No sé si us he comentat encara que vaig estudiar Biologia a Barcelona ara ja fa uns anyets...doncs, a la colla de la facultat ( que després de més de 10 anys d'haver acabat la carrera encara ens veiem...!), hi ha un noi , en Dani, que des que vàrem acabar els estudis, ha anat alternant estades a Barcelona amb col.laboracions humanitàries a països , com jo anomeno, oblidats...
Oblidats per tots els que vivim en la societat del benestar...sí. sí...oblidats segurament per tu que estàs llegint aquestes ratlles, oblidats per la gran majoria de la societat, oblidats pels "magnífics" governs que ens dirigeixen, i també oblidats per mi mateixa...
Bé, en Dani, és un nano a qui admiro enormement. Al meu parer, ha avantposat les necessitats dels altres i el que els seus ideals li dicten al seu propi benefici i benestar. I això hi ha poca gent disposada a fer.ho...
En Dani, amb la tutel.la de Médicos Sin Fronteras (MSF), dedica el seu esforç i temps a millorar unes condicions de vida , de vegades, esgarrifoses...
Al ser biòleg, a les zones de destí munten laboratoris de SIDA, de Malària, donen assistència mèdica a les dones i nens... el que es necessiti, i d'aquesta manera fan que la gent autòctona tingui una millor qualitat de vida, o , si més no, augmentin la prevenció de malalties i evitin l'elevada mortalitat...
Ha estat a Guatemala, a Malawi, a Uganda i ara a l'abril marxarà altre cop cap al Congo... la seva intenció inicial era anar a Kenya o a Somàlia però els que estigueu una mica al cas de la Crònica Internacional ja deduireu que en aquests temps que corren això ara per ara és impossible...a no ser, és clar, que vulguis arriscar la teva pell.
Us animo a donar una ullada a aquest post vincul.lat a un blog molt interessant que també us linko, anomenat Crònicas de Africa, on es descriu el dia a dia d'aquesta gent tant valenta i altruïsta... i també on te n'adones del risc que corren pel sol fet d'estar allà intentant donar un cop de mà...
Gràcies a tots ells!!! A través dels seus ulls el món sembla una miqueta millor...
4 comentaris:
Hola Marta,
m'ha agradat molt aquest comentari del teu amic Dani. Sempre agrada veure que queda gent disposada a sacrificar coses pels altres.
Una abraçada,
Mireia
Doncs si, Mireia...
es un glop d'aire fresc saber que encara hi ha gent altruïsta...
Petons i gràcies per escriure!
Hola! soc en Dani! moltes gràcies, Marta, per escriure aquest post sobre mi, m'ha fet molt il·lusió!
De vegades em trobo gent que diu que em considera gairebé un heroi, d'altres que diuen que m'admiren. Jo crec que exageren bastant. Dins del món de la cooperació hi ha de tot, gent molt bona gent i gent que faria millor en dedicar-se a una altra cosa. I després, hi ha la gran majoria de gent, com jo, que pensa que ja que ens ha tocat viure una vida on ens hem de guanyar les garrofes amb la suor del nostre front, doncs millor suar treballant per a la gent que no te pràcticament res. I així, de pas, alleugerim una mica la nostra mala consciència de viure en la més gran de les opulències mentre la gran majoria de la humanitat es mort de gana i de misèria.
I a més, aquesta feina em permet de veure i viure coses que la nostra aburrida i monòtona vida de primer i ric món mai em permetria, i així puc entendre una mica millor a l'especie humana..
En fi, crec que m'estic posant una mica massa trascendental! Així que, simplement MOLTES GRÀCIES, Marta, per dedicar-me un espai en el teu blog!
Un petó!
Hola Marta,
Extraordinaria la feina del Dani i la dels cooperants de las ONGs arreu del mon.
GRACIES, Felicitats i endavant¡¡
Petonets que també en fan falta¡¡
Montse
Publica un comentari a l'entrada