Obert després de vacances

Molt bones.
Avui he tornat a la feina després de 4 setmanes ( ! ) de vacances... sóc conscient que sóc privilegiada, doncs no tothom té aquesta sort.

De vegades va bé aturar.nos un moment i adonar-nos de la gran sort que tenim, és un acte de modèstia que va bé de fer, ja que ens fa sentir un pèl més humans i ens fa una micona més feliços ... de fet, diuen que la felicitat com a tal no existeix, no és un estat constant ni perpetu, si no que és una sensació de calfred que en un instant et fa sentir l'home/ dona més afortunat/ ada del món,
és un sol moment, però t'hi sents, i així anem vivint, tot esperant que aquesta sensació es repeteixi altra volta i ens faci adonar del privilegi de viure.

Jugant amb la frase "Tancat per vacances", diguem que jo" Obro després de vacances", què coi! que han estat plenes de vivències, records, experiències, ( alguna borratxera, també!), moments màgics, viatges descobridors, familia, amics, amor, un casament fantàstic ( el meu germà Oriol amb la Sònia), un altre casament en terres pamploniques amb tota la colla de la facultat, moltes hores dormides, moltes hores vora la mar, molt de descans , gols del Barça cridats al Nou Camp, vespres banyant-nos a Mar Menuda, trajectes en moto, sensacions de felicitat, inspiracions escrites, àpats de cinc estrelles, ... ufff! No acabaria mai, i sempre és bo deixar quelcom sense dir...així pren més força quan hi pensem...

Sant tornem.hi, que no ha estat res!!!

Ara, fins Nadal... aish! snif!

Frase del dia - XI

"Quizás la imaginación no sea más que la inteligencia que se divierte"

Eduardo Jáuregui, Professor a la St Louis University

Wall-e

L'altre dia vaig anar al cinema.

Sí, feia temps que no hi anava amb aquella il.lusió de quan som petits i s'estrena una pel.licula d'aquelles que tothom parla i que et suggereixen una emoció especial.

Aprofitant que estava plovent, i que no es podia anar a la paltja, doncs cap al cinema falta gent.

La veritat és que la pelicula va omplir les meves expectatives amb escreix, vaig gaudir moltíssim amb la ultima creació de la factoria Pixar... WALL-E em va encantar!

Començant per els 3/4 d'hora inicials on no existeix diàleg ( el que es pot fer amb un robot i un escarabat, mare meva!) però on gaudeixes enganxat a la butaca com poques altres vegades has fet a la sala , i seguint amb una trama un pél preocupant que molt bé podria donar-se en un futur, però sempre amb un missatge d'optimisme i positivisme que et captiva.

Vaig llegir una crítica al respecte que la qualificava d'obra mestra, i que el film era capaç de donar un sentit positiu a l'apocalipsi generat per la prepotència i ambicions humanes... hi estic completament d'acord.

És sorprenent com uns robots et poden trasmetre tantes emocions i sentiments, i, com, sense adonar-te.n , els veus tant "humans"!! I el mèrit és de la gent de Pixar, que pelicula rera pelicula es superen abastament.

Així doncs, si aquestes vacances o al cap de setmana disposeu d'un parell d'hores lliures, val enormement la pena passar.vos a meravellar el cervell amb aquesta gran pelicula... menuts i grans, tots us ho passareu d'allò més bé...i si no...ja m'ho direu!!!

Olor d'estiu

Us heu adonat que a l'estiu hi ha una olor caracteristica?

Crec que cada estació de l'any té uns perfums, una atmosfera, unes olors que les fa especials i diferents...

I a l'estiu, al inspirar aire dins els nostres pulmons, a mi em venen a la memòria tot d'escenes quotidianes viscudes...

Per mi,
l'estiu fa olor de matins de juliol a Vilanova, amb la llet fumejant al vas,
olor d'aniversaris amb els amics a les festes majors,
olor de mar, sorra i crema solar a Tossa de Mar,
olor de romani i pins tot caminant pel bosc,
olor de cafès a mitja tarda davant d'una bona conversa a Moià,
olor de la ciutat de Barcelona buida de gent i amb menys cotxes,
olor de xafogor amb una calor asfixiant tot conduint,
olor de vespres amb llum de capvespre i els grills cantant a Bellver,
olor de viatges coneixent llocs nous...

sí... per a mi, a l'estiu hi ha una olor caracteristica que fa que any rere any, en arribar.hi, em senti una mica més viva.

Potser és per que és a l'estiu quan vaig nèixer... qui sap!

Petons!!

EL PAS DEL TEMPS

Avui és el meu aniversari...

com passen els anys, mare meva!

Cada 16 de juliol quan la meva mare em felicita sento els tipics pero entranyables comentaris de " ai, que ràpid passa el temps! " o " però si sembla ahir que eres un peterró ( = nadó ) als meus braços i ara ja ets tota una dona!" o " ja fas XX anys !!! Aixo vol dir que jo també vaig sumant!!"...

Doncs bé, aprofitant l'avinentesa avui us regalaré un poema que vaig fer fa uns quants anys ( quan era més jove! jejeje) però que precisament es titula així, "El pas del temps".

