Frase del dia - III

"Alguien que nunca ha cometido un error es una persona que nunca ha intentado nada nuevo. "

Albert Einstein, físic

I'm back!

Molt bones!

Només dir.vos que segueixo aquí, que no m'oblido del bloc!

Però he patit una fantàstica grip que estava tant a gust amb mi que no em volia abandonar, i m'he trobat bastant espessa per a escriure "coherentment".

Això si, després d'un dies de repòs a casona , i d'un poupurri de paracetamols, xaropets per la tos, kleenex per un tubo, halls i moooolta paciència , ja estic recuperada!

El que no sé, es fins quan... toco fusta!!!

Molt aviat, més! ... Gràcies per llegir.me!!!

Petons

Frase del dia - II

"¿Pensaron alguna vez que si no fuera por todos nadie sería nada?

Mafalda, personatge de còmic

Criatura Meravellosa...

Avui, al cotxe, ha sonat per la ràdio la següent cançó :

( així que jo, he pujat el volum, i m'he deixat endur per la melodia ... dins del meu habitacle, per uns moments me n'he anat lluny...lluny... mentre fora, seguia el brogir de la ciutat ...)


Meravigliosa Creatura - GIANNA NANNINI


Molti mari e fiumi
attraverserò,
dentro la tua terra
mi ritroverai.


Turbini e tempeste
io cavalcerò,
volerò tra i fulmini
per averti.


Meravigliosa creatura,
sei sola al mondo,
meravigliosa paura
di averti accanto,
occhi di sole
bruciano in mezzo al cuore
amo la vita meravigliosa.


Luce dei miei occhi,
brilla su di me,
voglio mille lune
per accarezzarti.


Pendo dai tuoi sogni,
veglio su di te.
Non svegliarti,
non svegliarti ancora.


Meravigliosa creatura,
sei sola al mondo,
meravigliosa paura
di averti accanto.
Occhi di sole,
mi tremano le parole,
amo la vita meravigliosa.


Meravigliosa creatura,
un bacio lento,
meravigliosa paura
di averti accanto.

All’improvviso
tu scendi nel paradiso.
Voglia di amare meravigliosa




MARAVILLOSA CRIATURA (lletra - traducció al castellà)


Muchos mares y rios
Atravesaré
Dentro de tu tierra
Me reencontrarás


Remolinos y tempestades
Yo cabalgaré
Volaré entre los rayos
Para tenerte


Maravillosa criatura
estás sola en el mundo,
Maravilloso miedo de tenerte cerca
Ojos de sol me queman en medio del corazón
Amor es vida maravillosa


Luz de mis ojos
Brilla sobre mi
Quiero mil lunas
Para acariciarte


Pendo de tus sueños
Velo sobre ti
No te despiertes, no te despiertes
No te despiertes...todavía


Maravillosa criatura
estás sola en el mundo,
Maravilloso miedo de tenerte cerca
Ojos de sol me tiemblan las palabras
Amor es vida maravillosa

Maravillosa criatura
un beso lento
Maravilloso miedo de tenerte cerca
De repente tu bajas al paraíso
Muero de amor maravilloso

Maravillosa criatura
Maravillosa
Ojos de sol me queman en medio del corazón
Amor eres vida maravillosa


...

SENSE COMENTARIS... Cada cop que la sento s'em posen els péls de punta...

molt millor la versió acústica del 2007 que va donar vida a un spot publicitari de cotxes , i , això sí, s'ha de sentir a un volum mínimament alt... guanya molt més la magnífica veu d'aquesta cantant italiana, al meu parer, poc reconeguda... la seva discografia no està gens malament...

el video de la versió pop original dels anys 80 el trobareu aquí

Buscant per internet, he trobat aquest video tant curiós , si us voleu entretenir...

Neu, gel i “superherois” del S.XX

Com estem en dates fredes, avui parlaré d’uns superherois ( o superhomes…) de vegades no reconeguts pero que varen aconseguir fites sorprenents a temperatures sota zero…

Aquest cap de setmana passat morí Edmund Hillary, el primer home que va coronar l'Everest.
Aquest alpinista neozelandès va trepitjar el sostre del món ambTenzing , el seu sherpa, el 1953 , ni més ni menys que 8.848 metres d’alçada en unes dates ( l’any 1953) on les condicions no tenien res a veure amb les d’avui en dia.

