L'Alquimista, reflexions en estat pur

Encara recordo com em va captivar el llibre "L'Alquimista", de Paulo Coelho...

Ja en farà més de 10 anys, quan encara estudiava a la facultat de Biologia i un amic meu m'el va regalar dient-me que aquest era un dels llibres de capçalera de la literatura i que ajudava a tothom qui el llegís... jo m'el vaig mirar incrèdula ( ja se sap, als vint-i-pocs ets bastant reticent...) però m'el vaig llegir.

I tant que m'el vaig llegir...

Des de llavors, no he deixat de regalar.lo jo!

Es un llibre d'aquells que , segons el moment personal que estiguis vivint, l'interpretes diferent i en treus sempre conclusions acertades.

Jo l'he rellegit unes quantes vegades...he fet la prova, i llegir.lo als vint anys és molt diferent a llegir.lo als trenta, però en tots els casos és sensacional el que et fan reflexionar, pensar i sentir les frases d'aquest escriptor universal.

Per a mi, és una obra mestra!

Frase del dia - XXXVII

"- ¿Com podem ser tant diferents i sentir.nos tant iguals? - va meditar en Flitter.

- ¿I com podem sentir.nos tant diferents i ser tant iguals? – va preguntar.se en Pip.

Crec que això és tot un misteri... "

Fragment extret del llibre infantil "Stelalluna", de Jannell Cannon



i tant que és un misteri.... al llarg de tota l'existència humana aquest misteri encara no s'ha resolt....

us recomano aquest conte tingueu l'edat que tingueu; temes con la convivència, la solidaritat...així com les treballades il.lustracions us captivaran .

adjunto link on explica un xic més sobre l'obra:

Stelalluna , Janell Cannon

Clicktossa 2010...i els clicks van arribar a Tossa...i van triomfar!!!!

Benvolguts
hagués volgut posar aquest post molt abans, però si heu llegit el meu post anterior, en sabreu la raó de no haver,ho fet fins avui...
però més val tard que mai, oi?

Doncs res, us comento que "Els clicks arriben a Tossa" va ser un èxit, van assistir 1.800 persones entre adults i canalla, i pels comentaris que vaig senir van gaudir de valent.
Hi havien 12 diorames, un d'ells sobre els drets humans per a començar a fer boca per a la III Setmana Solidària de Tossa de Mar, un altre fet pel mateix cos de Policia de la vila, i els altres fets per grans professionals de l'art del diorama...espectaculars!!!
L'oest americà, escenes de la pel.lícula "300", una ciutat amb tot de detalls, l'espai , pirates, escenes de la presa de la Bastilla, exèrcits enfrontats amb total estratègia, l'edat mitja, romans... de tot i força!
També hi havien botigues on podies trobar l'inimaginable en format Playmobil, peces soltes, ninos especials, clauers...
Vaja, que va valdre la pena i que desitjo poder repetir l'any vinent, i organitzar.ho de nou amb Somclicks i l'Ajuntament de Tossa.
Van ser dos dies amb molta feina, però que el bon ambient que hi havia et feia tot molt més agradable. Gràcies a tots!!!

Adjunto links a diferents llocs de la xarxa on es van fer ressó de Clicktossa, algun bloc particular de gent que va assistir,hi i amb fotos molt, molt xules...
m'hi vaig entretenir buscant i buscant i va haver.hi sort!! ;o)
Per a que us feu una idea del que va ser. ..

promocio a El Troc - web de col.leccionisme ( el meu amic Jordi Goñi que m'estima molt...gràcies!!!)

El blog d'en Vitalis ( és un tossenc, tossenc...), amb fotos molt maques !


Blog d'una noia de Lloret que va venir, Des del meu punt de vista ( va posar un post abans d'anar.hi, no s'acabava de creure lo de que regalessim el punt de llibre!!!) i el de després on hi han fotos i comentaris molt positius ( fins i tot a Lloret els va arribar la promoció!!! ole!)

entrevista a en Carles de Somclicks per part de TVTossa

més fotitos:
http://jalbum.net/browse/user/album/662713/

i per últim, pero no per això menys important, la pàgina de Somclicks amb post a la Fira de Tossa ( fotos, comentaris...)
http://foro.somosclicks.org/viewtopic.php?t=2811

Ara haurem de dir que "els clicks ja han marxat de Tossa de Mar", però que potser hi tornaran l'estiu vinent com fem molts de nosaltres, no us sembla?