Desitjo que us agradi!


EL PAS DEL TEMPS

El pas del temps,
espiral indefinida,
rellotge universal,
lluita contracorrent

El pas del temps
incògnita ennuvolada,
tristesa acumulada,
trajecte etern

El pas del temps
fet inqüestionable,
de vegades, incontrolable...
ressignació inevitable.


Es un dels candidats a publicar-se en el segon recull que estic preparant, ja us aniré informant.

Salut i Per molts anys !!!!

"My name is Lukka" és molt més que una cançó d'èxit

" Expresar gratitud me parece algo esencial en la vida.

Si recibes algo y no das las gracias, es como si se disipara..."

Suzanne Vega, lletrista, cantant i poeta

La Contra de La Vanguardia, 9 de juliol del 2008

Quina gran veritat, senyors!!!

Frase del dia - X

" L'esperança és l'últim que es perd"

Dita popul.lar

La frase me l'ha fet recordar l'alliberament d'Ingrid Betancourt després de 6 anys d'estar segrestada per les FARC colombianes.

Benvinguda notícia!!!!!

La "roja", campiona d'Europa

Senyors,


després de 44 anys, la sel.lecció espanyola s'ha proclamat campiona de l'Eurocopa 2008.



Honestament, s'ho mereixien.
Com a equip, com a capacitat de lluita i pel bon joc que han fet en tots els partits del campionat.



Independentment del sentiment espanyolista que aixo desperti ( més o menys gran segons cadascú), han estat els millors , i amb diferència.
Aquest equip el composaven nois majoritariament joves provinents de diversos equips ( tan espanyols com europeus) , amb una columna vertebral de mig camp i defensa de jugadors del Barça i amb , al meu parer, el millor porter d'Espanya ( llàstima que jugui al Madrid...).


Tenien il.lusió, ganes, i eren una pinya. No han defallit mai, han lluitat fins al final, i això els ha fet guanyadors.
Són premises que hauriem d'aplicar al nostre dia a dia, i potser també aconseguiriem arribar a dalt de tot del que ens proposem... qui sap...

Només dir-vos que ahir, en un bar de Tossa de Mar, erem una barreja de danesos ( coneguts la nit abans, l'Uffe i la Malene ) , russos ( que havien estat a Viena 3 dies abans al partit de semifinals on Russia va caure eliminada per la "roja", portaven l'entrada a la cartera amb un orgull d'haver fet història), espanyols (el Carlos i la Asun amb samarreta d'Espanya inclosa, i ell del Madrid i ella del Barça, molt macos els dos) i uns quants catalans... tots veient el partit, i tots anavem a una, (haurieu d'haver vist els russos com cantaven a favor de la selecció espanyola...)...

i és que, en definitiva, el bon joc no entèn de nacionalitats, si gaudeixes del partit i, a més , guanyen els qui més s'ho mereixen , doncs que més volem, no???



Enhorabona, nois!!!

El so del silenci

Molt bones!

L'altre dia pensava en la sensació d'escoltar el silenci... sí. sí... escoltar el silenci...

Ho heu provat mai?

Per que. avui en dia, ja no escoltem, simplement, "sentim".

Si escoltessim més, ens sorprendiem tant!

Vaig posar.ho en pràctica i vaig al.lucinar del que es pot escoltar al teu voltant en un moment concret...

Per això, he deduït que el silenci parla...

Kit Kat

Hola a tots/es

he fet uns dies de descans fora de Barcelona i per això no he postejat gairebé gens...

La setmana vinent sant torne.m.hi, I promise!!

Gràcies als qui, malgrat no tenir el blog gaire al dia, em continueu visitant.

Petonets!!!

Frase del dia- IX

" No és dolent cometre errors...

el dolent és no aprendre d'ells "

José Luis Borges ( ? ) , escriptor espanyol

Aquell Maig del 68 ...

Aquest any 2008, la famosa revolta del mes de Maig de 1968 a París, on els estudiants van ocupar La Sorbona per a un món millor , ha fet 40 anys d'història.

Com a úniques armes, tenien les idees liberals, la seva rebel.lia cap a un règim conservador i les llambordes de pedra que arrancaven del terra de París per a defensar-se dels policies que els atacaven.


Després de més d'un mes d'aldarulls, vagues i sang, en el Referèndum següent ,Charles De Gaulle tornà a guanyar a França...

tot va quedar en una utopia d'esquerres que quasi van tocar amb els dits...

Si en voleu saber més, cliqueu aquí



Heus aquí el meu petit homenatge a aquest moviment al que , com més temps passa, més mèrit li trobo...



Papá cuéntame otra vez ese cuento tan bonito
de gendarmes y fascistas, y estudiantes con flequillo,
y dulce guerrilla urbana en pantalones de campana,
y canciones de los Rolling, y niñas en minifalda.


Papá cuéntame otra vez todo lo que os divertisteis
estropeando la vejez a oxidados dictadores,
y cómo cantaste Al Vent y ocupasteis la Sorbona
en aquel mayo francés en los días de vino y rosas.


