Músiqueta revival per a un dia d'estiu

La vaig sentir l'any passat a Eurovisió...representava a França, i a mi em va enganxar...

el cantant era conegut a França, i va sortir amb un "desparpajo" i manca de complexes brutals...uns tios fent els coros, ell amb ulleres de sol, barret i una bola del món inflable a les mans...i el tio va cantar bé!!!

La melodia, tipus revival i amb un ritme enganxós, però amb classe... res, que em va encantar!
els coros recorden una miqueta als Beach Boys pero amb molt més ritme i jocs de veus...

Evidentment, Sebastien Tellier va quedar mooolt malament en la classificació ( com acostuma a passar a Eurovisió amb les cançons mínimament de "qualitat"...) Però tot és subjectiu, i vés per on que en uns mesos sortia aquesta mateixa melodia musicant un anunci de cotxe de marca francesa, i a iCat FM no paren de posar.la... i jo que cada cop que sona, no paro de cantar i moure'm tot ballant.la... (avui l'he tornat a sentir!)

o sigui, que us la poso ja , no????

M'encantaaaaa...
Divine - Sebastien Tellier




No us sentiu una mica més... pa pa pa pa pa paaaa ... genials?

Clicktossa 2010...i els clicks van arribar a Tossa...i van triomfar!!!!

Benvolguts
hagués volgut posar aquest post molt abans, però si heu llegit el meu post anterior, en sabreu la raó de no haver,ho fet fins avui...
però més val tard que mai, oi?

Doncs res, us comento que "Els clicks arriben a Tossa" va ser un èxit, van assistir 1.800 persones entre adults i canalla, i pels comentaris que vaig senir van gaudir de valent.
Hi havien 12 diorames, un d'ells sobre els drets humans per a començar a fer boca per a la III Setmana Solidària de Tossa de Mar, un altre fet pel mateix cos de Policia de la vila, i els altres fets per grans professionals de l'art del diorama...espectaculars!!!
L'oest americà, escenes de la pel.lícula "300", una ciutat amb tot de detalls, l'espai , pirates, escenes de la presa de la Bastilla, exèrcits enfrontats amb total estratègia, l'edat mitja, romans... de tot i força!
També hi havien botigues on podies trobar l'inimaginable en format Playmobil, peces soltes, ninos especials, clauers...
Vaja, que va valdre la pena i que desitjo poder repetir l'any vinent, i organitzar.ho de nou amb Somclicks i l'Ajuntament de Tossa.
Van ser dos dies amb molta feina, però que el bon ambient que hi havia et feia tot molt més agradable. Gràcies a tots!!!

Adjunto links a diferents llocs de la xarxa on es van fer ressó de Clicktossa, algun bloc particular de gent que va assistir,hi i amb fotos molt, molt xules...
m'hi vaig entretenir buscant i buscant i va haver.hi sort!! ;o)
Per a que us feu una idea del que va ser. ..

promocio a El Troc - web de col.leccionisme ( el meu amic Jordi Goñi que m'estima molt...gràcies!!!)

El blog d'en Vitalis ( és un tossenc, tossenc...), amb fotos molt maques !


Blog d'una noia de Lloret que va venir, Des del meu punt de vista ( va posar un post abans d'anar.hi, no s'acabava de creure lo de que regalessim el punt de llibre!!!) i el de després on hi han fotos i comentaris molt positius ( fins i tot a Lloret els va arribar la promoció!!! ole!)

entrevista a en Carles de Somclicks per part de TVTossa

més fotitos:
http://jalbum.net/browse/user/album/662713/

i per últim, pero no per això menys important, la pàgina de Somclicks amb post a la Fira de Tossa ( fotos, comentaris...)
http://foro.somosclicks.org/viewtopic.php?t=2811

Ara haurem de dir que "els clicks ja han marxat de Tossa de Mar", però que potser hi tornaran l'estiu vinent com fem molts de nosaltres, no us sembla?

Petons!!!!

Neu a Barcelona!

Feia 17 anys que no nevava tant a Barcelona com ahir ho va fer…
Recordo que llavors, jo tot just començava a anar a la Facultat de Biologia i era una joveneta amb tot per fer, amb la butxaca buida i el cap ben ple … noi, quins records!
Bé, doncs ahir , em vaig trobar a ple Eixample, on tinc les oficines, jugant amb les volves que queien com si fos llavors, com una nena gran, i amb un somriure al rostre de satisfacció immensa.

