Avui, 12 de novembre del 2009, fa 5 anys que algú va aparèixer a la meva vida i hi va canviar el color...
des d'aquí, li vull donar les gràcies per tot el que hem compartit i el que hem viscut, el bo i el dolent, tot el que ens ha fet arribar on som ara i que ha fet que el meu món girés tot aquest temps amb més força, alegria i il.lusió.
Gràcies...
i com passa, de ràpid, el temps...
3 comentaris:
Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quan el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des de l'escuma d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.
(jo també, su)
quina poesia tan maca!!! m'alegro que hi hagi gent que expressi els seus sentiments amb poesies com aquesta....
què boniques són les paraules que expressen sentiments i moments, especialment quan dius " i hi va canviar el color"... poesia pura, Marta,davant d'aquestes paraules sinceres no podem més que desitjar-vos moltes felicitats per aquests cinc anys i...per molts més....
que maco és estar enamorada!!!!
molt he estimat i estimaré molt més...
petonets....
crec que estàs en aquell moment de la vida que tot és fantàstic, tens amor, tens amistats,tens inquietuds, il·lusions...i, sobretot algú amb qui compartir les bones estones i...les no tant bones....i això sempre és una sort!!!!
que et duri per sempre aquesta felicitat que ara sents i...comparteix.la!!!!
Publica un comentari a l'entrada