" 1-Sí… de vegades parlo massa…
2-Dona, però això no sempre és dolent
1-De vegades, sí que ho és...
2-Jo penso que no…
1-Mira, de vegades, hi ha molta quantitat pero poca qualitat…
2- Doncs també tens raó, llavors es diuen coses que potser si pensessis dues vegades no diries…
( …) despres de rumiar 10 segons
2- Però pensa que també hi ha gent que no diu mai res, i quan obre la boca per a dir quelcom, és per a fotre , i llavors més valdria que no haguessin dit res… tot es relatiu… no trobes?
---mmm… sip…"
2-Jo prefereixo la gent que xerra encara que de vegades diguin coses banals que no la gent que no ho fa."
__________________________________________________________________
"a- A tu s’et veu contenta amb el que fas!
b- Ah, sí? ...que bé! Es que m’agrada el que faig, …de fet, si no m’agradés, no ho podria fer…
T’imagines treballant en alguna cosa que no t’agradés?
a-Ostres, que dur!
b- Sí, oi? Doncs hi ha més gent de la que ens pensem que ho fa, i llevar.se cada dia al matí cagant.se en tot ha de ser molt fort!
(...)silenci
- Has pensat mai que hi ha molta gent que no té aquesta sort que tenim nosaltres?
a- ... Ara ja dormire tranquil.la!
b-Sí, per això ho he fet, què et penses?
a-Caram, doncs gràcies!!!
b- jajaja, quin fitxatje!!!! "
7 comentaris:
Boníssim Marta,
i és que als cotxes es diuen tantes veritats, aii si els cotxes parlessin...
Un petonet i bon cap de setmana
Doncs, si, Esther...si els cotxes parlessin...
per això jo els tinc molt de carinyo a cadascun dels cotxes que he tingut... les històries a 4 rodes son interminables!!!
Gràcies per visitarme!Fins i tot em portes gent ! ( la Dolors, per exemple...)
Intentaré escriure més sovint!
Una abraçada
"les converses en el cotxe" podria ser un bon motiu per fer un estudi sociològic. segur que sortirien uns resultats sorprenets, com també de sorprenents són les converses que sents al teu voltant al llarg del dia.
Com molt bé deia la Mafalda, "el problema de tenir sempre les orelles parades és que t'exposes a sentir converses...."
Bé, de tota manera Marta, estic d'acord que el més important és parlar amb la gent. Poder comunicar-te amb algú és un goig sempre, encara que sigui per dir "cosetes banals" però saber que algú t'escolta és molt bonic. no?
records.
Doncs si, anònim, saber que algú t'escolta és molt bonic...
gràcies per escriure!
Per cert...et conec?
records...
Les converses son molt bones, siguin amb qui siguin.Molta gent té el do de saber escoltar als altres i saber entendre´ls.Això no tothom ho sap fer.També penso que les converses s´han perdut molt en el dia a dia,les presses,la falta del tant apreciat "temps",etc..
M´encanta observar a la gent i he pogut apreciar coses tals com: parelles que es senten a menjar i no tenen ni una minima conversa,gent prenen quelcom en una terrasa i tapats per un diari sense una conversa amb la persona que els acompanya, nens sentats a taula que enlloc de tenir una conversa en familia sols tenen la mirada fixada en una "maquineta" que els fa sentir tant i tant contents...etc... Crec que tots necessitem parlar i ser escoltats.Crec que tots necessitem dir i rebre.Realment la societat esta canviant a marxes forçades però crec que tots aquells que ens han ensenyat els minims valors humans...seguirem lluitant per què mai es perdin del tot.
Gràcies Marta per deixar-me escoltar-te i per escoltar-me a mi també.
Per cert, et confesare una cosa....jo parlo amb el meu cotxe,mai hem contesta,però sé que m´escolta...jajajjaja Es cert!
Un petonet
P.D. ui!! la Esther riura amb les meves 4 ratlles.Ho sentó.
jo haig de dir que no solo parlar amb el cotxe, però sí que parlo amb els animals i, fins i tot, crec que m'entenen, o almenys ho fan veure....a vegades, però, tinc el dubte de si ho fan perquè després els faig una moixaina o els cau alguna llaminadura....
bromes a part, crec que parlar és fonamental i també em dol molt quan veig a aquelles parelles que estan assegudes una davant de l'altra no saben què dir-se, o potser és que ja s'ho han dit tot...no tenen res de nou per dir-se, però a vegades els veus que el seu pensament és molt lluny de la taula que comparteixen, i pensen, potser, en il·lusions, en somnis que mai compliran, ni mai compartiran amb la seva parella ni potser amb ningú...
per això penso que tenir algú que t'escolti, algú amb qui compartir il·lusions és molt important a la vida, s'ha de buscar el temps per comunicar-te, per parlar, per escoltar, per estar a prop d'aquelles persones amb les que t'agrada compartir moments i...dir-los tot el que sents...segur que rebràs molt més del que dones...
per avui prou, ja continuarem un altre dia, avui ja m'he comunicat!!!
records!!!
Noi...
quines "converses" més interessants que estem tebnint, no trobeu?
Que no faltin,
gràcies a tots/es !!!!
Publica un comentari a l'entrada