"My name is Lukka" és molt més que una cançó d'èxit

" Expresar gratitud me parece algo esencial en la vida.

Si recibes algo y no das las gracias, es como si se disipara..."

Suzanne Vega, lletrista, cantant i poeta

La Contra de La Vanguardia, 9 de juliol del 2008

Quina gran veritat, senyors!!!

Frase del dia - X

" L'esperança és l'últim que es perd"

Dita popul.lar

La frase me l'ha fet recordar l'alliberament d'Ingrid Betancourt després de 6 anys d'estar segrestada per les FARC colombianes.

Benvinguda notícia!!!!!

La "roja", campiona d'Europa

Senyors,


després de 44 anys, la sel.lecció espanyola s'ha proclamat campiona de l'Eurocopa 2008.



Honestament, s'ho mereixien.
Com a equip, com a capacitat de lluita i pel bon joc que han fet en tots els partits del campionat.



Independentment del sentiment espanyolista que aixo desperti ( més o menys gran segons cadascú), han estat els millors , i amb diferència.
Aquest equip el composaven nois majoritariament joves provinents de diversos equips ( tan espanyols com europeus) , amb una columna vertebral de mig camp i defensa de jugadors del Barça i amb , al meu parer, el millor porter d'Espanya ( llàstima que jugui al Madrid...).


Tenien il.lusió, ganes, i eren una pinya. No han defallit mai, han lluitat fins al final, i això els ha fet guanyadors.
Són premises que hauriem d'aplicar al nostre dia a dia, i potser també aconseguiriem arribar a dalt de tot del que ens proposem... qui sap...

Només dir-vos que ahir, en un bar de Tossa de Mar, erem una barreja de danesos ( coneguts la nit abans, l'Uffe i la Malene ) , russos ( que havien estat a Viena 3 dies abans al partit de semifinals on Russia va caure eliminada per la "roja", portaven l'entrada a la cartera amb un orgull d'haver fet història), espanyols (el Carlos i la Asun amb samarreta d'Espanya inclosa, i ell del Madrid i ella del Barça, molt macos els dos) i uns quants catalans... tots veient el partit, i tots anavem a una, (haurieu d'haver vist els russos com cantaven a favor de la selecció espanyola...)...

i és que, en definitiva, el bon joc no entèn de nacionalitats, si gaudeixes del partit i, a més , guanyen els qui més s'ho mereixen , doncs que més volem, no???



Enhorabona, nois!!!

El so del silenci

Molt bones!

L'altre dia pensava en la sensació d'escoltar el silenci... sí. sí... escoltar el silenci...

Ho heu provat mai?

Per que. avui en dia, ja no escoltem, simplement, "sentim".

Si escoltessim més, ens sorprendiem tant!

Vaig posar.ho en pràctica i vaig al.lucinar del que es pot escoltar al teu voltant en un moment concret...

Per això, he deduït que el silenci parla...

Kit Kat

Hola a tots/es

he fet uns dies de descans fora de Barcelona i per això no he postejat gairebé gens...

La setmana vinent sant torne.m.hi, I promise!!

Gràcies als qui, malgrat no tenir el blog gaire al dia, em continueu visitant.

Petonets!!!

Frase del dia- IX

" No és dolent cometre errors...

el dolent és no aprendre d'ells "

José Luis Borges ( ? ) , escriptor espanyol

Aquell Maig del 68 ...

Aquest any 2008, la famosa revolta del mes de Maig de 1968 a París, on els estudiants van ocupar La Sorbona per a un món millor , ha fet 40 anys d'història.

Com a úniques armes, tenien les idees liberals, la seva rebel.lia cap a un règim conservador i les llambordes de pedra que arrancaven del terra de París per a defensar-se dels policies que els atacaven.


Després de més d'un mes d'aldarulls, vagues i sang, en el Referèndum següent ,Charles De Gaulle tornà a guanyar a França...

tot va quedar en una utopia d'esquerres que quasi van tocar amb els dits...

Si en voleu saber més, cliqueu aquí



Heus aquí el meu petit homenatge a aquest moviment al que , com més temps passa, més mèrit li trobo...