Petons!!!!

"Bocins de petits miralls", el meu segon llibre de poesia per a una bona causa

Amics i amigues,

he estat absent molt de temps, però no ha estat per manca d'idees ni de ganes de comentar que m'he trobat tot passejant per la vida...res més lluny de la realitat...

estava escrivint el meu segon llibre de poemes, aquest cop m'he intentat inspirar per a col.laborar en la III Setmana Solidària de Tossa de Mar, que enguany col.labora amb UNICEF.

La intenció en la venta de "Bocins de petits miralls", que és el títol del llibre, és recaptar el màxim de diners per als projectes que Unicef té a Haití, focalitzat especialment en ajudar als infants que allà viuen, reconstruint i /o fent noves escoles i orfanats.

Així doncs, si algú de vosaltres vol col.laborar en aquest projecte comprant el llibre que he escrit, l'únic que ha de fer és posar-se en contacte amb mi , o venir a Tossa de Mar el proper dia 31 de juliol, a la presentació que tindrà lloc a l'edifici La Nau , al costat de l'estació d'autobusos, a la sala d'actes del primer pis, a les 7 de la tarda.

Allà estaré jo i la Gina Soler Ferrer, d'onze anys, que ha fet les magnífiques il.lustracions que acompanyen els versos del llibre.

Us incloc l'anunci de l'acte on també s'inaugurarà una exposició de fotografies fetes pel fotògraf Joan Simó, i recolzada per UNICEF, titulada "Ser nen a Burundi", que podreu veure fins el proper 27 d'agost.

Coptarem també amb la presència de representants d'Unicef a Girona, i , evidentment, de la representació política de l'Ajuntament de Tossa.

Us hi esperem!

Seguirem informant...

Novetats al bloc

He posat nous gadgets "literaris" en aquest vostre i meu espai... potser com que a l'estiu disposo de més temps, he pogut gaudir de la lectura d'uns quants llibres, i se m'ha ocorregut de fer.vos partíceps dels llibres que m'han agradat o que considero d'interès llegir.

Així doncs, a la part dreta de la pantalla trobareu el gadget "Ara llegim: " i més avall el que posa "Hem llegit:"( en aquest anirè puntuant de l'1 al 10 el meu grau de satisfacció personal ( totalment subjectiu, però que us pot guiar una mica))

Això és tot de moment, després d'un mes d'agost pràcticament inactiu, torno al setembre amb ganes i força , tot dependrà del munt de feina que m'espera fins a finals d'any...

Salut i petons!

i ... sí!!! encara hi sóc!!!!

PERSEPOLIS , de MARJAN SATRAPI

Aquestes setmanes on l'Iran està al centre d'atenció. i, malauradament, per alterar uns comicis electorals i reprimir amb duresa la reacció popular, us aconsello que us deixeu endur per la màgia del còmic punyent, i crític ; però escrit en primera persona, de la mà de Marjane Satrapi, iraniana d'infància però francesa d'adopció.






Repassa la seva vida a l'Iran dels 80 quan era una nena, i l'adolescència a l'Europa dels 90 on va haver de fugir...

A mi, m'ha encantat, m'el van recomenar i no m'ha decebut gens. Està en la linea de "Maus", d'Art Spiegelman, del qual ja he parlat en aquest bloc, i que també us aconsello.

Molts potser coneixeu el títol doncs el còmic es va versionar a pel.licula farà un parell d'anys, que també es mereixedora de veure.

Sovint es bo mirar enrera i aprendre el que realment van viure els que van patir aconteixements politics i socials que a nosaltres només ens van arribar a trossos o alterats pels governs de torn.

Petons i visca la Democràcia... aquí, i a tot arreu...

La màgia de Miyazaki

Avui, desprès de molt de temps, hem anat al cinema...


I he pogut gaudir, un cop més, de la màgia i sensibilitat del geni Hayao Miyazaki.



