Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fotent canya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fotent canya. Mostrar tots els missatges

dimarts, 30 de novembre del 2010

Recital blaugrana...

Era l'aniversari de la meva mare, el 29 de novembre , i ella ja va dir.ho...

"un Barça - Madrid el dia que faig anys??
Guanya el Barça segur!!"

renoi, si va guanyar... ara ja tenim quelcom més a cel.lebrar un 29 de novembre ! ;o)

Per si no sabeu el resultat, us en dono una pista :




FORÇA BARÇA!

ARA, I SEMPRE!!!

Tinc el cor blaugrana, des que vaig nèixer!



dimecres, 28 de juliol del 2010

Ultimament encara fa més mal llegir segons què...

" Ara, per pagar, ja queda vostè " 29/06/2010

"Ahir, "Le Monde" dedicava la totalitat de la seva pàgina 3 a un reportatge, demolidor, sobre l'aeroport de Ciudad Real. Es tracta d'un equipament d'última generació, amb una de les pistes més llargues d'Europa ( 4 Km ), capaç fins i tot de permetre l'aterratge de l'Airbus A380, l'avió comercial més gran del món. Les instal·lacions estan dimensionades per acollir un volum de dos milions i mig de passatgers l'any. Per gestionar-lo hi ha 91 treballadors directes, més uns 200 de les diverses empreses concessionàries.

"Avui, un silenci de catedral regna en l'immens hall de les sortides", escriu el reporter del diari parisenc. El cas és que l'aeroport de Ciudad Real només té tres vols setmanals, que gestiona Ryanair gràcies a una subvenció pública. La cafeteria pràcticament només serveix esmorzars als mateixos treballadors, que dilluns, dimecres, dijous i dissabte són les úniques persones que volten pels passadissos en tot el dia.

Una obra d'aquesta magnitud ha necessitat invertir-hi, d'entrada, 500 milions d'euros. Bona part els va posar Caja Castilla-La Mancha, que ha estat invervinguda pel Banc d'Espanya i ha hagut d'avalar 9.000 milions d'euros amb diner públic. Ara, la Junta de Castella-La Manxa ha injectat en l'aeroport 140 milions més, que aniran a compensar les pèrdues, enormes i constants.

Ciudad Real té 75.000 habitants, més o menys les dimensions de Rubí. Disposa d'estació de TGV i aeroport internacional. Europa ja no vol pagar més. Queda vostè i la resta de catalans... "



L'havia de posar... JA N'HI HA PROU, HOME!!!!
NI ESTATUT, NI POLITICS DECENTS, NI LA MÉS MINIMA EMPATIA VERS ELS CATALANS... sempre anar entomant els atacs de tothom i aguantant els insults que venen de fora de Catalunya... que vinguin i ho vegin, osti!!!!
AIXÒ SI, NOSALTRES ANEM PAGANT PER TOT I A TOTS...

PORTO UNES SETMANES MOLT EMPRENYADA...

dimarts, 9 de març del 2010

Blanca Catalunya…

Catalunya s’ha col.lapsat…
Ha caigut tanta neu en tant poques hores , que ahir a la tarda qui més qui menys es va trobar amb petites aventures, amb problemes, amb incomoditats, en cues interminables, havent de passar la nit fora de casa, sense corrent elèctrica i telefonia durant hores ( i dies!!!) … bé, un caos en tota regla.

I llavors jo em pregunto…
Com és que la gent no vem fer cas dels avisos dels serveis d’informació que ho van estar avisant durant tot el cap de setmana ?
Com és que des de la Conselleria d’Interior es van dir coses que no eren, quan la realitat era una altra i hi havia gent atrapada a causa del temporal?
Com és que “ a toro pasado” tots ho han fet meravellosament bé i sóm els més ben organitzats del món , però encara hi ha gent sense llum i que no ha pogut tornar a casa?
Com és que una companyia que s’encarrega d’un dels serveis més bàsics com és la llum encara no ha resolt el problema i/o ha donat alternatives?

Potser em faig masses preguntes, ho sé…I segurament no obtindré respostes, també ho sé, però de vegades entre tots plegats em fan sentir imbècil… a qui volem enganyar???