Papá cuéntame otra vez ese cuento tan bonito
de gendarmes y fascistas, y estudiantes con flequillo,
y dulce guerrilla urbana en pantalones de campana,
y canciones de los Rolling, y niñas en minifalda.


Papá cuéntame otra vez todo lo que os divertisteis
estropeando la vejez a oxidados dictadores,
y cómo cantaste Al Vent y ocupasteis la Sorbona
en aquel mayo francés en los días de vino y rosas.


Papá cuéntame otra vez esa historia tan bonita
de aquel guerrillero loco que mataron en Bolivia,
y cuyo fusil ya nadie se atrevió a tomar de nuevo,
y como desde aquel día todo parece más feo.


Papá cuéntame otra vez que tras tanta barricada
y tras tanto puño en alto y tanta sangre derramada,
al final de la partida no pudisteis hacer nada,
y bajo los adoquines no había arena de playa.


Fue muy dura la derrota: todo lo que se soñaba
se pudrió en los rincones, se cubrió de telarañas,
y ya nadie canta Al Vent, ya no hay locos ya no hay parias,
pero tiene que llover aún sigue sucia la plaza.


Queda lejos aquel mayo, queda lejos Saint Denis,
que lejos queda Jean Paul Sartre, muy lejos aquel París,
sin embargo a veces pienso que al final todo dio igual:
las ostias siguen cayendo sobre quien habla de más.


Y siguen los mismos muertos podridos de crueldad.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.
Ahora mueren en Bosnia los que morían en Vietnam.
Antes morían en Bosnia , ahora mueren en Bagdad.


Ismael Serrano , "Papá cuéntame otra vez"
del disc Atrapados en Azul

Frase del dia - VIII

"Quan els diners parlen,

la veritat calla"

Proverbi xinès

Senyors, ¿A què juguem?

El cicló Nargis ha arrassat part de Birmània, amb mil.lers de morts i de desapareguts.

Article molt interessant a 20minutos.es

Els supervivents intenten subsistir entre el desastre, les runes, l'aigua, el fang, i , sobretot , amb la indiferència del seu gobern dictatorial que no permet l'entrada de l'ajuda humanitària dels paisos Occidentals per a no pervertir el poble birmà.

Senyors, si no permeten aquest ajut solidari i desinteressat per tal d'evitar més massacre, m'atreviria a dir que estem davant un genocidi perpretat pel propi gobern birmà.

Es un suïcidi no permetre que els aliments, les pastilles potabilitzadores d'aigua, les tendes de campanya i les medecines no entrin en un país devastat només per l'interès politic dels gobernants. Es una vergonya!!!

Tot el que podria pal.liar en part el sofriment d'aquesta gent resta a l'espera a les fronteres amb Tailàndia i la India, mentre la població agonitza i intenta sobreviure com pot d'aquest desastre natural.

I, per altra banda, les condicions en les que es troba el sud de Birmània juntament amb el gran nombre de cadàvers sense enterrar, surant en l'aigua, fa que malalties com la diarrea, la malària o el còlera es desenvolupin podent.se arribar a una pandèmia mundial... Ja han començat a donar-se elguns casos, segons informa Médicos Sin Fronteras.

"Naciones Unidas habla de entre 63.000 y 102.000 muertos, otras 220.000 personas en paradero desconocido, y casi dos millones sin hogar."

La Vanguardia, 13 de maig de 2008



Senyors, ¿ a què juguem ... ???

Per davant de tot... les PERSONES.

"MAUS" , d'Art Spiegelman

El cap de setmana passat vaig acabar de llegir MAUS , d'Art Spiegelman.

M'el va recomanar una bona amiga meva ( gràcies, Montse!) i una mica reticent el vaig comprar i vaig començar a llegir.lo.

Val a dir que Maus és un còmic en blanc i negre, i al ser còmic i donada la insistència i passió de qui m'el recomanava, m'hi vaig llençar.