Sens dubte, un mèrit per a treure’s el barret, i encara més tenint en compte la llista de candidats que l’havien precedit sense èxit. (Formaven part d’una expedició britànica que va treballar durant més tres mesos per fer possible la gesta. I posar fi, així, a més de 30 anys d'intents infructuosos, iniciats el 1921 pel britànic George Mallory)
Hillary fou la primera persona a mirar la resta de la humanitat des del lloc més alt del planeta el 29 de maig de 1953.

Havia sortit, juntament amb el xerpa Tenzing Noray, a les 6.30h del matí des de 8.500 metres d’altura, disposats a arribar al cim de la muntanya més alta del món.
Cinc hores després, Hillary i Tenzing ho aconseguien... Tant d'esforç per estar-se a penes 15 minuts al sostre de la Terra!! Hillary ni tan sols té una foto al cim: el moment històric el va captar ell, amb la seva càmera, amb Tenzing --mort el 1986-- com a protagonista.

L' Everest ( 8.848 m d'alçada)

Els mitjans de comunicació destaquen d’Edmund Hillary la seva "determinació, humilitat i generositat", i fan sentències com aquesta: "El llegendari aventurer i filantrop és el neozelandès de més renom que hagi existit".
Al Nepal l’anomenaven “ el gran home” i rebrà funeral d’estat per part del govern de Nova Zelanda.

S’el considera una autèntica llegenda i va escriure una pàgina de la història mundial que perdurarà al llarg del temps…

Des d’aquí el meu modest homenatge per als homes que aconseguiren aquesta gran fita… sens dubte Hillary fou un superhome!!!



Lligant amb aquesta notícia, l’altre dia en un sopar amb companys de feina, va sortir a relluïr la magnífica exposició “Atrapats al gel” , “ LA LLEGENDÀRIA EXPEDICIÓ A L’ANTÀRTIDA DE SHACKLETON”, que té lloc a les Drassanes de Barcelona fins el 24 de febrer del 2008.


Aquesta exposició ens fa reviure la increïble proesa de l’explorador Ernest Shackleton i els seus vint-i-set homes en el seu intent per dur a terme la primera travessia a peu de l’Antàrtida. L’agost de 1914, mentre esclatava la Primera Guerra Mundial, el seu vaixell, l’Endurance, va començar aquesta aventura singular. Però quan es trobava a només un dia de navegació de terra ferma, va quedar atrapat al gel del mar de Weddell, on va restar, a la deriva, durant gairebé tot l’any 1915. Finalment, destrossat per les escomeses i la pressió del gel, es va enfonsar. A partir d’aquest moment i fins al setembre de 1916, Shackleton i els seus homes van haver de superar les circumstàncies més adverses. Frank Hurley, el fotògraf de l’expedició, va copsar de manera magistral la lluita diària dels seus companys per sobreviure i la impressionant bellesa dels paratges antàrtics.

A més, amb l’entrada a aquesta exposició teniu un descompte per a la pel.lícula-documental de la mateixa odissea a l’IMAX ( “The Endurance”, nom del vaixell amb que viatjava l’expedició)

Jo coneixia Shackleton pel llibre que porta el mateix nom de l’exposició , “Atrapados en el hielo” ( Caroline Alexander) i que per cert em va encantar...
doncs bé, si teniu ocasió, és al.lucinant adonar.te de les condicions tant extremes amb que aquesta expedició va trobar.se a l’Antàrtida, i , tot i així, ser capaços de sobreviure...

Dir.vos que van trigar dos anys a arribar a un lloc poblat i un altre any a arribar a Anglatera, d’on havien sortit el 1914, i el mèrit, en gran mesura, va ser de Sir Ernest Henry Shackleton, un altre superhome al meu parer, ja que va aconseguir amb la seva força i coratge que la tripulació, que tots els seus homes, sobrevisquessin a una situació del tot adversa...




En l’exposició de Les Drassanes es mostren també les magnífiques fotografies de Frank Hurley, membre de l'expedició, d’una bellesa colpidora ( penseu que era a principis del S,XX...) , i també s'exposen unes simulacions del que van viure molt ben pensades que no us deixaran indiferents...

Per a més informació, en aquest blog de xnem hi ha un post molt interessant.



Resumint, que s’ha d’anar a veure! Que de tant en tant també és bo veure que els humans sóm capaços d’assolir fites impensables i impossibles...