Això sí, ahir va ser un dia amb molt d'encant... us poso unes fotos per a que ho pogueu comprovar:






I així estava el meu barri:



No us fan venir ganes de baixar.hi esquiant?

Compte, no rellisqueuuuuuuu!!!

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Què valen 12 mil.lions d'euros????



què valen tants diners???

Valen la vergonya que sentim tots els catalans/es pel cas del "senyor" Fèlix Millet?

Valen que haguem de veure com malgrat haver-se embutxacat tots aquests diners , que es diuen ràpid, aquest home encara segueixi en llibertat i anant a dinar amb la familia per compte del Palau de la Música Catalana?

Valen que tots els treballadors i col.laborants de l'Orfeó Català i del Palau de la Música Catalana haguessin de sentir la frase "no hi ha diners" en demanar millores salarials i despeses per la seva feina?

Valen que un home de la burgesia catalana al que no li ha faltat mai de res s'enriqueixi "encara més" a costa dels esforços de molts catalans i catalanes que crèiem en l'esperit i la tradició del Palau???



Ja em perdonareu, però Quins Collons!!!!! És una Vergonya!!!

I , molt em temo, que això només és la punta del iceberg... aviam `quines "peces" cauen ara a mida que es vagi destapant tot...


M'he despatxat a gust....

diumenge, 5 de juliol del 2009

PERSEPOLIS , de MARJAN SATRAPI



Aquestes setmanes on l'Iran està al centre d'atenció. i, malauradament, per alterar uns comicis electorals i reprimir amb duresa la reacció popular, us aconsello que us deixeu endur per la màgia del còmic punyent, i crític ; però escrit en primera persona, de la mà de Marjane Satrapi, iraniana d'infància però francesa d'adopció.






Repassa la seva vida a l'Iran dels 80 quan era una nena, i l'adolescència a l'Europa dels 90 on va haver de fugir...



A mi, m'ha encantat, m'el van recomenar i no m'ha decebut gens. Està en la linea de "Maus", d'Art Spiegelman, del qual ja he parlat en aquest bloc, i que també us aconsello.

Molts potser coneixeu el títol doncs el còmic es va versionar a pel.licula farà un parell d'anys, que també es mereixedora de veure.

Sovint es bo mirar enrera i aprendre el que realment van viure els que van patir aconteixements politics i socials que a nosaltres només ens van arribar a trossos o alterats pels governs de torn.













Petons i visca la Democràcia... aquí, i a tot arreu...


divendres, 17 d’abril del 2009

La balança sempre ens és desfavorable

Osti, noi, avui m'he emprenyat...

M'he emprenyat per que com cada any, i com a bona contribuent que intento ser, he anat al banc a fer la declaració de Renta d'enguany...

Bé, quina ha estat la meva sorpresa quan al fer el càlcul de desgravar la hipoteca que "pateixo" mes a mes, en comptes del 15% de desgravació que creia em pertocava m'han aclarit que nomès gaudia d'un 13% de desgravació...

Resulta, per sorpresa i cabrejada meva, que pel fet de viure a Catalunya i haver comprat un pis a Catalunya, tinc un 2% menys de desgravació respecte a d'altres llocs d'Espanya...
Si visqués a Madrid, València, o Albacete ( i m'ho invento...) tindria un 15% de desgravació, si visqués a Euskadi o Navarra, jo crec que tindria encara més desgravació anual pel fet de que son comunitats forals... però com que visc a Catalunya, doncs només un 13%...

En definitiva, que paguem, paguem, paguem ,
i patim, patim, patim el que ens diuen i ens critiquen i ens matxaquen, per ser catalans , per defensar els nostres interessos, i les nostres butxaques... senyors, no és el que tots fan??? No fotem, home! I a sobre els garrepes som nomes nosaltres!!!!

A Catalunya l'aixeta no para de rajar, eurus i mes eurus, però l'aigua mai la gaudim nosaltres, s'ens escapa!!!!...i a sobre ens diuen que no som solidaris, i a sobre portem mesos i mesos esperant un finançament que ens deneguen, ens discuteixen i ens critiquen a tots els racons de l'Estat Espanyol, pero mentrestant, els catalanets no abaixem el cap i seguim afluxant la mosca, seguim pagant i fent el primo...

Fins quan???? Aixo ja fa pudor!!!

