M'agrada conduir...
Al vespre.. quan es fa fosc... a la nit... encenc la ràdio, obro la finestra i l'aire fresc entra dins l'habitacle i m'envolta com ho fan les melodies, les olors, els sons i el paisatge... i a cada estació aquest embolcall és diferent, la melodia...les olors...els sons...i el paisatge, són diferents segons l'època de l'any, però curiosament les reconec any rera any, s'em retroben familiars i les acaricïo contenta... els cicles que van i venen, que es repeteixen com el rellotge vital.
I, llavors, en aquells moments, penso en els qui estimo, i , un cop més, una sensació em recorre el cos, una mescla de satisfacció,relaxació i felicitat... sí... felicitat!
Quina sort que tinc... doncs algú m'espera a casa...
... i dibuixo un gran somriure
... i segueixo conduint...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada