Aquesta setmana fa 5 anys que la meva vida va canviar substancialment... en aquells moments, jo em trobava en una espècie de "cul de sac", un pèl desorientada i perduda, i , per circumstàncies de la vida, en unes setmanes tot va canviar...
Els qui em coneixeu sabreu enseguida a què em refereixo en escoltar la cançó que us posaré, i als que no em coneixeu , que sapigueu que aquest tema ( que us pot agradar més o menys...) per a mi té un sentit molt especial, pel que representa, pel títol que té, i pel que a partir d'aquest títol es va desencadenar ...( moltíssimes coses, que sempre portaré amb mi...amb el temps me n'adono del molt que va suposar per a mi tot plegat)
Podria dir que aquesta cançó va ser un punt d'inflexió en la meva vida, i que, des de llavors, ja fa 5 anys!, la meva vida és d'un altre color i m'enriqueix moltíssim.
L'altre dia la van posar per la ràdio i tot em va venir a la memòria de cop i volta i en un immens remolí ple d'esdeveniments, de coneixençes, de persones, de sensacions, d'il.lusions, de sèries, d'actrius, de ciutats, de somnis, de màgia, d'amistats, d' amor...
i en fer comptes, vaig veure tot el temps que havia passat, i que feia molts dies però que sembla ahir... quines coses, eh?
Gràcies, de nou, per aquests 5 meravellosos anys...
I, recordeu...... IJustWannaFeel !!!!!!! ;o)
5 comentaris:
Martona, aquesta cançó i tu sempre anireu juntes, m'és impossible escoltar-la i que tu no em vinguis al cap acompanyat d'un somriure.
Moltes felicitats.
Un petó ben fort!
Hola!
Cómo pasa el tiempo, aissss!
¿Sabes? las lagrimillas se me han saltado al leer tu entrada, sip, será que toy sensiblona...
La canción me vino de tu mano, como tantas otras; ahora me pasa, como a The L Girl, que cada vez que la escucho pienso en ti (más) y la sonrisa me viene a la cara.
Un besazo, jefa!
Tot i que soni a típic i tòpic, us dic, de tot cor, que
US ESTIMO MOLT!!!
Jo també estic sensiblona...
Angeles, te llamo y nos vemos de una santa vez, vale? Que tengo muxas ganas, i que dir a The L girl a aquestes alçades???? Ja ho saps, oi??
Pos eso, reines, gràcies de nou...
sempre us porto amb mi... a totes...aish...
deu ser que la tardor ens fa sortir la sensibleria...
recordar vells temps viscuts al costat dels amics sempre és fantàstic, encara que al recordar-los et retornin més nítides que mai les estones que vas compartir i que ara, avui, en un instant has enyorat...i...
vols que aquells instants perdurin per sempre, que no marxin mai del teu costat, sentir encara aquells moments intensos on les paraules hi eren sobreres perquè els silencis eren més clars i explícits que qualsevol mot...
i enyores aquella gent amb la que vas compartir aquests moments, i els sents a prop teu com si els tinguessis al teu costat, com si el temps s'hagués aturat en aquells moments... o potser es va aturar per a tu ?
ja veus, Marta, som molts els que sentim enyor i valorem els amics amb qui vam compartir una part important de la nostra vida, o que representen molt en aquests moments i poc a poc els estàs perdent...i això et fa sentit l'ànima trista i res no et treu la tristesa interior...vagareges perdut buscant un lloc on aixoplugar-te, i no el trobes, perquè la pèrdua no et deixa veure més enllà...
però m'alegro que hi hagi persones com tu que de tant en tant ens fan veure que encara som capaços d'enyorar i...estimar....
records !
Ostres, anònim...
m'has deixat "anonadada"...
Gràcies!
no sé qui ets , tinc opcions possibles però no ho sé del cert...però no importa, les teves paraules m'han emocionat i m'han fet sentir molt aprop teu ( encara més...)
Una abraçada molt forta i gràcies de nou per les teves paraules
Publica un comentari a l'entrada