Perdoneu, però es que ha estat la gota que ha colmat el vas....

dilluns, 6 d’abril del 2009

El desconeixement cientific de l'Esglèsia

Aquest matí, com és usual, tot fent el tallat estava llegint el diari, i he trobat un article , al meu parer, força interessant i que convida a la reflexió.

L'adjunto a continuació:

Los linces de la Conferencia Episcopal

"Observo con estupor el cartel de la campaña de la Conferencia Episcopal contra el aborto, en el que se juega con la idea de una especie protegida, la de los linces, y una amenazada, la humana. Me pregunto si el cartel es un ejemplo manifiesto de la ignorancia científica de la Iglesia o si lo es de su voluntad de engañar y confundir al personal. Es obvio que, con 6.000 millones de habitantes en el planeta, la humanidad no está amenazada. Es obvio también que nadie habla ni de asesinar bebés como el que ilustra el cartel. Y porque es obvio que un embrión o un feto de pocas semanas no es un ser humano.Un embrión es un conjunto de células sin autonomía que depende del útero en el que se aloja para respirar y alimentarse. El útero en el que se aloja pertenece a una mujer, que es --ella sí-- un ser humano pleno y autónomo, y que de ninguna de las maneras puede ser considerada solo como una incubadora.Tenemos muchas pruebas del desconocimiento científico de la Iglesia a lo largo de la historia: el Concilio de Le Mans (1248) prohibió las operaciones quirúrgicas, pues se consideraban prácticas de los infieles; en el siglo XVIII, la Iglesia se opuso a la vacuna antiviruela y condenó a Jenner, su descubridor, y en el XIX, la Iglesia echazó el uso de la anestesia, especialmente durante los partos, y acusó a su descubridor, James Young Simpson, de hacer incumplir el mandato divino de "parirás con dolor". La última estupidez, según el Vaticano, es que el condón no previene el sida sino que lo agrava.También tenemos señales numerosas de la voluntad de engaño de la Iglesia. Por ejemplo, cuando, con un menosprecio absoluto de las víctimas, ha encubierto casos de pederastia perpetrados por sus acólitos.En España, cuando alguien hace publicidad engañosa, se le cae el pelo. La Conferencia Episcopal no solo ha hecho publicidad engañosa sino que, además, la ha hecho con dinero que el Gobierno le da en virtud de un concordato con la Santa Sede; dinero que sale del bolsillo del contribuyente. Basta de dar dinero del presupuesto del Estado a los obispos, a quienes hay que exigir responsabilidades por esta campaña."

Gemma Lienas, Escriptora
El Periódico de Catalunya, 6 d'abril del 2009

De vegades, s'ha de mirar enrera i, modestament, aprendre dels errors... em dóna la sensació que certa part de l'Esglèsia no ho veu així...

Petons i gaudiu de les vacances!!!

dilluns, 30 de març del 2009

La nostra "estimada" crisi...

Adjunto un article publicat per Arturo Pérez Reverte a "El
Semanal" el 15 de novembre de 1998 titulat "Los amos del mundo".

Certament, la va clavar!


