home ric ."

Benjamin Franklin, polític , científic i inventor nordamericà del S. XVIII

dimecres, 28 de juliol del 2010

Ultimament encara fa més mal llegir segons què...

" Ara, per pagar, ja queda vostè " 29/06/2010

"Ahir, "Le Monde" dedicava la totalitat de la seva pàgina 3 a un reportatge, demolidor, sobre l'aeroport de Ciudad Real. Es tracta d'un equipament d'última generació, amb una de les pistes més llargues d'Europa ( 4 Km ), capaç fins i tot de permetre l'aterratge de l'Airbus A380, l'avió comercial més gran del món. Les instal·lacions estan dimensionades per acollir un volum de dos milions i mig de passatgers l'any. Per gestionar-lo hi ha 91 treballadors directes, més uns 200 de les diverses empreses concessionàries.

"Avui, un silenci de catedral regna en l'immens hall de les sortides", escriu el reporter del diari parisenc. El cas és que l'aeroport de Ciudad Real només té tres vols setmanals, que gestiona Ryanair gràcies a una subvenció pública. La cafeteria pràcticament només serveix esmorzars als mateixos treballadors, que dilluns, dimecres, dijous i dissabte són les úniques persones que volten pels passadissos en tot el dia.

Una obra d'aquesta magnitud ha necessitat invertir-hi, d'entrada, 500 milions d'euros. Bona part els va posar Caja Castilla-La Mancha, que ha estat invervinguda pel Banc d'Espanya i ha hagut d'avalar 9.000 milions d'euros amb diner públic. Ara, la Junta de Castella-La Manxa ha injectat en l'aeroport 140 milions més, que aniran a compensar les pèrdues, enormes i constants.

Ciudad Real té 75.000 habitants, més o menys les dimensions de Rubí. Disposa d'estació de TGV i aeroport internacional. Europa ja no vol pagar més. Queda vostè i la resta de catalans... "



L'havia de posar... JA N'HI HA PROU, HOME!!!!
NI ESTATUT, NI POLITICS DECENTS, NI LA MÉS MINIMA EMPATIA VERS ELS CATALANS... sempre anar entomant els atacs de tothom i aguantant els insults que venen de fora de Catalunya... que vinguin i ho vegin, osti!!!!
AIXÒ SI, NOSALTRES ANEM PAGANT PER TOT I A TOTS...

PORTO UNES SETMANES MOLT EMPRENYADA...