He anat a veure "Ponyo en el acantilado", la que diuen que podria ser, la última obra d'aquest entranyable dibuixant japonès.



Bé,qui hagi gaudit de "La princesa Mononoke", "El viaje de Chihiro", o "El castillo ambulante", entre moltíssimes altres creacions d'en Miyazaki, sabrà que són pel.licules de qualitat inquestionable i que passen a ser obres mestres de l'animació...















He sortit de la sala amb un somriure immens, un pèl emocionada i amb la sensació d'haver tornat enrere a la meva infància amb tot el que aquest petit gran home és capaç de remoure't amb les magnífiques imatges i històries que molt pocs poden explicar amb la seva destresa.



Res de tecnicismes ni digitalitzacions, tan sols els dibuixos i els decorats fets a mà , i els diàlegs i personatges vinguts del nostre món interior i infantil ... com un Peter Pan que et visita una nit blava... Sensacional!



Si ja el coneixieu, no us perdeu la última creació,"Ponyo en el acantilado" i si no coneixieu en Miyazaki, us recomano la visió de qualsevol de les seves creacions que la majoria ja titlla de clàssics del cinema.
Especial menció a les músiques , veus i melodies de cada film... et transporten als móns imaginaris d'en Miyazaki d'una manera espectacular... en gaudireu molt, segur!!!
Molts recordareu en el traç dels dibuixos clàssics inoblidables com Heidi o Marco... la raó és que en Miyazaki també hi va col.laborar... un mestre, vaja!

Només una coseta, s'em fa estrany estar en una sala de cinema sense gaire públic, les pel.lícules projectades guanyen un 200% en sala fosca, pantalla gegant i so envolvent... què hi farem!

En aquests temps que corren hi ha certa màgia que s'està perdent... per sort, la d'en Miyazaki es manté intacte.


Salut i que per molts més anys aquest geni ens faci "sentir" , en tots els sentits, com fins ara ...

Una deliciosa novela

Farà un parell de setmanes, com cada dissabte, vem anar a comprar a una gran superficie…
En baixar a la planta de sota, just davant meu hi havia un expositor amb llibres de butxaca, nous, clàssics i llibres per a nens.

Va haver.n.hi un que em va cridar l’atenció…no sabria dir-vos per quina raó... pel títol?... Pel disseny senzill però amb gust?...per l’etiqueta que tenia enganxada i que posava
“ La Novela revelación del Año : 100.000 ejemplares vendidos”.

Intuició, potser?


“Sabor a Chocolate” , José Carlos Carmona , Alfaguara, Punto de Lectura , S.L. , 2008


El vaig agafar , vaig veure que havia guanyat el XIII Premio Universidad de Sevilla i vaig llegir la contraportada, que em va captivar. S’hi barrejaven la música, la guerra, la xocolata, els escacs ,un violí, l’amor i els somnis… un prel.ludi suggerent, oi?

El preu, també em va captivar, 7 €!
Total, que m’el vaig quedar.

Ahir el vaig veure sobre la tauleta del menjador, i vaig començar a llegir.lo… en 2 hores el tenia llegit!
Es una novela deliciosa, de capitols curtets ( el format em va recordar Seda, d’Alessandro Baricco, també preciosa), és directa,sense floritures… enganxa.

Té detalls que la fan interessantíssima, a mida que la història avança cronològicament ( inclou un període que cobreix quasi tot el S.XX), va intercal.lant fets històrics, socials i culturals depenent de l’època o any que es descrigui , i alhora, va citant clàssics de la literatura, de la música ( clàssica o contemporània) o del cinema. Això, sota el meu parer, la fa encara més llaminera.

Evidentment, el que a mi em va enganxar va ser el fil argumental, la història d’unes persones que , independentment del lloc i època, està intimament entrellaçada, i , evidentment, no exempte de melodramatisme ( els fets passen en un periode que inclou les dues guerres Mundials…).

Però, de debò, és fàcil de llegir, et fa pensar ( hi han algunes frases que no tenen desperdici sobre reflexions humanes, d’aquelles que dius, “i quanta raó hi ha!”).

És una petita joia...

Adjunto comentaris d'altres lectors aquí i entrevista a l'autor aquí


A mi em va encantar, i no em va deixar indiferent...