>> Usted no lo sabe, pero depende de ellos. Usted no los conoce ni se
>> los cruzará en su vida, pero esos hijos de la gran puta tienen en
>> las manos, en la agenda electrónica, en la tecla antro del
>> computador, su futuro y el de sus hijos.
>>
>> Usted no sabe qué cara tienen, pero son ellos quienes lo van a
>> mandar al paro en nombre de un tres punto siete, o un índice de
>> probabilidad del cero coma cero cuatro.
>>
>> Usted no tiene nada que ver con esos fulanos porque es empleado de
>> una ferretería o cajera de Pryca, y ellos estudiaron en Harvard e
>> hicieron un máster en Tokio, o al revés, van por las mañanas a la
>> Bolsa de Madrid o a la de Wall Street, y dicen en inglés cosas como
>> long-term capital management, y hablan de fondos de alto riesgo, de
>> acuerdos multilaterales de inversión y de neoliberalismo económico
>> salvaje, como quien comenta el partido del domingo.
>>
>> Usted no los conoce ni en pintura, pero esos conductores suicidas
>> que circulan a doscientos por hora en un furgón cargado de dinero
>> van a atropellarlo el día menos pensado, y ni siquiera le quedará
>> el consuelo de ir en la silla de ruedas con una recortada a
>> volarles los huevos, porque no tienen rostro público, pese a ser
>> reputados analistas, tiburones de las finanzas, prestigiosos
>> expertos en el dinero de otros. Tan expertos que siempre terminan
>> por hacerlo suyo. Porque siempre ganan ellos, cuando ganan; y nunca
>> pierden ellos, cuando pierden.
>>
>> No crean riqueza, sino que especulan. Lanzan al mundo combinaciones
>> fastuosas de economía financiera que nada tienen que ver con la
>> economía productiva. Alzan castillos de naipes y los garantizan con
>> espejismos y con humo, y los poderosos de la Tierra pierden el culo
>> por darles coba y subirse al carro.
>>
>> Esto no puede fallar, dicen. Aquí nadie va a perder. El riesgo es
>> mínimo. Los avalan premios Nóbel de Economía, periodistas
>> financieros de prestigio, grupos internacionales con siglas de
>> reconocida solvencia.
>>
>> Y entonces el presidente del banco transeuropeo tal, y el
>> presidente de la unión de bancos helvéticos, y el capitoste del
>> banco latinoamericano, y el consorcio euroasiático, y la madre que
>> los parió a todos, se embarcan con alegría en la aventura, meten
>> viruta por un tubo, y luego se sientan a esperar ese pelotazo que
>> los va a forrar aún más a todos ellos y a sus representados.
>>
>> Y en cuanto sale bien la primera operación ya están arriesgando más
>> en la segunda, que el chollo es el chollo, e intereses de un
>> tropecientos por ciento no se encuentran todos los días. Y aunque
>> ese espejismo especulador nada tiene que ver con la economía real,
>> con la vida de cada día de la gente en la calle, todo es euforia, y
>> palmaditas en la espalda, y hasta entidades bancarias oficiales
>> comprometen sus reservas de divisas. Y esto, señores, es Jauja.
>> Y de pronto resulta que no. De pronto resulta que el invento tenía
>> sus fallos, y que lo de alto riesgo no era una frase sino
>> exactamente eso: alto riesgo de verdad.
>>
>> Y entonces todo el tinglado se va a tomar por el saco. Y esos
>> fondos especiales, peligrosos, que cada vez tienen más peso en la
>> economía mundial, muestran su lado negro. Y entonces, ¡oh,
>> prodigio!, mientras que los beneficios eran para los tiburones que
>> controlaban el cotarro y para los que especulaban con dinero de
>> otros, resulta que las pérdidas, no.
>>
>> Las pérdidas, el mordisco financiero, el pago de los errores de
>> esos pijolandios que juegan con la economía internacional como si
>> jugaran al Monopoly, recaen directamente sobre las espaldas de
>> todos nosotros.
>>
>> Entonces resulta que mientras el beneficio era privado, los errores
>> son colectivos, y las pérdidas hay que socializarlas, acudiendo con
>> medidas de emergencia y con fondos de salvación para evitar efectos
>> dominó y chichis de la Bernarda.. Y esa solidaridad, imprescindible
>> para salvar la estabilidad mundial, la paga con su pellejo, con sus
>> ahorros, y a veces con su puesto de trabajo, Mariano Pérez Sánchez,
>> de profesión empleado de comercio, y los millones de infelices
>> Marianos que a lo largo y ancho del mundo se levantan cada día a
>> las seis de la mañana para ganarse la vida.
>>
>> Eso es lo que viene, me temo. Nadie perdonará un duro de la deuda
>> externa de países pobres, pero nunca faltarán fondos para tapar
>> agujeros de especuladores y canallas que juegan a la ruleta rusa en
>> cabeza ajena.
>>
>> Así que podemos ir amarrándonos los machos. Ése es el panorama que
>> los amos de la economía mundial nos deparan, con el cuento de tanto
>> neoliberalismo económico y tanta mierda, de tanta especulación y de
>> tanta poca vergüenza.


I aquest article fou escrit al 1998! Quin bon ull per a preveure el que passaria, no?
I quines veritats més grosses diu...

