Ja arriba el solet...

Es nota, s'olora, estem més contents i vitals...

Ja arriba el solet...

I , per a il.lustrar-ho, un immens clàssic que no es pot evitar tararejar cada cop que s'escolta...
Gaudiu-lo!!!!



Here comes the sun - The Beatles

Es una de les meves cançons preferides... a que us ha fet somriure i xiular???

Pos eso!

Petonets

La crua realitat

Avui ha sigut un dia ple d’emocions… he assistit a un enterro ple de llàgrimes i m’he adonat, un cop més, que la vida , a voltes, és molt dura.
Malauradament, al llarg de la vida, per lògica, assistim a actes com a aquests, però en aquest cas m´he adonat encara més accentuadament que la vida l’hem de viure a cada instant sense perdre’n ni un bocí.
Per que de les coses bones , n’aprens, i de les dolentes, també.
L’èsser humà és capaç d’adaptar-se i de superar durs tràngols, la història n’és plena d’aquests moments de superació i de tirar endavant, però de vegades hi ha persones que no s’en veuen capaç i cometen actes il.lògics en contra de natura.

Sempre he pensat que la vida, per se, el fet de viure, és un gran regal… potser és que malgrat els cops que m’he anat trobant, sempre m´he vist capaç de superar-los i treure’n quelcom de l’experiència… potser sóc més forta del que em penso, no ho sé, o potser senzillament estimo el fet de viure i no deixo que res m’impedeixi gaudir-ne, encara que no sempre tot sigui un camí de roses.

Quan veus que hi ha gent que no ho veu així, i decideix treure’s la vida tot d’una, no puc evitar sentir-me feta una merda.

Demà serà un altre dia…
que haurem de viure intensament…

Frase del dia- XVII

"La igualtat entre homes i dones no s'assolirà fins que hi hagin tantes dones incompetents en llocs de responsabilitat com homes hi ha avui..."

frase extreta d'una entrevista a una de les primeres dones que van treballar a les brigades de RENFE als anys 70's, amb motiu del 8 de març , Dia de la Dona Treballadora

M'he quedat a gust, ho reconec...

Carnaval a Vilanova i la Geltrú

El cap de setmana passat ha sigut Carnestoltes.

Els nens i els adults ho cel.lebrem disfressant.nos, és època de Dijous Gras, botifarres d'ou, coques de llardons, rues de carnaval, confetti, plomes i pintures...

I jo m'he enrecordat dels meus carnavals 20 anys enrera, quan tota la família anàvem a Vilanova i La Geltrú on els meus avis i tiets tenien , i tenen, una magnífica torre amb jardí. Allà, desprès de dinar al voltant de la llar de foc, ens disfressàvem tots junts, els meus germans i els meus cosins, i anàvem Rambla avall a veure l'ambient, tots guarnits de pallasso, charlot, mimo, sheriff, indi, pitonissa, enfermera... el que fes falta, vaja!.

L'endemà, els so de la música ens despertava , encara m'enrecordo de la tonada ( nananana nananana nananananá na na na na naná na na na na naná...) , eren les Comparses!

Totes les Colles ( Cofraries de Pescadors, de Veïns, de Jovent) anaven recorreguent les Rambles en parelles home-dona tot saltant i ballant al so de la orquestra que els precedia. El millor de tot, però, era que llençaven caramels!!!

En sentir la tonada, tota la quitxalla sabia que les comparses aviat passarien per davant de casa, i sortíem tot corrents al carrer a recollir el dolç premi . Evidentment, els meus cosins, com a bons vilanovins, sempre hi participaven, i en passar per davant nostre teniem ració extra de caramels...això sí, haviem d'anar amb compte doncs es tiraven amb força i més d'un "nyanyo" vem obtenir de regal. S'havien de protegir les finestres amb taulons el dia abans doncs el meu tiet ja estava fart de canviar vidres esquerdats...

