dissabte, 20 de setembre del 2008

"Vivir Adrede" , de Mario Benedetti

La passada Diada de Sant Jordi vaig quedar per dinar amb la Montse.

Vem anar a Diagonal Mar , com de costum, i després de dinar vem sortir a la terrassa del centre comercial on hi havien les típiques paradetes de llibres i roses pera fer honor al dia en questió.


Vaig ullejar els llibres que allà s'exposaven, més que res per a fer el xafarder, i de sobte un llibre em va cridar l'atenció... l'última creació de Mario Benedetti.


Aquest escriptor uruguaià mai m'ha deixat indiferent, i vaig prendre el llibre i el vaig fullejar...


Sabeu allò que de vegades passa quan agafes un llibre i vas alternant una pàgina i una altra i el que llegeixes t'agrada cada cop més... i més... Doncs això és el que em va passar, i, evidentment, vaig comprar el llibre.


Vivir Adrede és una obra totalment recomanable als qui estimen la vida i el fet de viure.

Mario Benedetti reflexiona sobre la vida, d' on venim, del que som, cap on anem ... amb les paraules més senzilles i planeres, el que fa que t'arribin més profundament.


És com un bàlsam llegir-lo, jo l'he gaudit moltíssim.





Us en poso un fragment per a assaborir.lo un xic:

" Los sentimientos se deslizan, a veces se refugian en guaridas de amor, pero cuando emergen al aire preso o libre, dan el color del mundo, no del universo inalcanzable sino del mundo chico, el contorno privado en que nos revolvemos. Gracias a ellos, los sentimientos, tomamos conciencia de que no somos otros, sino nosotros mismos. Los sentimientos nos otorgan nombre, y con ese nombre somos lo que somos."

Genial, oi?

Mario Benedetti també escriu poesia , qualsevol dels seus llibres són de capçalera , però Vivir Adrede, al ser petites reflexions ( com a molt d'una pàgina cadascuna ), són 107 petites dosis d'humilitat, d'autoconeixement i de sentiments.... de VIDA!

Al final del llibre , Benedetti ha inclòs el que ell anomena Cachivaches, 83 frases plenes d'ironia, humor i jocs de paraules.


En definitiva, un llibre que val enormement la pena!!

divendres, 19 de setembre del 2008

II Setmana de Tossa Solidària

Enguany es celebra la segona setmana solidària de Tossa de Mar, i, com que considero que és una iniciativa fantàstica i per a causes molt justes, m'hi implico activament tant com puc.
Diguem, de manera modesta, que formo part del que s'anomena Tossa Solidària , un grup de gent ( població civil, per entendre'ns) que representa la part no política ni de ONG que participa en aquest projecte.


Per a més informació i si voleu col.laborar.hi, clickeu aquí ( web de Metges Sense Fronteres), o aquí, al web de Diari de Girona fent.ne ressò .



L'any passat, al 2007, es recaudaven diners per a la Fundació Vicenç Ferrer, per a la construcció de cases al Sud de la India. Va ser tot un èxit, es varen construir 7 cases per a 7 famílies!
Aquest any, la ONG escollida ha estat Metges Sense Fronteres, i s'intentarà millorar la nutrició infantil al Níger, Àfrica. Per a que la canalla creixi com es mereixen...

Per a veure el programa dels actes que s'organitzen amb aquesta finalitat , clickeu aquí.

El meu vincle amb Metges Sense Fronteres també ve donat per que el meu amic Dani ( que ja he citat en aquest bloc) n´és cooperant i és una tasca que admiro moltíssim i que hauriem de seguir.la d'aprop.

No cal dir que us animo a tots a participar.hi, en l'edició d'aquest any de la Setmana Solidària o en les que hagin de venir, val moltíssim la pena.

Bé, la questió és que aquest any s'em va demanar de fer uns petits escrits per a diferents fulletons a repartir al llarg d'aquesta setmana, i m'agradaria compartir.los amb tots vosaltres, per que el que es diu realment ho penso, i podria il.lustrar una mica més tot el que engloba Tossa Solidària... espero que no us dexi indiferents...


“Tots estem avui aquí perque. . . Creiem. . . Que la pobresa és intolerable en un món d’abundància. I tots estem aquí avui per que estem convençuts—més aviat sabem—que podem acabar amb la pobresa en l’espai de la nostra vida, amb les nostres pròpies mans i amb les nostres pròpies ments.”
Kofi Annan

Molts de vosaltres us podrieu preguntar … Per què Tossa Solidària?
Com és que un grup de persones de Tossa de Mar s’involucren de cop i volta en un projecte solidari una setmana a l’any? Què fa que ens hi impliquem?
Doncs és ben senzill; com a tots els que esteu avui aquí, el que ens mou és una causa justa que ens tregui de la nostra indiferència i que ens motivi a fer quelcom més enllà de la passivitat , que ens faci donar un pas endavant per a que es materialitzi en accions concretes d’ajuda vers qui més ho necessita.
L’any passat, ens moguerem per a la Fundación Vicente Ferrer , i enguany, per a Metges Sense Fronteres