Una abraçada!

dimecres, 11 de març del 2009

Frase del dia- XVII

"La igualtat entre homes i dones no s'assolirà fins que hi hagin tantes dones incompetents en llocs de responsabilitat com homes hi ha avui..."

frase extreta d'una entrevista a una de les primeres dones que van treballar a les brigades de RENFE als anys 70's, amb motiu del 8 de març , Dia de la Dona Treballadora

M'he quedat a gust, ho reconec...

dilluns, 19 de gener del 2009

Contradicció jueva





I JO EM PREGUNTO...

VALEN LA PENA 13OO MORTS, 1300 ÀNIMES, 1300 PERSONES MASSACRADES PER A ACONSEGUIR QUI SAP QÙÈ???

Clickeu aquí

No ho entenc, fa 60 anys els jueus eren els massacrats, contra ells es van cometre veritables atrocitats, i ara , són ells, les víctimes d'aleshores, els qui fan el mateix amb d'altres persones...


es que no vàrem aprendre res llavors???


es que qui ha estat vetjat té dret a fer el mateix amb els seus congèneres???


es que no n'aprenem mai, els humans???





us ho dic de debò, de vegades, en veure i sentir el que passa al mòn, sento vergonya de ser humana...
sortosament, només és de vegades...

diumenge, 9 de novembre del 2008

El poder dels bancs


Incloc un fragment de l'entrevista de La Contra de La Vanguardia amb data 17 d'octubre del 2008 a en Frank Schirrmacher, copropietari y director del ´Frankfurter Allgemeine Zeitung´


"Tengo 52 años: esta es la peor crisis desde los años veinte. Hemos permitido que una élite de banqueros indeseables arruinen nuestro sistema y ahora debemos intervenir para defenderlo. Vivimos el fin de la permisividad financiera.

Hemos permitido que una élite de banqueros acumulen tanto poder que, para lucrarse, han podido arruinar sus propios países e infligir graves daños a toda la economía mundial.

¿Por qué arruinar su propia sociedad?

Porque ya no es la suya. Ya no tienen nada que ver con los problemas de todos nosotros ni son capaces de ponerse en nuestro lugar. Son marcianos que viven en su planeta privado, al que han llegado con retribuciones simplemente inimaginables para nosotros.

Y les importamos muy poco.

Por ejemplo. Paul Krugman cita el sueldo de un responsable de fondos de alto riesgo equivalente al salario de todos los profesores de primaria del estado de Nueva York durante tres años.

Si permitimos que un puñado de ejecutivos ganen más que todo un Estado, no nos podremos quejar luego de que arruinen ese estado y a nosotros con él.

¿Qué hacer?

Los europeos debemos cambiar la legislación, intervenir en los bancos, racionalizar su gestión y fiscalizar los salarios de sus ejecutivos.

Jared Diamond, profético en Colapso,lo explica muy bien: cuando ganas esas cantidades obscenas de dinero, dejas de ser un ciudadano y puedes arruinar tu propio país, y eso incluye el medio ambiente.

Esa élite que decide contaminar una región para mantener sus ingresos ya ha dejado de sentirse parte del planeta. Y sabe que si el daño que causa es lo suficientemente grande y global, quedará impune.

Defendámonos. "

Quin panorama, no?

Però jo segueixo pensant després de la pluja, SEMPRE acaba sortint el sol.
Petons

dimarts, 13 de maig del 2008

Senyors, ¿A què juguem?

El cicló Nargis ha arrassat part de Birmània, amb mil.lers de morts i de desapareguts.

Article molt interessant a 20minutos.es


Els supervivents intenten subsistir entre el desastre, les runes, l'aigua, el fang, i , sobretot , amb la indiferència del seu gobern dictatorial que no permet l'entrada de l'ajuda humanitària dels paisos Occidentals per a no pervertir el poble birmà.

Senyors, si no permeten aquest ajut solidari i desinteressat per tal d'evitar més massacre, m'atreviria a dir que estem davant un genocidi perpretat pel propi gobern birmà.


Es un suïcidi no permetre que els aliments, les pastilles potabilitzadores d'aigua, les tendes de campanya i les medecines no entrin en un país devastat només per l'interès politic dels gobernants. Es una vergonya!!!

Tot el que podria pal.liar en part el sofriment d'aquesta gent resta a l'espera a les fronteres amb Tailàndia i la India, mentre la població agonitza i intenta sobreviure com pot d'aquest desastre natural.