Va començar a nevar al migdia, en sortir cap a dinar les meves companyes i jo anàvem exclamant “ Està nevant!... Està nevant! “… cap a la tarda aquesta expressió ja s’havia transformat en “ Com neva! “, i estona després ja va canviar a “ Osti! Heu vist com neva?!”…

Ens hauríeu d’haver vist a unes set - vuit persones tots majors de 35 anys badant des de darrera de la porta de vidre de l’entrada amb la boca ben oberta i els ulls mirant enlaire.. “uau… que maco!...” quina passada…”… “és preciós, oi?”… “osti, la que està caient”…”Tot està blanc…mira el de la moto! “… " a mi és que m'encanta veure nevar"... “ mira,està quallant…”

Per un moment tots els que ho admiràvem erem com criatures.. vem sortir a fer.nos fotos, ens vem tirar boles de neu, aixecàvem els braços volent agafar les volves en l'aire, trepitjàvem la neu per a sentir el cruixir sota els peus... vaja, que èrem feliços!
I com nevava al bell mig de l’Eixample!!! Magnífic! Els arbres eren de postal, tots retallats per la neu, i els vianants, juntament amb els que érem allà, érem partíceps d’aquest moment màgic.

Però aquest moment tant especial , amb el pas dels minuts, va esdevenir cap a unes altres sensacions...les expressions es van transformar en : “ a aquest pas ens quedem aquí a dormir”…”osti, els nanus!”...” “no para, eh?” … “cullons, com neva!està tronant!”… ”aquesta si que es forta!”…” Nois,que diuen a la ràdio que no van els busos ni els trams”… “ osti, els cotxes estan patinant”… ”ai, ai ,ai … potser que fotem el camp...”

Total, que vem posposar la reunió que teníem, i, per a poder tornar a casa, vaig haver de deixar el cotxe al pàrking de l’oficina, i vaig haver d’anar a buscar el metro ( evidentment, hi vaig arribar ben xopa).

Però el pitjor de tot va ser el tros que vaig haver de pujar caminant fins a casa…
Semblava que estiguessis en una ciutat apocalíptica... cotxes en mig del carrer, la gent intentant no caure, un silenci aterridor...semblàvem animes en pena per mirar de no relliscar!!!
I , a sobre, el tros a pujar feia pendent... total, que si m’haguèssiu vist per un forat us hauríeu pixat de riure, us ho asseguro...

Vaig arribar, finalment, i això és l’important, amb la meva integritat física intacte! ( bé, això us ho comfirmo en uns dies) .... i em vaig "regalar" a mi mateixa una passejadeta amb el gos pel carrer tot nevat i cobert per un mantell blanc, sense cotxes circulant i amb els veïns admirant l’estampa com jo feia... Amb el fred que m’acariciava el rostre...

Malgrat tot, va ser un dia únic!

2on aniversari del bloc!!!!

Ja fa dos anys que aquesta aventura va començar...
no està gens malament, el temps va passant ...i quedant!

"Tot passejant per la vida" , en el seu segon anyet, ha tingut 2.514 visites (l'any anterior no arribava a 2.000!) , de 1.189 usuaris diferents (majoritàriament d'Espanya - Catalunya , però també de molts llocs del planeta, fins a 42 països !), i hi he postejat 73 entrades... ( 1 més que al 2008, ups!)

Unes quantes xifres per a començar el 2010, i espero que, per part meva, en aquest any nou el bloc tingui encara més posts!!!

Només em resta donar-vos les gràcies per fer.ho possible!

Ens veiem tot passejant, si ho voleu, és clar!

Petons

BON NADAL !!!! Hou, Hou, Hou...!!!!

El meu Pare Noël particular us desitja Molt Bon Nadal !!!!!!!!!!

Que sigueu feliços aquests dies en companyia de la vostra gent...


Hou, hou, hou!!!!

Petonets!!!

Per a tots... una mica de màgia

Màgia la que he sentit en veure el video que us poso a continuació...

sobren les paraules...

gaudiu.lo!!



*Creació del bloc http://playmobilmania.blogspot.com/ ... sense desperdici!! Espero que no et molesti que l'hagi insertat...gràcies!