Stefan Klein i El Temps

La setmana que deixem enrera ha donat un parell de “Contres” de La Vanguardia que m’han fet pensar molt.

Aquesta secció, “La Contra” de La Vanguardia, que con el nom indica és la contraportada de l’edició impresa del diari, val moltíssim la pena.

Es tracta d’una petita entrevista amb tot de personatges més o menys coneguts, però tots amb un nexe comú... porten a la reflexió i la majoria d’ells ens toquen aquella part interior nostre que tenim ben amagadeta.
Evidentment, es toquen molts temes i àmbits, depenent dels personatges entrevistades, però cada dia hi trobem un xic d’autoconeixement i de filosofia de vida.

Doncs bé, com deia, la setmana passada va ser especialment “fructífera” en aquest sentit,
Per començar, dijous dia 16 el protagonista ens deixava sentències com aquesta:

"La prisa es el mejor modo de perder el tiempo".
Stefan Klein, físico, estudia la nostra percepció del temps i la felicitat ; autor de 'El tiempo'

No està malament, oi? Al llegir l’entrevista, encara em va copsar més el que aquest científic alemany argumentava...

" La felicidad es el instante; la satisfacción, el balance.
Y debemos advertir que la satisfacción es fácil de estropear sólo con un mal momento. "
Stefan Klein, físico, estudia la nostra percepció del temps i la felicitat ; autor de 'El tiempo'

Noi! en una societat com la nostra, tant desordenada i vertiginosa, frases com aquesta et provoquen un somriure... i pensem “ Cuánta razón tiene este tio!” , la de cops que un dia magnífic es trenca per una tonteria ... quantes vegades!
De fet, no es pot tenir mai tot, sempre pot fallar quelcom ( Murphy existeix!) , però potser aqui rau la clau de la questió...precisament el secret es troba en la recerca dels petits instants, instants que ens donin el que més s’acosti al que anomenem felicitat, i aquesta lluita contínua amb tot el dret a equivocar-nos que ens permeti seguir buscant.


L’Stefan Klein també reflexiona sobre per què com més grans ens fem més ràpid passa el temps , o això ens sembla... la raó està en el nostre cervell. Aquest és l’encarregat d’associar la percepció del temps i el funcionament de la memòria.
Els joves percebem el temps més lent perquè la memòria està treballant emmagatzemant moltes dades. En canvi, la gent gran que ja ha emmagatzemat a la seva memòria gran part de les dades de la seva vida, el temps els hi passa molt ràpid.
També tenim la sensació de que le temps passa més ràpid quan estem entretinguts, en un trajecte cap a un lloc desconegut ( no us heu fixat mai que el camí d’anada sempre es fa més llarg que el de tornada? ) o amb la por o en una situació de perill , on tenim la sensació que el temps es para. La por estimula la memòria i ens fa retenir molta informació per si es tornés a repetir una situació similar. És una característica evolutiva que ens facilita la supervivencia.
A que és interessant?

Ah! També feia una reflexió molt interessant sobre els subordinats i els caps ( jefes) en el món laboral… deia que els subordinats sempre tenen la sensació de pressa i de perdre el temps, així com d’stress i ansietat en més gran mesura que els grans directius; la raó es troba en la satisfacció personal i en els objectius assolits. En quan l’ésser humà és conscient d’assolir el que s’ha proposat, es relaxa i administra molt millor el seu temps i és molt més feliç. En canvi, el subordinat sempre té la llosa sobre el cap de que l’estan evaluant i que ha de justificar el seu lloc de treball… s’autoimposa inconscientment la presió…d’aquí el seu malestar .

Us sembla familiar tot plegat? Qui més qui menys ens hem sentit Així, oi?

A mi em va encantar llegir aquesta entrevista, i veient que aquest físic ha publicat un llibre recentment ( titul.lat “El Tiempo”) qualsevol dia d’aquests m’el compro!!!
El què s’aprèn en un moment… ja us deia que La Contra està molt bé… a partir d’ara em prendré les coses amb calma, que no vull perdre el temps!

Salut!

"Vivir Adrede" , de Mario Benedetti

La passada Diada de Sant Jordi vaig quedar per dinar amb la Montse.