I, per altra banda, les condicions en les que es troba el sud de Birmània juntament amb el gran nombre de cadàvers sense enterrar, surant en l'aigua, fa que malalties com la diarrea, la malària o el còlera es desenvolupin podent.se arribar a una pandèmia mundial... Ja han començat a donar-se elguns casos, segons informa Médicos Sin Fronteras.

"Naciones Unidas habla de entre 63.000 y 102.000 muertos, otras 220.000 personas en paradero desconocido, y casi dos millones sin hogar."

La Vanguardia, 13 de maig de 2008



Senyors, ¿ a què juguem ... ???

Per davant de tot... les PERSONES.



dissabte, 12 d’abril del 2008

Els Valors Mundials



Bona tarda,

per tots es sabut que aquest estiu es cel.lebraran els Jocs Olimpics de Pekin a la Xina.




També suposo que per la gran majoria de vosaltres es sabut l'enrenou pro drets humans que s'ha generat a tot el món a arrel dels aconteixements que estant succeint al Tibet , nació represaliada per part de la Xina.


Bé, dit això, davant de la indiferència dels grans organismes mundials cap a aquesta dictadura enmascarada, i davant la parsimònia de tots plegats per no fer res i condemnar el pais on tindran lloc les Olimpiades, de per sí simbol de pau, companyerisme i germanor de totes les nacions i paisos,

jo no puc fer més que des del meu petit bloc al ciberespai, condemnar aquesta actitud tan pasiva de la comunitat mundial.


Com pot ser que mirem cap a una altra banda com si no passés res i deixem que un símbol des de temps immemorials com son els Jocs es cel.lebrin en un pais on no es respecten els minims valors humans???


No només pels assassinats i repressions dels tibetans, si no per ser un pais on la pena de mort està a l'ordre del dia, on has de nèixer home per a sobreviure ( els orfanats de nenes fan fredat...), i on es prohibeixen llibertats que avui en dia son bàsiques...

Els xinesos viuen en una gàbia controlada pel seu propi govern, però ells no ho saben... per que no coneixen res més...






Això sí, la mà d'obra allà és barata... per tant, els països amb fàbriques i/ o inversions allà no mouran un dit per a fer.los "enfadar".

Els qui controlen el món, per tots es sabut que no condemnaran ni molt menys boicotejaran la cel.lebració dels Jocs a la Xina... no els interessa per que deixarien de guanyar dòlars i/o eurus...


Com sempre, els valors econòmics per sobre dels valors humans...

senyores i senyors, som tots uns hipòcrites!!!

Mentre no ens toquin la butxaca, tot va bé, oi?




Doncs NO!, diem NO a tanta hipocresia i egoïsme, si alcem la nostra veu com ja s'està fent per allà on està passant la flama olímpica possiblement no aconseguirem que aturin els jocs, però sí veuran que els ciutadans i ciutadanes anònims no hi estem d'acord, que diem que ja n'hi ha prou!!



Barcelona va ser un referent en les protestes del No a la Guerra, i moviments ciutadans semblants estan passant en d'altres ciutats europees i mundials... no abaixem la guàrdia, ens hem de fer sentir!




Tornant uns quants anys enrere, i us parlo de quan estudiava COU ( cap a l'any 1992 aproximadament), en el trajecte de casa a l'institut passava per davant d'un mur on algú havia escrit amb spray grafittero:


"En Bosnia no hay petróleo... seguid mirando la tele"



Aquesta frase era una bofetada que ens colpia dia rera dia als que creiem en els valors morals per sobre de qualsevol pretexte econòmic... bé, com veieu, han passat més de 15 anys i la frase no se m'ha oblidat.. i diré més, en aquell moment es feia referència a la guerra dels Balcans, peró al llarg d'aquests 15 anys només canviant el país en questió , malauradament la frase i el seu significat segueix estant vigent al llarg dels anys:


" En Ruanda no hay petróleo... seguid mirando la tele"

"En Kenia no hay petróleo... seguid mirando la tele"

"En Somalia no hay petróleo... seguid mirando la tele"

o per contra:

"En Iraq hay petróleo... seguid mirando la tele"


i, per acabar , i tancant el tema que ens ocupa:



"En China hay mano de obra ... seguid mirando la tele"



Res, amics, que avui m'he llevat indignada...
Salut i força!!


divendres, 11 d’abril del 2008

L'efecte de l'home en la vida a la Terra

Ahir vaig llegir sota la meva sorpresa que l' èsser humà ha fet desaparèixer en 4 segles d'existència ni més ni menys que 500 espècies vives...