Petons

Víctimes oblidades

" La maldad del malo y la indiferencia del bueno me atormentan "
Coronel Luis Mendieta, retingut durant 10 anys per les FARC colombianes

Una familiar del coronel Luis Mendieta mira una foto en la que figura el rehén facilitada por las liberadas por la guerrilla.
EL PERIÓDICO

Amb motiu de que els retinguts per les FARC enviessin cartes i fotos als seus familiars a través dels alliberaments succeïts en els últims dies, hem conegut sentències com la que obre aquest escrit… simplement, esfereïdores…

No només pel patiment i angoixa de la persona que l’ha escrita, si no per que ens està donant una bofetada directa i punyent als que, davant les injustícies i desastres que passen al nostre costat, simplement passem de llarg o girem la vista cap a una altra banda…

Sí, senyor Mendieta… vostè té tota la raó…i el que a vostè l’atormenta , ens hauria de fer vergonya a tots els que podem llegir.ho des de casa nostra sense que ens falti de res… i que no fem res al respecte.

Us recomano aquest article de El Periódico amb data d’avui.

Propòsits pel 2008

Tot i que amb 15 dies de retard, aqui teniu la meva llista de propòsits per a aquest any que tot just encetem ( i que ja m'ha "regalat" un fantàstic refredat ...)

Intentaré complir el màxim nombre possible d'ells, sempre i quan el temps, les ganes, la salut i l'univers m'ho permetin...

1) Publicar el meu segon llibre "Espurnes de Foc"
2) Veure més a la meva gent (sobretot a la que veig poquet...)
3) Menys treballar i més gaudir
4) Intentar arribar a final de mes sense tenir el compte en xifres vermelles...
5) Ser padrina de la Sira i exercir com a tal...( ja ha nascut!!!)
6) Aprendre a fer alguna cosa nova ( pescar, potser?...)
7) Millorar els meus defectes (que en tinc uns quants...)
8) Cremar calories... ja m'enteneu...
9) Assistir a un casament ( o a 2! ...)
10) Aprendre a relaxar.me ( i fer.ho, clar!)
11) Pagar menys hipoteca ( aquest propòsit és un desig, més aviat...)
12) Comprar molt i gastar poc... (un altre desig...)
13) Que el Barça guanyi algun titol!!!!! ( es molt demanar?)
14) Fer algun viatge i conèixer llocs nous
15) Menys tristesa i més alegria
16) Estimar sense mesura!!! ( ja que
"la mesura de l'amor és estimar sense mesura" ...pos eso!)

Aviam si entre tots m'ajudeu a fer aquests propòsits realitat, val?

Apa! Fins aviat!

Frase del dia - I

" El que no valorem de nosaltres mateixos,
és la nostra gran virtut "

Per a pensar-hi, no trobeu??

Petons

Brendan Benson

Hola de nou!!

Avui una mica de canya!!! Un dels meus darrers "descobriments" en música...


Brendan Benson, un americà relativament jove que amb els discs "Lapalco" (2002) i "Alternative to love" (2005) m'ha robat el cor!!!

150% recomanable!!! Aquest tio és capaç de compondre riffs canyeros que t'animen el dia , o acústics melangiosos d'una sonoritat espectacular... brutal!

A més de la seva trajectòria en solitari, en Brendan Benson també és membre del grup The Racounteurs, una col.laboració amb en Jack White de The White Stripes...una mica més sofisticat però també interessant.





Us poso link de wikipedia amb tot d'informació al respecte...

En Brendan Benson també té una pàgina a Myspace on trobareu cançons on line ...
doneu.li una escoltada!!!!

No us el podeu perdre!!!

Fins aviat!

Els Tres Reis Mags d'Orient

Diumenge passat va ser el dia de Reis…

Aquest dia tan especial per a la gran majoria d’ infants on, en una nit màgica , els tres Reis Mags d’Orient els obsequïen amb tot de regals que l'endemà al matí es trobaran al menjador de casa, al costat de les seves sabatetes …

Aprofitant l’avinentesa, La Vanguardia va regalar amb l’edició del dissabte un monogràfic referent a les cabalgates de reis de Barcelona dels ultims 80 anys… en fullejar.lo, va haver-hi una foto que em va impressionar… ( ho sento, m'ha estat impossible trobar.la per a incoure.la... us la descric)

Un nen rosset pujat a les espatlles del seu pare llença un petó als Reis Mags mentre aquests passen pel seu davant en la Cavalcada de cada any…

El que em va frepar va ser la fe cega amb la que aquest nen envia un petó a ses majestats!… ulls clucs, la maneta davant la boca per a enviar.lo ben lluny i tota la seva il.lusió concentrada en aquest gest tant entranyable i íntim.
L’objectiu? qui sap?... Potser agraïr a Melcior, Gaspar i Baltasar tanta màgia, generositat i altruïsme …

Amb aquesta foto es podria resumir també l’essència d’aquesta data… a priori sembla un dia intens per als més menuts, però a la pràctica també els que no som tant nens ens deixem contagiar pel seu esperit…

qui no ha sigut còmplice d’aquesta tradició alimentant la creença amb els seus germans petits, amb els seus fills, amb els nebots…

qui de nosaltres no ha anat a la cavalcada de reis aguantant hores drets amb un fred que glaça?…

qui no s’ha aixecat el 6 de gener amb una il.lusió i bon humor fora del normal?...

