Neu, gel i “superherois” del S.XX

Com estem en dates fredes, avui parlaré d’uns superherois ( o superhomes…) de vegades no reconeguts pero que varen aconseguir fites sorprenents a temperatures sota zero…

Aquest cap de setmana passat morí Edmund Hillary, el primer home que va coronar l'Everest.
Aquest alpinista neozelandès va trepitjar el sostre del món ambTenzing , el seu sherpa, el 1953 , ni més ni menys que 8.848 metres d’alçada en unes dates ( l’any 1953) on les condicions no tenien res a veure amb les d’avui en dia.

Sens dubte, un mèrit per a treure’s el barret, i encara més tenint en compte la llista de candidats que l’havien precedit sense èxit. (Formaven part d’una expedició britànica que va treballar durant més tres mesos per fer possible la gesta. I posar fi, així, a més de 30 anys d'intents infructuosos, iniciats el 1921 pel britànic George Mallory)
Hillary fou la primera persona a mirar la resta de la humanitat des del lloc més alt del planeta el 29 de maig de 1953.

Havia sortit, juntament amb el xerpa Tenzing Noray, a les 6.30h del matí des de 8.500 metres d’altura, disposats a arribar al cim de la muntanya més alta del món.
Cinc hores després, Hillary i Tenzing ho aconseguien... Tant d'esforç per estar-se a penes 15 minuts al sostre de la Terra!! Hillary ni tan sols té una foto al cim: el moment històric el va captar ell, amb la seva càmera, amb Tenzing --mort el 1986-- com a protagonista.

L' Everest ( 8.848 m d'alçada)

Els mitjans de comunicació destaquen d’Edmund Hillary la seva "determinació, humilitat i generositat", i fan sentències com aquesta: "El llegendari aventurer i filantrop és el neozelandès de més renom que hagi existit".
Al Nepal l’anomenaven “ el gran home” i rebrà funeral d’estat per part del govern de Nova Zelanda.

S’el considera una autèntica llegenda i va escriure una pàgina de la història mundial que perdurarà al llarg del temps…

Des d’aquí el meu modest homenatge per als homes que aconseguiren aquesta gran fita… sens dubte Hillary fou un superhome!!!



Lligant amb aquesta notícia, l’altre dia en un sopar amb companys de feina, va sortir a relluïr la magnífica exposició “Atrapats al gel” , “ LA LLEGENDÀRIA EXPEDICIÓ A L’ANTÀRTIDA DE SHACKLETON”, que té lloc a les Drassanes de Barcelona fins el 24 de febrer del 2008.


Aquesta exposició ens fa reviure la increïble proesa de l’explorador Ernest Shackleton i els seus vint-i-set homes en el seu intent per dur a terme la primera travessia a peu de l’Antàrtida. L’agost de 1914, mentre esclatava la Primera Guerra Mundial, el seu vaixell, l’Endurance, va començar aquesta aventura singular. Però quan es trobava a només un dia de navegació de terra ferma, va quedar atrapat al gel del mar de Weddell, on va restar, a la deriva, durant gairebé tot l’any 1915. Finalment, destrossat per les escomeses i la pressió del gel, es va enfonsar. A partir d’aquest moment i fins al setembre de 1916, Shackleton i els seus homes van haver de superar les circumstàncies més adverses. Frank Hurley, el fotògraf de l’expedició, va copsar de manera magistral la lluita diària dels seus companys per sobreviure i la impressionant bellesa dels paratges antàrtics.

A més, amb l’entrada a aquesta exposició teniu un descompte per a la pel.lícula-documental de la mateixa odissea a l’IMAX ( “The Endurance”, nom del vaixell amb que viatjava l’expedició)

Jo coneixia Shackleton pel llibre que porta el mateix nom de l’exposició , “Atrapados en el hielo” ( Caroline Alexander) i que per cert em va encantar...
doncs bé, si teniu ocasió, és al.lucinant adonar.te de les condicions tant extremes amb que aquesta expedició va trobar.se a l’Antàrtida, i , tot i així, ser capaços de sobreviure...

Dir.vos que van trigar dos anys a arribar a un lloc poblat i un altre any a arribar a Anglatera, d’on havien sortit el 1914, i el mèrit, en gran mesura, va ser de Sir Ernest Henry Shackleton, un altre superhome al meu parer, ja que va aconseguir amb la seva força i coratge que la tripulació, que tots els seus homes, sobrevisquessin a una situació del tot adversa...




En l’exposició de Les Drassanes es mostren també les magnífiques fotografies de Frank Hurley, membre de l'expedició, d’una bellesa colpidora ( penseu que era a principis del S,XX...) , i també s'exposen unes simulacions del que van viure molt ben pensades que no us deixaran indiferents...

Per a més informació, en aquest blog de xnem hi ha un post molt interessant.



Resumint, que s’ha d’anar a veure! Que de tant en tant també és bo veure que els humans sóm capaços d’assolir fites impensables i impossibles...



Petons