A la Rambla de la Pau, molt a prop de casa la meva familia, hi vivia ( i encara viu, em penso) en Pere Tàpies, ben conegut per tots els catalans, fill de Vilanova i company d'infantesa del meu tiet. Doncs bé, com que en Tàpies era un personatje entranyable i es posava al balcó de ca seva a llençar eñs seus caramels ( per a provocar a les colles) , i com que llavors les colles s'hi tornaven amb més caramels, tots els nens i nenes anàvem a sota el balcó d'en Tàpies a recollir la gran quantitat de caramels que allà tiraven...des d'allà, tan sols aixecant el cap, l'espectacle era magnífic , veies un intercanvi de dolços projectils passant per sobre teu... amb els arbres i el cel blau de fons...

Era fantàstic!!! Al final del matí, les colles es dirigien a la Plaça Major on hi havia una Batalla Campal de caramels que es tiraven entre les colles, d'allà en sorties senyalat segur!!! Algun dels meus cosins havia vingut "lesionat"...

I la plaça, a la tarda, tenia un llit de caramels xafats que la feia especial...única.

Evidentment, a aquests records hi van associats també els de la meva familia, els meus avis Josep i Teresina, la meva tieta Pili, el meu tiet Jordi, els meus cosins Montse, Xavier, joan , Enric i Anna, i la resta de canalleta que va anar vinguent a mida del pas del temps.

I , evidentment, els meus pares Dolors i Josep, i els meus germans Oriol i Jordi ( Toti).

Els nostres estius a Vilanova també són mereixedors de ser explicats, però això, ja és una altra història! En un proper post...

Que boig, el món!

"Que boig el món, que no té cap sentit
i em fa pensar: "no sé què hi faig aquí.
Que boig el món, que no el puc entendre mai.
Ja pots lluitar amb constància,
que un dia et fot un cop
amb tanta força que et deixa sol
en el principi del camí.
Diuen que al món s'hi ve a patir.

Que boig el món, que no té cap ni peus
ni ens deixa tenir el que teníem ahir.
Que boig el món, que no vol aconseguir
per fi esborrar del mapa
aquelles coses que menyspreem,
i ens fan sentir mesquins.
En la distància està el secret,
callat, ocult, pacient, discret.

Per art de màgia
baixem com l'aigua
i, a cada obstacle,
refem com si res el camí,
construint a mida el destí.

A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d'entre els possibles.

Que boig el món,
que em fa anar amunt i avall,
i és tard quan veig que molt pitjor estic jo.
Que boig el món, on podem creure en més d'un déu,
i això ens obre les ales de la vanitat,
podem ser injustos i malvats.
Però el pitjor és no saber mai
qui mou els fils al teu terrat.

Per art de màgia,
baixem com l'aigua
i a cada obstacle
refem com si res el camí
construint a mida el destí.

A contracorrent..."

Pemi Rovirosa, Lax'n'busto

El video, clickant aquí

Una cançó preciosa... no trobeu?

Frase del dia - XVI

"La madurez llega cuando se puede mirar al futuro sin miedo y al pasado sin nostalgia"

mmmm... bona, eh?

I vosaltres, que hi heu arribat???

Jo crec que encara no...la nostàlgia sempre m'acompanya...

10 anys sense Sau

Ai! Dolça nostàlgia!!!

A la revista Enderrock d'aquest mes de febrer regalen un cd titul.lat M'en Torno a Sau: Tribut a Sau, incloc temes .

Val la pena escoltar versionades en diferents estils les cançons que molts de nosaltres tenim en la nostra memòria col.lectiva... grups emergents i consolidats del panorama musical català han volgut d'aquesta manera retre homenatje al desaparescut Carles Sabater, mort ara fa 10 anys, i en consequència, al grup Sau del que formava part juntament amb en Pep Sala.

Especialment sorprenent la versió instrumental del "Boig per tu", amb estil reggae ( El Belda i el conjunt Badabadoc ), i les versions del "Només ho faig per tu" ( Miquel Abras), d'una delicadesa emocionant,"Perestroika" (Verdcel), gran descobriment aquest grup, "Envia'm un àngel" (Bikimel), gratament encertada o "El tren de mitjanit" en veu femenina ( La Puerta de los Sueños).