Fent un ràpid càlcul aritmètic obtenim que:

l'home ( o l'efecte causat per l'home..) es carrega cada any 1'25 espècies del planeta on vivim...

ben aviat , la fita d'alguns èssers vius serà sobreviure, no viure...

Bona nit

dijous, 27 de març del 2008

Matança de foques al Canadà

Benvolguts,

ahir no vaig poder evitar que em rellisques una llàgrima galta avall davant les imatges que es van emetre en les noticies.


Faig ressò de la notícia a 20minutos.es

A Canadà, aparentment un dels paisos desenvolupats d'aquest mòn, s'assassinaran 320.000 foques en aquesta temporada per a que la seva pell es pugui lluir en abrics llustrosos i per a que, segons diuen, moltes families puguin subsistir econòmicament...


Senyors, això es una carnisseria!!!


Les organitzacions ecologistes ( Greenpeace ( poso link) i d'altres ) i el rebuig popular no podran evitar, doncs, que aquests tranquils animals morin a mans de caçadors desalmats i de la manera més cruel possible, de cops al cap i agonitzant sobre el gel... esfereïdor!!

El motiu d'assassinar.les a cops no és altre que aixi es pot aprofitar la seva pell sense fer.la malbé... tal i com també passa amb els animals amb pelatge preuat a l'antiga URRSS, on els animals acaben agonitzant durant hores.




Podem tolerar.ho sense fer.hi res???


Amics i amigues , com a biòlega, i per davant de tot, com a persona... com es pot acceptar això???

Estic indignada i tot sovint sento vergonya de ser humana... ja que els èssers humans som l'únic animal a la faç de la terra que mata sense necessitat.


Quan no son les foques a Canadà , son les balenes a la Xina, i quan no els goril.les i elefants a l´Africa o les guineus i animals semblants a l'antiga Unió Soviètica...


Mai els interessos econòmics poden justificar acabar amb la vida d'un èsser viu, i menys d'aquesta manera tant desmesurada i coneixent.se públicament per governs i ciutadans...



Adjunto link a un album de fotos sobre aquesta matança per a que us feu una idea del que està passant.



Afegeixo també la web de la Fundació Altarriba on la paraula "vergonya" il.lustra algunes imatges frepants.


Si voleu signar per a aturar.ho, cliqueu aqui. Jo ja ho he fet, aviam si el Prime Minister de Canadà té els coll... de fer.hi alguna cosa...




Salvem els éssers vius, ells no es poden defensar... de nosaltres depèn que això s'aturi...
Salut...
Marta


divendres, 15 de febrer del 2008

"Bien está lo que bien acaba"

Benvolguts,

finalment!... després d'uns quants anys, després de disputes pol.lítiques, de patir ensorraments , després de reiterades sol.licituds orals de dimissions, i amb dos mesos de retard sobre el previst...

finalment, l'AVE arribarà a Sants!!!
Alel.luia!!!
Miraccolo!!!
... Sembla mentida, però sembla ser que aquest cop, Sí!

El "dia D "serà el proper 20 de febrer, rodonet i tot, tu!!

Ara falta saber si funcionarà com s'espera que funcioni ( per tots és sabut que els transports públics a Catalunya deixen molt que desitjar...) i també m'agradarà saber si els preus que s'anunciaven ahir "a bombo y platillo" es mantindran per molt temps...

Bé, siguem optimiiiiistes, que no hi han motius per pensar que la cosa no anirà bé ( ejem!!!...)
i el nostre estimat i desitjat "AVE " també ha d'arribar encara a Girona passant per sota la Sagrada Família...
siguem, doncs, encara més optimiiiiiistes... ( i creuem els dits de les mans i dels peus per a que no s'ensorri res més...)

Us deixo "la notícia"

Per cert, que tingueu un bon dia de Sant Valentí ( visca l'amor!!! )