PS: Ultimament estic molt "clickera", serà que torno uns anys enrera quan jugava amb els meus germans amb els clicks i aquelles estones s`han tornat eternes en la memòria... o potser serà per que en uns mesos hi hauran novetats al respecte...mmmm...misteri...

Cuideu-vos, un petonet!

Tornem a l'Edat Mitjana per unes hores...

Aquest cap de setmana es cel.lebra a Lloret de Mar la IX Fira Medieval.

No és el primer cop que ens hi acostàvem, però us asseguro que l'experiència és molt maca.
La palla omple els carrers, així com les xarangues de músics i animadors de l'època, sents en un moment olor a castanyes torrades barrejada amb l'incens, olor a rostit, a formatges, a perfums, a pa recent fornejat, a vi calent... et vas trobant ponis, bens i cabres, les paradetes dels artesans: ceramistes, ferrers, vidrers, joiers i joguinaires.

Tots els participants van vestits de manera medieval, amb molta gràcia i també hi ha espai per a unes quantes paradetes amb tò d'Orient.... pots degustar tè amb pastes àrabs ( delicioses...) o shawarmes i falafels recent fets...

A més, val a dir que al fer-se fosc més aviat ara a la tardor i, al acostar-se Nadal, la il.luminació pren més protagonisme i fa que encara es gaudeixi més de l'experiència...

Us adjunto el programa : cliqueu aquí

Evidentment, és impossible sortir-ne sense haver fet "gastu"... i ,si no em creieu, feu la prova! Jo prefereixo no comptar el que m'hi he deixat...això sí, ha valgut molt la pena... i la cuina de casa i el meu estòmac ho agrairan! ;o)

Si no hi podeu anar enguany, podeu provar d'anar-hi l'any vinent, cap a finals de novembre teniu una cita al "túnel del temps" a la Costa Brava.

I com que estic generosa, adjunto link a una web de Fires i Festes a Catalunya que farà que en trobeu alguna ben aprop de casa. Podeu triar per població , per mesos i per temàtiques... no tindreu excusa per a no aprofitar els dies de festa, eh???

Gaudiu-ne!
Petons!

El cor de la nostra Via Lactea

Espectacular foto la que m'he trobat tot esmorzant aquest matí...

És el centre de la nostra galàxia, la Via Lactea, en aquesta espectacular intantànea , resultat de la col.laboració entre els millors telescopis espaials per a homenatjar Galileu en l'Any Internacional de l'Astronomia ( post anterior clicant aquí ).

Enguany es compleixen 400 anys des que aquest científic va enfocar el cel... quasi res...

Per a veure el ressó de la notícia i una miqueta més d'informació, adjunto links a El Mundo i a La Vanguardia

Admireu la gran immensitat de l'Univers i ens n'adonarem de lo petitons que sóm... impressiona, eh?

Un petonet

Les frases de les bosses de sucre

D'un temps ençà, quan quedo per dinar amb la Montse, en demanar el cafè d'havent menjat, em trobo amb petites sorpreses impreses en les bossetes de sucre...

La iniciativa s'anomena "Filosofia Q , Pequeñas decisiones que hacen Grande el Mundo", i he de reconèixer que les frases escrites en el paper blanc són petites meravelles.
Cercant a la web, he descobert que aquesta proposta és de Cafès Novell, amb seu a Vilafranca del Penedès, Catalunya.
Adjunto link aquí

Us poso unes quantes d'aquestes frases com a mostra:
( sí, sí, cada cop que llegia quelcom que m'agradava, buidava la bosseta de sucre, i me la posava al bolso(( us podeu imaginar com m'ha quedat l'interior de la butxaca...m'ha quedat ben "dolça"))

"Un café visto y no visto.
Envolver recuerdos. Plantar un árbol.
Caminar bajo la lluvia..."

"Regalar una sonrisa.
Una palabra amable. Una caricia.
Un café solo, con leche o con los amigos..."

"Un café corto. O largo.
Sin mirar el reloj. Reciclar ideas.
Mirar hacia dentro. Hacia fuera.
Ahorrar energia. Soñar..."

"Mirar al cielo. Dormir debajo de un árbol.
Andar descalzo por la hierba. Por la luna.
Oler la brisa del mar."


Es fantàstic con aconsegueixen transportar per un instant al qui ho llegeix a un espai de relax i tranquilitat... sempre fent referència al café, però relacionant.lo amb moments intensos i de satisfacció...