Si més no, els nous arranjaments són de bon escoltar, cada grup amb el seu estil personalitza les cançons més conegudes i recordades d'aquest grup tant determinant durant els anys 90.

S'em fa agradable d'escoltar certes cançons imborrables en la meva memòria ( era una adolescent aleshores...) amb estil techno electrònic, amb bases rítmiques o amb riffs de guitarres al mes pur estil indie... sense comptar la qualitat de molts dels grups participants en aquest recull, noms que sonaran molt en un futur, sens dubte...

( Destacaria els anteriorment citats i també Espart, ERM i La Brigada...)

Això sí, el resultat val molt la pena. Els temes agafen una riquesa sonora brutal.

I ara, tornant enrera uns 15 anys, exclamaria : Visca Sau!!!!

Logroño, La Rioja, Desembre 2008

El món dels "clicks" n'ha perdut el creador

Qui no s’enrecorda els “clicks” de Playmobil???
Qui no hi ha jugat alguna vegada??

Jo recordo especialment el “barco pirata” que un any els reis ens van portar a casa i va ser la joguina més rentabilitzada d’aquell any. Tots tres, els meus dos germans i jo ens vem fer un fart de jugar amb ell… que si penjavem, els clicks del màstil, que si feiem veure que navegava per l’alfombra en plena tempesta, que si una enfermera “infiltrada” era la donzella que s’havia de salvar ( l’heroi era un soldat de la guerra de secessió americana…)…en fi, la imaginació era totalment lliure aleshores, i el temps passava entre ninotet i ninotet…

Bé, tot això us ho explico, a part de que el record m’és molt entranyable, per que fa uns dies, llegint el diari tot esmorzant, vais llegir que el senyor Hans Beck havia mort.

I aquest senyor, fou l’inventor d’aquestes figuretes que imitaven els humans amb les que vam gaudir tant. I vaig exclamar un “Ohhh..” amb pena sentida.

I em vaig adonar que la nena que hi jugava encara és dins meu…
La notícia, clickant aquí.

Señor Beck, gràcies pel Vaixell Pirata, pel Castell amb almenes, pel “Fuerte” confederat, pels metges i l’Hospital, per les Princeses i Reis de l’Edat Mitjana, i , sobretot, pel somriure adorable, net i senzill dels seus ninotets, que sempre era allà, dibuixat gràcilment sobre el plàstic, i que mai perdien , ja fossin un pirata, un gladiador o un soldat, i que ens feien viure una infància alegre i positiva…

En Hans Beck, alemany, disenyador de joguines de Brandstäter, fou l’ inventor d’aquests ninotets de plàstic que van sortir al mercat l’any 1974 ( els “clicks” tenen la meva mateixa edat!!).

En Beck es va inspirar en dibuixos fets per nens i nenes per a disenyar els Playmobil: amb cap i ulls grossos, un somriure i sense nas ni orelles.
La seva primera figureta mesurava 7,5 cm, era fàcilment manejable per una mà infantil i movia braços i cames.

D’aquest disseny en va surgir la idea de convertir el prototip en una criatura dotada per a adaptar-se a qualsevol situació i professió, ja fossin pirates, indis, policies o metges, tot i que la movilitat de les seves articulacions era bastant escassa.

Tot i que la idea inicial era que fos una joguina per a infants de fins a quatre anys, els 'clicks' de Playmobil van deixar de ser un producte exclusivament infantil, en el sentit literal de la paraula, per a fascinar a col.leccionistes adults de tot el planeta. Hi ha una afició per aquest ninotes que fa que es facin fires de col.lecionistes a tot el món on cadascú els porta personalitzats i adaptats a qualsevol situació i època històrica, existeix la cultura playmobil molt més enllà de la simple joguina ( sense anar més lluny, en el meu últim viatge a Madrid, a les galeries de Fuencarral, vaig comprar un parell d'"adquisicions" al respecte, i us asseguro que creaven gran expectació...)