Ens hi involucrem, hi participem…és un dia màgic!! Es la màgia que envolta aquesta data…

El diumenge, com cada any, en el dinar familiar per a cel.lebrar l’ocasió, van sorgir records i sensacions referents a aquest dia tan entranyable…vem mirar enrere amb els meus germans, amb la meva cunyada i amb la meva mare i em vaig adonar de com en som de feliços mentre creiem cegament en aquests personatges…

Per que es així,quan som nens, hi creiem incondicionalment; els Tres Reis reflexen la innocència pròpia de quan som petits, i és sorprenent com en revelar.se la realitat amagada en aquesta festa, el món ,de cop i volta ,s'et torna més lleig i més dur… comencem a crèixer, i ens adonem de la crua realitat… on és aquella màgia en la que crèiem cegament? On ha anat a parar la fe cega dipositada en el rei blanc, en el rei ros i en el rei negre?

Cada nen i nena es sent especial per que uns mags de l’Orient el vénen a veure un cop a l’any carregats dels regals que han demanat…on va a parar tot això?

Es que la màgia ha desaparegut de sobte de les nostres vides i en un instant al nostre voltant hi ha menys llum i més grisor?

Dir-vos que en el dinar d’enguany…en el tradicional tortell de Reis em va tocar el reietó de porcel.lana que s’amaga en el pastís i em vaig “coronar” reina… tota una fita doncs molts poques vegades m’havia tocat a mi… no sé com s’ho feia ,però el meu avi Joaquim sempre se les empescava per a que la figureta li toqués en el seu tros!!

Però crec que m’imagino per què ho aconseguia…

Ell no va deixar mai de creure en els Tres Reis, ell mantenia la il.lusió i la màgia d’aquesta data com un nen més…

Què us sembla si ho intentem???

Tot dinant... literatura, cafès i dones d'aigua

Molt bones!

Jo, com la majoria d'humans, tinc el petit vici de dinar cada migdia, aproximadament pels volts de les dues...

Avui, com qui no vol la cosa, m'he trobat compartint aquesta estona, amb 5 personatjes més, i, vés per on, com a arrel d'un petit comentari meu ,ha sorgit una interessantíssima conversa sobre mitologia, història i llibres . Fins i tot ens hem trobat al postre parlant del món dels blogs!

El que més em sorprèn és la gran capacitat que tenim els humans de comunicar tal quantitat d'informació en tant poc temps, i la gran varietat de temes que han aparegut en uns minuts a sobre la taula...entre plats, coberts i tovallons de paper han sortit a escena : ninfes d'aigua ( o dones d'aigua, jm!), mitologia grega, Madariaga, la conquesta de Mèxic, els llibres del Noah Gordon i d'en Terry Pratchett, les Plèiades, del què són les "Nayades" , El Codi da Vinci, els llibres de na Matilde Asensi, recomanacions vàries, que si aquest .., que si l'altre,... doncs jo us recomanaria tal llibre..., "Si! és boníssim! "... la Miriam anar apuntant títols a l'agenda... el Josep Maria feliç de compartir gustos i recomancions, la Eva evidentment corroborant i aportant noves dades ( visca en PorcoRosso!!), l'Albert, escoltant pacientment i en Florenci també dient.hi la seva...

Potser, tambè, aquesta agradable estona s'ha fet palesa pel bon rotllo dels presents, (a qui més inquiet!), però això no treu, ni de bon tros, el llarg llistat de llibres que hem apuntat per a llegir en un futur no gaire llunyà ( un nou propòsit per l'any que comença, potser?...)

Total, que ha estat un dinar genial, d'aquells que t'omplen les piles i et fan venir ganes de cridar ben fort que la vida val molt la pena...
i penseu que a fora estava plovent a bots i barrals!! Sempre aigua pel mig... us en doneu compte?...

Petonets, companys!

S'ha de ser coherent

Hola a tots/es,

Comencem forts! Amb empenta!