La trobo una iniciativa excepcional, us asseguro que cada cop que em porten el café, miro el sobret i dibuixo un somriure. Per un moment em transporten a la grandesa dels petits grans moments de la vida...

Petons i salut!

10 anys sense Sau

Ai! Dolça nostàlgia!!!

A la revista Enderrock d'aquest mes de febrer regalen un cd titul.lat M'en Torno a Sau: Tribut a Sau, incloc temes .

Val la pena escoltar versionades en diferents estils les cançons que molts de nosaltres tenim en la nostra memòria col.lectiva... grups emergents i consolidats del panorama musical català han volgut d'aquesta manera retre homenatje al desaparescut Carles Sabater, mort ara fa 10 anys, i en consequència, al grup Sau del que formava part juntament amb en Pep Sala.

Especialment sorprenent la versió instrumental del "Boig per tu", amb estil reggae ( El Belda i el conjunt Badabadoc ), i les versions del "Només ho faig per tu" ( Miquel Abras), d'una delicadesa emocionant,"Perestroika" (Verdcel), gran descobriment aquest grup, "Envia'm un àngel" (Bikimel), gratament encertada o "El tren de mitjanit" en veu femenina ( La Puerta de los Sueños).

Si més no, els nous arranjaments són de bon escoltar, cada grup amb el seu estil personalitza les cançons més conegudes i recordades d'aquest grup tant determinant durant els anys 90.

S'em fa agradable d'escoltar certes cançons imborrables en la meva memòria ( era una adolescent aleshores...) amb estil techno electrònic, amb bases rítmiques o amb riffs de guitarres al mes pur estil indie... sense comptar la qualitat de molts dels grups participants en aquest recull, noms que sonaran molt en un futur, sens dubte...

( Destacaria els anteriorment citats i també Espart, ERM i La Brigada...)

Això sí, el resultat val molt la pena. Els temes agafen una riquesa sonora brutal.

I ara, tornant enrera uns 15 anys, exclamaria : Visca Sau!!!!

Atenció! He afegit nous gadgets al bloc

Per la vostra informació , he afegit dues noves icones al bloc que crec us poden ser d'interès ( s'accepten crítiques , suggerències i afalacs)

En primer lloc, al final de la columna dreta, hi he posat la "National Geographic Photo of the Day" , que va canviant dia a dia i que ens enriquirà les pupil.les enormement ( n'estic segura, són precioses) . Si clickeu a la foto, aneu a una altra web on la veureu amb més definiciño i , a més, us les podeu baixar com a wallpaper ( pantalla d'escritori) o el que desitjeu.

I, en segon i últim lloc ( de moment...), al final del bloc ( final , final...) teniu un cercador de receptes "Cocina 10 .com " especialment indicat per a qui, com jo, ens agrada la cuina i de vegades no sabem on coi buscar les receptes pertinents. Es un cercador de moltíssimes webs de receptes ( he fet unes proves amb plats més i menys coneguts i et deriva a webs d'allò més interessants!)

Començo l'any amb ganes, eh?

Apa! No us queixeu que us alegro la vista i l'estòmac! ;o)

Petons!

1 er aniversari del bloc!!!!

Ja fa un any que vaig començar aquest bloc... Com passa el temps!

"Tot passejant per la vida" , en el seu primer anyet, ha tingut 1.991 visites ( mmm, quasi 2.000!) , de 981 usuaris diferents ( majoritàriament d'Espanya - Catalunya , però també de molts llocs del planeta ! ), i hi he postejat 72 entrades...

Unes quantes xifres per a començar el 2009, que espero que, per part meva, tingui més entrades en aquest nou any!!!

Només em resta donar-vos les gràcies per fer.ho possible!

Ens veiem tot passejant, si ho voleu, és clar!

Estampes urbanes

Als que vivim en una gran ciutat , com ara jo, s'ens fa inevitable veure constantment, en els moments mes inesperats, el que jo anomeno "estampes urbanes"...

A qualsevol carrer, racó, asfalt, botiga et pots trobar aquests petits tresors...

i només es poden anomenar així quan tenen un efecte concret... quan fan que els que passem pel costat projectem un gran somriure, que per uns moments ens farà oblidar el que segons abans ens preocupava...

avui me n'he trobat dues... i m'han regalat dos somriures per a la meva col.lecció.