Papá cuéntame otra vez esa historia tan bonita
de aquel guerrillero loco que mataron en Bolivia,
y cuyo fusil ya nadie se atrevió a tomar de nuevo,
y como desde aquel día todo parece más feo.


Papá cuéntame otra vez que tras tanta barricada
y tras tanto puño en alto y tanta sangre derramada,
al final de la partida no pudisteis hacer nada,
y bajo los adoquines no había arena de playa.


Fue muy dura la derrota: todo lo que se soñaba
se pudrió en los rincones, se cubrió de telarañas,
y ya nadie canta Al Vent, ya no hay locos ya no hay parias,
pero tiene que llover aún sigue sucia la plaza.


Queda lejos aquel mayo, queda lejos Saint Denis,
que lejos queda Jean Paul Sartre, muy lejos aquel París,
sin embargo a veces pienso que al final todo dio igual:
las ostias siguen cayendo sobre quien habla de más.


Y siguen los mismos muertos podridos de crueldad.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.
Antes morían en Bosnia , ahora mueren en Bagdad.


Ismael Serrano , "Papá cuéntame otra vez"
del disc Atrapados en Azul

Frase del dia - VIII

"Quan els diners parlen,

la veritat calla"

Proverbi xinès

Senyors, ¿A què juguem?

El cicló Nargis ha arrassat part de Birmània, amb mil.lers de morts i de desapareguts.

Article molt interessant a 20minutos.es

Els supervivents intenten subsistir entre el desastre, les runes, l'aigua, el fang, i , sobretot , amb la indiferència del seu gobern dictatorial que no permet l'entrada de l'ajuda humanitària dels paisos Occidentals per a no pervertir el poble birmà.

Senyors, si no permeten aquest ajut solidari i desinteressat per tal d'evitar més massacre, m'atreviria a dir que estem davant un genocidi perpretat pel propi gobern birmà.

Es un suïcidi no permetre que els aliments, les pastilles potabilitzadores d'aigua, les tendes de campanya i les medecines no entrin en un país devastat només per l'interès politic dels gobernants. Es una vergonya!!!

Tot el que podria pal.liar en part el sofriment d'aquesta gent resta a l'espera a les fronteres amb Tailàndia i la India, mentre la població agonitza i intenta sobreviure com pot d'aquest desastre natural.

I, per altra banda, les condicions en les que es troba el sud de Birmània juntament amb el gran nombre de cadàvers sense enterrar, surant en l'aigua, fa que malalties com la diarrea, la malària o el còlera es desenvolupin podent.se arribar a una pandèmia mundial... Ja han començat a donar-se elguns casos, segons informa Médicos Sin Fronteras.

"Naciones Unidas habla de entre 63.000 y 102.000 muertos, otras 220.000 personas en paradero desconocido, y casi dos millones sin hogar."

La Vanguardia, 13 de maig de 2008



Senyors, ¿ a què juguem ... ???

Per davant de tot... les PERSONES.

"MAUS" , d'Art Spiegelman

El cap de setmana passat vaig acabar de llegir MAUS , d'Art Spiegelman.

M'el va recomanar una bona amiga meva ( gràcies, Montse!) i una mica reticent el vaig comprar i vaig començar a llegir.lo.

Val a dir que Maus és un còmic en blanc i negre, i al ser còmic i donada la insistència i passió de qui m'el recomanava, m'hi vaig llençar.

Bé... un cop llegit, he de dir que és de lectura obligada... no només pel tema del que parla ( l'holocaust nazi), sino per la senzillesa, familiaritat i alhora cruesa de com et va narrant la història d'en Vládek Spiegelman, pare del dibuixant, jueu polonés que va sobreviure a aquest desastre, aixo sí, amb les consequències que li comporten en el seu dia a dia un cop ja és vell, i com el seu fill ho viu tot plegat en la seva actual vida als Estats Units.

En la història dibuixada, els jues s'ens mostren com a ratolins (maus vol dir ratolí en alemany i és així com els anomenaven despectivament), els nazis s'ens mostren com a gats, els polonesos com a porcs, els americans com a gossos... manera subliminal de relacionar.nos les actituds de les diferents persones respecte la tragèdia que es vivia a mitjans del S.XX a Europa.

Es un llibre que no et deixa indiferent, que t'enganxa, t'atrapa i, m'atreviria a dir que et fa veure certes coses d'un altre manera... malauradament també te n'adones que l'èsser humà no n'aprèn mai, i admires profundament els supervivents d'aquesta barbarie no tan llunyana.

"MAUS, relat d'un supervivent " em va fer plorar, em va fer riure i, sobretot, em va ensenyar .

Com a cloenda, comentar-vos que Maus està considerat unànimement per la crítica com un dels millors còmics de la història.

A més, es tracta d'un dels pocs còmics que no només va trascendir el gran públic sino que ho va fer amb un gran reconeixement: va rebre un dels prestigiosos Premis Pulitzer l'any 1992...

així doncs...a que espereu per a llegir-lo?

Per a més informació, cliqueu aquí

Petons

Marta