Adjunto web no oficial feta per col.leccionistes on veureu una mica més a què em refreixo ( Playclicks)

Avui en dia, l'empresa Playmobil porta venuts uns 2 mil 200 millons de ninotets i altres objetes relacionats, i exporta les seves joguines a 70 països.
Té uns tres mil empleats i factura 452 millons d’ eurus .

I en el món Playmobil se seguéix respetant el principi d’en Beck: "res d’horror, de violència, ni de tendències transitòries".

Aquest era el món sommiat pel pare dels clicks…

Gràcies de nou, senyor Beck... seguirem sommiant el seu mòn tant idí.lic i entranyable...

El dia a dia ens aclapara

Em sap greu dir que No tinc temps...
Aquesta maleïda frase , " Es que no tinc temps", malauradament és certa en la major part de les nostres vides ...

En el meu cas, en aquestes últimes setmanes, ha estat així, no he parat, he anat de bòlit, amb quaranta coses a fer, sobretot amb la feina, però també en la meva vida personal...
com és possible que estigui més de dues setmanes sense escriure unes ratlles en el bloc?
No és que no hi pensés, que ho feia , i molt, és que no trobava el coi de moment per a posar.m.hi, que si ara no puc, que si ara no tinc la ocasió , que si ara estic rebentada i marxo a dormir... bé, què us he d'explicar, gairebé el pa de cada dia dels qui currem en aquest país... (que al pas que anem, cada cop serem menys...)

quan hi ha les ganes, no hi ha el temps, i quan hi ha el temps, no hi caben les ganes...

Mireu, dissabte nit, i espessa, espessa... cansada... ja que avui, tampoc he parat, aviam si demà diumenge puc reposar, i busco més temps per a explicar-vos cosetes.

Per avui, i ja em disculpareu, ja n'hi ha prou...

Que descanseu!

Contradicció jueva

I JO EM PREGUNTO...

VALEN LA PENA 13OO MORTS, 1300 ÀNIMES, 1300 PERSONES MASSACRADES PER A ACONSEGUIR QUI SAP QÙÈ???

Clickeu aquí

No ho entenc, fa 60 anys els jueus eren els massacrats, contra ells es van cometre veritables atrocitats, i ara , són ells, les víctimes d'aleshores, els qui fan el mateix amb d'altres persones...

es que no vàrem aprendre res llavors???

es que qui ha estat vetjat té dret a fer el mateix amb els seus congèneres???

es que no n'aprenem mai, els humans???

us ho dic de debò, de vegades, en veure i sentir el que passa al mòn, sento vergonya de ser humana...

sortosament, només és de vegades...

´No m´he perdut, ja torno a ser aquí!

Ep!
Ja sé que alguns de vosaltres us deveu pensar que on coi m'he ficat ( ho sé, ho sé...) ... no us preocupeu, estic bé i amb molta empenta, el que passa és que tinc ressaca de vacances!!!

Es curiós però estant de vacances tens temps, tranquil.litat i inspiració per a postejar molt sovint ( a no ser que marxis fora, que no ha estat el meu cas en les vacances de nadal en les que he descansat moltissim i m'he rlaxat d'allò més)..
però , ai! , en quan tornes a la feina i al dia a dia habitual, d'idees en tens, si!, però et manca el temps!!!!

Tot just tornar de les vacances, Convenció anual amb l'empresa ( no us ho recomano! ;o)) i després es dona el tret de sortida del nou any i prou feina tens a intentar que no et caiguin els pantalons de tant còrrer ( jejeje)...

que he anat de bòlit, vaja , però ja he tornat ...


Petonets a tots/es!!!

Atenció! He afegit nous gadgets al bloc

Per la vostra informació , he afegit dues noves icones al bloc que crec us poden ser d'interès ( s'accepten crítiques , suggerències i afalacs)

En primer lloc, al final de la columna dreta, hi he posat la "National Geographic Photo of the Day" , que va canviant dia a dia i que ens enriquirà les pupil.les enormement ( n'estic segura, són precioses) . Si clickeu a la foto, aneu a una altra web on la veureu amb més definiciño i , a més, us les podeu baixar com a wallpaper ( pantalla d'escritori) o el que desitjeu.