Tapeu-vos, que fa fred!!!

( pels que estigueu encuriosits, us dic quines eren les estampes... però explicades no fan el mateix efecte...
Al mercat del Ninot, al C/Casanova, a quarts de 4 de la tarda les dependentes de les paradetes de roba ,veient la manca d'activitat , passen el fred amb un cafe a les mans assegudes a l'acera en cadires i amb una taula al mig on juguen al parxís... el taulell, aixo si, per evitar que el dau caigui al terra te "reforços" de cartró que fan de barrera... totes contentes elles, s'ho passaven de bé... alegria per a la crisi !

Al C/Marina, pujant cap Sagrada Familia ( de mar a muntanya) , pel carril bici una noia amb una bicicleta de Bicing, i en una mà porta la corretja que l'uneix a un gosset corrent al seu costat.. els dos, tant panxos, al.liens a les mirades de complicitat que els dels cotxes els fem... transmetien tanta felicitat i tranquilitat... a més, el gosset era monissim, sempre pendent de la seva mestressa...

Bona nit! )

Marketing "personal"

Fa uns dies estava prenent un cafè d'hora al matí amb les lleganyes als ulls i tot d'una s'em va acostar un noi amb un ipod i uns auriculars.

" Hola, sóc músic. Vols escoltar les meves cançons?"

Em va sobtar que fos tant directe i que m'abordés com si tal cosa.
Bé,... jo li vaig dir, "Vinga, aviam què tal" ( ja que ell no es tallava un pèl, doncs jo tampoc! )

La veritat és que alguna de les cançons no sonava malament, i el noi m'explicava que ho feia tot ell: música.,lletra, tocar els instruments, les gravacions... i que al no trobar discogràfica anava per tot Catalunya fent promoció directe a client amb el seu cd... que costava 10 eurus ( un pèl car, li vaig dir) però com que el nano em va semblar simpàtic i em va enganxar una mica fora de joc, li vaig comprar la seva creació...

Aviam, el cd no és gran cosa, les lletres són bastant senzilles, però les melodies no em van desagradar, alguna estava ben treballada.. així que em vaig sentir com que feia una aportació a una bona causa...

pel sol fet d'anar de persona en persona fent-se autopromoció ja es mereix un mèrit, no trobeu?

Com aquella dita "Yo me lo guiso, yo me lo como"

Que tinguis sort!!! Per alguna cosa es comença, no ?

Petons!

El Dimoniet Negre

L'altre dia estava jo com de costum per un dels hospitals de Barcelona, ja se sap, temes del curro, en concret era a Vall d'Hebron, i al sortir a l'exterior finalitzades les visites, i anant a buscar el cotxe, vaig sentir una flaira super agradable, com dolça... que semblava venir de la cigarreta d'un noi que era davant meu...

Era un "ambulanciero" que anava fumant tant panxo, i com que a mi les olors avainillades m'encanten, al anar.la sentint com que em va donar bon rotllo...

bé, doncs que no em tallo un pèl i li dic "- Perdona, sento l'atreviment , però quin tabac estàs fumant?-"

I el noi, super maco, em diu que és un tabac holandès, que un col.lega li havia recomanat, amb gust de vainilla, i que si en volia un... i, res, que m'en vaig anar amb un cigarret "avainillat" al bolso...


Bé, aquest tabac es diu Black Devil, té un disseny força txulo i les cigarretes són de color negre , semblen uns purets amb filtre i és tabac ros.

Al vespre, al fumar-me'l , em va agradar...





La meva sorpresa va ser al anar a l'estanc a comprar-ne ( em pensava que el dependent m'engegaria...) i veure que també n'hi han amb sabor xocolata!

Paquet negre, sabor a vainilla,; Paquet gris, sabor a xocolata...
em va fer gràcia, i total, que m'en vaig comprar un paquetet... de xocolata, doncs era el que hi havia a la botiga...



que voleu que us digui, un pèl empalagosos són... però son agradables de fumar... et deixa un regust als llavis bastant curiós, però el millor del tema és la olor que emeten, és com si es fumés en pipa...
i a mi em recorda anys enrera quan el meu pare fumava en pipa els dissabtes al vespre... potser per això en sentir la oloreta el primer cop em va donar bona sensació...



Au, aviam qui s'atreveix... de moment, a mi ja només em queda mig paquet...