Vem anar a Diagonal Mar , com de costum, i després de dinar vem sortir a la terrassa del centre comercial on hi havien les típiques paradetes de llibres i roses pera fer honor al dia en questió.


Vaig ullejar els llibres que allà s'exposaven, més que res per a fer el xafarder, i de sobte un llibre em va cridar l'atenció... l'última creació de Mario Benedetti.


Aquest escriptor uruguaià mai m'ha deixat indiferent, i vaig prendre el llibre i el vaig fullejar...


Sabeu allò que de vegades passa quan agafes un llibre i vas alternant una pàgina i una altra i el que llegeixes t'agrada cada cop més... i més... Doncs això és el que em va passar, i, evidentment, vaig comprar el llibre.


Vivir Adrede és una obra totalment recomanable als qui estimen la vida i el fet de viure.

Mario Benedetti reflexiona sobre la vida, d' on venim, del que som, cap on anem ... amb les paraules més senzilles i planeres, el que fa que t'arribin més profundament.


És com un bàlsam llegir-lo, jo l'he gaudit moltíssim.

Us en poso un fragment per a assaborir.lo un xic:

" Los sentimientos se deslizan, a veces se refugian en guaridas de amor, pero cuando emergen al aire preso o libre, dan el color del mundo, no del universo inalcanzable sino del mundo chico, el contorno privado en que nos revolvemos. Gracias a ellos, los sentimientos, tomamos conciencia de que no somos otros, sino nosotros mismos. Los sentimientos nos otorgan nombre, y con ese nombre somos lo que somos."

Genial, oi?

Mario Benedetti també escriu poesia , qualsevol dels seus llibres són de capçalera , però Vivir Adrede, al ser petites reflexions ( com a molt d'una pàgina cadascuna ), són 107 petites dosis d'humilitat, d'autoconeixement i de sentiments.... de VIDA!

Al final del llibre , Benedetti ha inclòs el que ell anomena Cachivaches, 83 frases plenes d'ironia, humor i jocs de paraules.


En definitiva, un llibre que val enormement la pena!!

"MAUS" , d'Art Spiegelman

El cap de setmana passat vaig acabar de llegir MAUS , d'Art Spiegelman.

M'el va recomanar una bona amiga meva ( gràcies, Montse!) i una mica reticent el vaig comprar i vaig començar a llegir.lo.

Val a dir que Maus és un còmic en blanc i negre, i al ser còmic i donada la insistència i passió de qui m'el recomanava, m'hi vaig llençar.

Bé... un cop llegit, he de dir que és de lectura obligada... no només pel tema del que parla ( l'holocaust nazi), sino per la senzillesa, familiaritat i alhora cruesa de com et va narrant la història d'en Vládek Spiegelman, pare del dibuixant, jueu polonés que va sobreviure a aquest desastre, aixo sí, amb les consequències que li comporten en el seu dia a dia un cop ja és vell, i com el seu fill ho viu tot plegat en la seva actual vida als Estats Units.

En la història dibuixada, els jues s'ens mostren com a ratolins (maus vol dir ratolí en alemany i és així com els anomenaven despectivament), els nazis s'ens mostren com a gats, els polonesos com a porcs, els americans com a gossos... manera subliminal de relacionar.nos les actituds de les diferents persones respecte la tragèdia que es vivia a mitjans del S.XX a Europa.

Es un llibre que no et deixa indiferent, que t'enganxa, t'atrapa i, m'atreviria a dir que et fa veure certes coses d'un altre manera... malauradament també te n'adones que l'èsser humà no n'aprèn mai, i admires profundament els supervivents d'aquesta barbarie no tan llunyana.

"MAUS, relat d'un supervivent " em va fer plorar, em va fer riure i, sobretot, em va ensenyar .

Com a cloenda, comentar-vos que Maus està considerat unànimement per la crítica com un dels millors còmics de la història.

A més, es tracta d'un dels pocs còmics que no només va trascendir el gran públic sino que ho va fer amb un gran reconeixement: va rebre un dels prestigiosos Premis Pulitzer l'any 1992...

així doncs...a que espereu per a llegir-lo?

Per a més informació, cliqueu aquí

Petons

Marta