Bé... un cop llegit, he de dir que és de lectura obligada... no només pel tema del que parla ( l'holocaust nazi), sino per la senzillesa, familiaritat i alhora cruesa de com et va narrant la història d'en Vládek Spiegelman, pare del dibuixant, jueu polonés que va sobreviure a aquest desastre, aixo sí, amb les consequències que li comporten en el seu dia a dia un cop ja és vell, i com el seu fill ho viu tot plegat en la seva actual vida als Estats Units.

En la història dibuixada, els jues s'ens mostren com a ratolins (maus vol dir ratolí en alemany i és així com els anomenaven despectivament), els nazis s'ens mostren com a gats, els polonesos com a porcs, els americans com a gossos... manera subliminal de relacionar.nos les actituds de les diferents persones respecte la tragèdia que es vivia a mitjans del S.XX a Europa.

Es un llibre que no et deixa indiferent, que t'enganxa, t'atrapa i, m'atreviria a dir que et fa veure certes coses d'un altre manera... malauradament també te n'adones que l'èsser humà no n'aprèn mai, i admires profundament els supervivents d'aquesta barbarie no tan llunyana.

"MAUS, relat d'un supervivent " em va fer plorar, em va fer riure i, sobretot, em va ensenyar .

Com a cloenda, comentar-vos que Maus està considerat unànimement per la crítica com un dels millors còmics de la història.

A més, es tracta d'un dels pocs còmics que no només va trascendir el gran públic sino que ho va fer amb un gran reconeixement: va rebre un dels prestigiosos Premis Pulitzer l'any 1992...

així doncs...a que espereu per a llegir-lo?

Per a més informació, cliqueu aquí

Petons

Marta

Bona Diada de Sant Jordi !!

Com que avui es 23 d'abril, dia de Sant Jordi, i com que és un dia especial per a tots els catalans i catalanes, us envio una rosa virtual

i unes ratlles de collita pròpia, un petit poema que us dedico amb tot el meu carinyo.

" Si m'ho proposo,

si ho vull,

si visc...

Els peus arrelen a la terra

i les mans s'aixequen cap al cel, arribant a l'infinit.

Si m'ho proposo...

tot vivint "

Frase del dia - VII

"Me gustan más los sueños del futuro
que la historia del pasado"

Thomas Jefferson, polític americà del S.XVIII


Per què serà? ... pense.m.hi...

Els Valors Mundials

Bona tarda,

per tots es sabut que aquest estiu es cel.lebraran els Jocs Olimpics de Pekin a la Xina.

( link de Wikipèdia força interessant)

També suposo que per la gran majoria de vosaltres es sabut l'enrenou pro drets humans que s'ha generat a tot el món a arrel dels aconteixements que estant succeint al Tibet , nació represaliada per part de la Xina.

Bé, dit això, davant de la indiferència dels grans organismes mundials cap a aquesta dictadura enmascarada, i davant la parsimònia de tots plegats per no fer res i condemnar el pais on tindran lloc les Olimpiades, de per sí simbol de pau, companyerisme i germanor de totes les nacions i paisos,

jo no puc fer més que des del meu petit bloc al ciberespai, condemnar aquesta actitud tan pasiva de la comunitat mundial.

Com pot ser que mirem cap a una altra banda com si no passés res i deixem que un símbol des de temps immemorials com son els Jocs es cel.lebrin en un pais on no es respecten els minims valors humans???

No només pels assassinats i repressions dels tibetans, si no per ser un pais on la pena de mort està a l'ordre del dia, on has de nèixer home per a sobreviure ( els orfanats de nenes fan fredat...), i on es prohibeixen llibertats que avui en dia son bàsiques...

Els xinesos viuen en una gàbia controlada pel seu propi govern, però ells no ho saben... per que no coneixen res més...

Això sí, la mà d'obra allà és barata... per tant, els països amb fàbriques i/ o inversions allà no mouran un dit per a fer.los "enfadar".

Els qui controlen el món, per tots es sabut que no condemnaran ni molt menys boicotejaran la cel.lebració dels Jocs a la Xina... no els interessa per que deixarien de guanyar dòlars i/o eurus...

Com sempre, els valors econòmics per sobre dels valors humans...

senyores i senyors, som tots uns hipòcrites!!!