Per que , un dia qualsevol, et trobes a tu mateixa mirant la televisió on l’únic que s’hi mostra és gent patint, subsistint o defallint… i tu, asseguda al sofà amb el comandament a distància a la mà, simplement canvies de canal.
Us sembla familiar?
Així som, tots plegats ens hem tornat indiferents a la misèria i penúries dels altres , ens hem tornat passius davant el que passa al món al viure envoltats de luxes i facilitats.
Però ens hem parat a pensar per un moment que el que veiem a la pantalla ens podria haver passat a nosaltres?
Donat el cas, de ben segur que desitjariem desesperadament que una petita part dels que viuen en el “món desenvolupat” s’enrecordessin ni que fos de tant en tant de nosaltres i ens donessin un cop de mà.
Veritat?

Per això Tossa Solidària

Per que si tots fessim aquest acte d’humilitat de tant en tant, potser les coses canviarien.
De moment, la iniciativa de la Setmana Solidària de Tossa de Mar cumpleix 2 anys, i esperem que en faci molts més , gràcies a tots aquells i aquelles que, en algun moment o altre, en un acte d’empatia, ens hem posat al lloc d’aquesta gent i ens hem esgarrifat només d’imaginar-ho.

Tots els que esteu avui aquí també ho heu fet, i entre tots plegats hem aconseguit que una aportació de molts granets de sorra ajudi a millorar, si més no, temporalment, les condicions de vida dels nens de Madaoua, Níger.De segur que us n’estaran agraïts per sempre, i m’agradaria pensar que el seu somriure ens farà a tots una miqueta més
humans.



Aqui en teniu un altre...


“La abundancia me hizo pobre.”
Ovidio



Donar és un acte plenament recomfortant, potser dels més nobles que existeix: ens fa sentir més humils , més humans, i el més curiós de tot, és fa sense esperar res a canvi.
Però m’atreviria a dir que SÌ que es rep quelcom a canvi; ens reconforta enormement pensar que amb la nostra petita aportació a una causa justa (ja sigui amb temps, amb idees, fent la gestió, o aportant diners ) estem fent que la qualitat de vida de centenars de persones millori , i això ens fa sentir millor, ens fa sentir una mica més persones.
Amb tant poc es pot fer tant!


Que per molts més anys es pugui anar celebrant aquesta setmana solidària , doncs avui en dia, la solidaritat és un valor imprescindible per a millorar les condicions de vida de mil.lions d’homes, dones i nens que realment ho necessiten.

Ells son la prova vivent i palesa de que l’ ésser humà amb molt poc pot viure, ens recorden que hi ha encara molt per fer i per canviar, i que l’evolució de la societat no es basa només en la riquesa, si no en molts altres valors, potser menys tangibles però de ben segur extremadament necessaris.

Donar és un acte noble i recomfortant com pocs, i alhora ens fa adonar de que entre tots , som capaços d’aconseguir qualsevol objectiu que ens proposem.


Tot i que soni utòpic; entre tots, podem moure muntanyes!


dijous, 11 de setembre del 2008

11 de setembre




Bona Diada a tots/es
i

VISCA CATALUNYA!!!




dilluns, 8 de setembre del 2008

Obert després de vacances

Molt bones.
Avui he tornat a la feina després de 4 setmanes ( ! ) de vacances... sóc conscient que sóc privilegiada, doncs no tothom té aquesta sort.

De vegades va bé aturar.nos un moment i adonar-nos de la gran sort que tenim, és un acte de modèstia que va bé de fer, ja que ens fa sentir un pèl més humans i ens fa una micona més feliços ... de fet, diuen que la felicitat com a tal no existeix, no és un estat constant ni perpetu, si no que és una sensació de calfred que en un instant et fa sentir l'home/ dona més afortunat/ ada del món,
és un sol moment, però t'hi sents, i així anem vivint, tot esperant que aquesta sensació es repeteixi altra volta i ens faci adonar del privilegi de viure.

Jugant amb la frase "Tancat per vacances", diguem que jo" Obro després de vacances", què coi! que han estat plenes de vivències, records, experiències, ( alguna borratxera, també!), moments màgics, viatges descobridors, familia, amics, amor, un casament fantàstic ( el meu germà Oriol amb la Sònia), un altre casament en terres pamploniques amb tota la colla de la facultat, moltes hores dormides, moltes hores vora la mar, molt de descans , gols del Barça cridats al Nou Camp, vespres banyant-nos a Mar Menuda, trajectes en moto, sensacions de felicitat, inspiracions escrites, àpats de cinc estrelles, ... ufff! No acabaria mai, i sempre és bo deixar quelcom sense dir...així pren més força quan hi pensem...

Sant tornem.hi, que no ha estat res!!!

Ara, fins Nadal... aish! snif!

Frase del dia - XI

"Quizás la imaginación no sea más que la inteligencia que se divierte"

Eduardo Jáuregui, Professor a la St Louis University