Aviam, dissabte passat a Madrid va haver.hi una manifestació ( o acte polític, més aviat..), al que els convocants anomenaven “encuentro 'Por la familia cristiana' “, promogut per l'Arzobispado de Madrid i recolzada per comunitats cristianes de tota Espanya.
Sembla ser que hi van assistir mil.lers de persones i fins i tot els assistents van poder “gaudir” d’una videoconferència en directe de Benet XVI al.lentant.los d’allò més en el seu propòsit.

Evidentment, com algun polític ja avançava, aquest acte semblava més un tancament de campanya electoral del PP que no pas una altra cosa…

Publicat a La Vanguardia el 30 de desembre del 2007:

En un comunicado Llamazares afirma que el evento "Por la familia cristiana", organizado en su opinión por la jerarquía "más conservadora" de la Iglesia católica, es una movilización "en contra de los acuerdos, las leyes y la soberanía" del Parlamento que auspicia el PP. "Bajo la excusa de la defensa de la familia se esconde un ataque a la convivencia de un Estado laico que es libre de regularse como decidan democráticamente sus ciudadanos", añade el líder de IU.
Llamazares, además de expresar su respeto a las creencias cristianas, señala que "son quienes incitan a esta manifestación los que pretenden obligar a todos a vivir como ellos quieren".

Com era d’esperar, el PSOE ha emès amb data d’avui un Comunicat Oficial referent a aquest acte a partir del tuf polític que desprenia i de les acusacions directes o indirectes que contra ells es produien. ( i jo em pregunto, per què tantes acusacions si qui promovia l’acte era l’Esglèsia Cristiana??? )

Us recomano que li doneu una ullada, és massa llarg per a incloure’l, però us poso el link


I jo..., veient tot això, ... aquest circ mediàtic, politic, electoralista, manipulador… tot encarat a les eleccions del mes de març vinent, ...
jo em quedo amb aquest apunt que crec que diu molt de la manca de coherència d’ aquesta societat i país en el que vivim…

El Periódico de Catalunya, diumenge 30 de desembre del 2007

Defensa de la familia
Eduardo ÁLVAREZ PUGA, Periodista

La familia no es una institución social aislada en una campana de cristal, sino que vive inmersa en un contexto social, político y eco- nómico determinado. Sus problemas son los de cada uno de sus miembros: guarderías para los menores, educación para los estudiantes, empleo suficientemente remunerado para los mayores, sobre todo para el cabeza de familia, atención médica gratuita para todos. A la familia no se la protege con manifestaciones y pancartas proclamando su santidad, sino con una política social activa y eficaz para poner fin al empleo precario, a la carestía de la vivienda, a la especulación con los precios, al fraude fiscal de las fortunas, a las listas de espera en la sanidad pública...Es cuando menos sorprendente que invoquen la defensa de la familia y asistan a manifestaciones instituciones religiosas que prohí- ben tajantemente el matrimonio a personas ungidas y ordenadas para celebrar en exclusiva sus oficios religiosos, que exigen el voto de castidad a los elegidos y que consideren la virginidad como un alto valor moral.
Hay que ser coherentes.

BON ANY NOU !!!

Molt bones, senyores, senyors, grans i petits, nens i nenes, animalons i animalets...

avui comencem un nou any, i com és època de propòsits, encetem bloc!!!!
Feia mesos que m'ho plantejava però quina millor ocasió que aprofitar allò que diuen de "Any nou, vida nova!" i arrencar motors un 1 de gener?

Doncs res, dit i fet, el bloc està creat.

Ara només falta que us sembli interessant i que el visiteu sovint, per part meva intentaré anar-lo omplint amb una micona de tot.
Com el nom indica (" Tot passejant per la vida"), d'això tractarà el bloc, de la vida mateixa...:
del que veus, del que perceps, del que t'agrada, del que t'emprenya, del que t'emociona, del que sents i et fan sentir, del que et sembla injust, del que vaig escrivint... fins i tot hi posaré alguna recepta !

Per que , de fet, SOM EL QUE VIVIM, i el que vivim ens fa ser com som ;
per això em ve molt de gust anar-ho compartint amb tots vosaltres, i espero que hi participeu i digueu la vostra, que així tindrà més gràcia!

Ah! Una última coseta : Potser no puc escriure tant sovint com desitjaria, però simplement serà per manca de temps, no per altra cosa, val?

MOLTES GRÀCIES PER LLEGIR.ME i GAUDIU DEL VIATGE...

Arrenquem motors!!!!! 3......2......1...... SOM.HI !!!!!!