Mentre no ens toquin la butxaca, tot va bé, oi?

Doncs NO!, diem NO a tanta hipocresia i egoïsme, si alcem la nostra veu com ja s'està fent per allà on està passant la flama olímpica possiblement no aconseguirem que aturin els jocs, però sí veuran que els ciutadans i ciutadanes anònims no hi estem d'acord, que diem que ja n'hi ha prou!!

Barcelona va ser un referent en les protestes del No a la Guerra, i moviments ciutadans semblants estan passant en d'altres ciutats europees i mundials... no abaixem la guàrdia, ens hem de fer sentir!

Tornant uns quants anys enrere, i us parlo de quan estudiava COU ( cap a l'any 1992 aproximadament), en el trajecte de casa a l'institut passava per davant d'un mur on algú havia escrit amb spray grafittero:

"En Bosnia no hay petróleo... seguid mirando la tele"

Aquesta frase era una bofetada que ens colpia dia rera dia als que creiem en els valors morals per sobre de qualsevol pretexte econòmic... bé, com veieu, han passat més de 15 anys i la frase no se m'ha oblidat.. i diré més, en aquell moment es feia referència a la guerra dels Balcans, peró al llarg d'aquests 15 anys només canviant el país en questió , malauradament la frase i el seu significat segueix estant vigent al llarg dels anys:

" En Ruanda no hay petróleo... seguid mirando la tele"

"En Kenia no hay petróleo... seguid mirando la tele"

"En Somalia no hay petróleo... seguid mirando la tele"

o per contra:

"En Iraq hay petróleo... seguid mirando la tele"

i, per acabar , i tancant el tema que ens ocupa:

"En China hay mano de obra ... seguid mirando la tele"

Res, amics, que avui m'he llevat indignada...

Salut i força!!

L'efecte de l'home en la vida a la Terra

Ahir vaig llegir sota la meva sorpresa que l' èsser humà ha fet desaparèixer en 4 segles d'existència ni més ni menys que 500 espècies vives...

Fent un ràpid càlcul aritmètic obtenim que:

l'home ( o l'efecte causat per l'home..) es carrega cada any 1'25 espècies del planeta on vivim...

ben aviat , la fita d'alguns èssers vius serà sobreviure, no viure...

Bona nit

CentreEuropa - II

Hola, familia!


Avui és torn d'oferir.vos unes pinzellades de l'altra ciutat que vaig visitar per Setmana Santa, avui toca Praga, capital de Txèquia.

Com ja vaig fer amb Budapest, us mostro algunes fotografies que vaig fer.hi i els comentaris corresponents, però el que cadascú ha de fer és, si visita les ciutats, deixar.se dur pel seu encant i capturar el que la ciutat us regala... són experiències úniques!!



El pont de Carles, que uneix el centre de la ciutat amb Mála Strana , el barri als peus del Castell

A la plaça vella, el famossissim rellotge astronòmic que cada hora en punt aplega tot de curiosos per a veure com es mouen les figuretes i com canta el gall . Alhora, és un genial punt de trobada...

Franz Kafka és omnipresent a Praga, la seva ciutat natal, bust conmemoratiu a la plaça que porta el seu nom, al barri vell.

Impressiona veure el cementiri jueu , les làpides trepitjant-se unes amb les altres, i la quantitat de cultura hebrea que s'ha preservat al barri jueu de la ciutat.

Visita imprescindible és el Castell de Praga, des d'on es poden gaudir aquestes magnífiques vistes del barri de Mála Strana (( "ciutat petita" en txec)...recomano perdre'us pels seus carrers, plens de sorpreses...) i des d'on també es veu el pont de Carles que travessa el riu Moldava que creua la ciutat .

I no podia faltar un dels crits de guerra del viatge, alhora que el licor nacional txec per excel.lència, el Becherovka, en un dels aparadors d'una botiga de Mála Strana... és un licor amb un regust a canyella que és imperdonable no tastar ( ben fred, això sí...).
A més, al visitar Praga per Pasqua, els ous de colors eren també molt vistosos per tot arreu.






Salut i fins la propera!!