I, en segon i últim lloc ( de moment...), al final del bloc ( final , final...) teniu un cercador de receptes "Cocina 10 .com " especialment indicat per a qui, com jo, ens agrada la cuina i de vegades no sabem on coi buscar les receptes pertinents. Es un cercador de moltíssimes webs de receptes ( he fet unes proves amb plats més i menys coneguts i et deriva a webs d'allò més interessants!)

Començo l'any amb ganes, eh?

Apa! No us queixeu que us alegro la vista i l'estòmac! ;o)

Petons!

Propòsits acomplerts!

Com la majoria de tots nosaltres, en començar un nou any ens fem ni que sigui mentalment un seguit de coses que hem de fer durant l'any que comença...
No sé si alguns recordareu, que al gener del 2008 vaig posar una "llisteta " de propòsits a complir en l'any que ja hem acabat...

Bé, mirem si els he aconseguit complir????


1) Publicar el meu segon llibre "Espurnes de Foc" EEEEEE Respuesta incorrecta, aquest propòsit nanai nanai ( a apuntar pels propòsits del 2009)
2) Veure més a la meva gent (sobretot a la que veig poquet...) Això ho haurieu de contestar vosaltres... però crec que aquest l'he acomplert!
3) Menys treballar i més gaudir mmmm , deixem.ho aquí... es fa el que es pot
4) Intentar arribar a final de mes sense tenir el compte en xifres vermelles... aquest si que l'he aconseguit... aquest 2009 em fa més por!
5) Ser padrina de la Sira i exercir com a tal...( ja ha nascut!!!) Sííííííí, aconseguit, aconseguit ( m'agradaria veure-la més, però em comformo...)
6) Aprendre a fer alguna cosa nova ( pescar, potser?...) Pescar no, però si que he après a fer coses noves, segur! Per exemple, com passar un diumenge sense moure't del sofà ( je!), això compta?...
7) Millorar els meus defectes (que en tinc uns quants...) Pasapalabra!
8) Cremar calories... ja m'enteneu... s'intenta, s'intenta, aquest 2009 millor!
9) Assistir a un casament ( o a 2! ...) Sí, un a Pamplona el 08/08/08 ( tela,eh?) i el del meu estimat germà Oriol ( emocionant i inoblidable)
10) Aprendre a relaxar.me ( i fer.ho, clar!) depèn del dia, ho aconsegueixo...
11) Pagar menys hipoteca ( aquest propòsit és un desig, més aviat...) jejeje aquest 2009 en pagaré menys ... l'euribor està baixant!!! Yupie!
12) Comprar molt i gastar poc... (un altre desig...) Solució : no comprar i no gastar !
13) Que el Barça guanyi algun titol!!!!! ( es molt demanar?) Al 2008 res de res ( snif!) Propòsit 2009 ! Aquest any sí!!!
14) Fer algun viatge i conèixer llocs nous Aconseguit amb escreix , començant per Budapest, Praga, Viena, passant per Formentera, i acabant per Madrid i Logronyo... i al 2009 algún més!!!!
15) Menys tristesa i més alegria Crec que ho he aconseguit, també...
16) Estimar sense mesura!!! ( ja que "la mesura de l'amor és estimar sense mesura" ...pos eso!) També em posaria un aprovat, en aquesta...

Fent sumari, no està malament, no?
Això sí , en aquest any 9 encara ho millorarem, eh?

I vosaltres, com teniu els propòsits???

1 er aniversari del bloc!!!!

Ja fa un any que vaig començar aquest bloc... Com passa el temps!

"Tot passejant per la vida" , en el seu primer anyet, ha tingut 1.991 visites ( mmm, quasi 2.000!) , de 981 usuaris diferents ( majoritàriament d'Espanya - Catalunya , però també de molts llocs del planeta ! ), i hi he postejat 72 entrades...

Unes quantes xifres per a començar el 2009, que espero que, per part meva, tingui més entrades en aquest nou any!!!

Només em resta donar-vos les gràcies per fer.ho possible!

Ens veiem tot passejant, si ho voleu, és clar!